El regal que he fet a la persona que m’estimo el dia del seu aniversari, de fet, em sembla que me l’he fet a mi. La qual cosa no crec que sigui cap mala notícia, especialment si li ha agradat. Aspiro, de fet, ser-li un regal, i em sembla que no ho aconsegueixo massa sovint. Però reconec que he disfrutat moltíssim escoltant els boleros de Moncho en directe, aquesta nit passada, al Casino de Lloret, una promoció que vaig veure a La Vanguardia fa unes setmanes. Com si el meu esperit volgués més, perseguint l’èxtasi, el cabró, li he permès de degustar una copa d’un conyac fantàstic: Duque de Alba.:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada