Pàgines

divendres, de setembre 17, 2004

Dels diaris d'avui

Buscant seguretats
:
A Mataró cal destacar la detenció dels pressumptes autors d'uns robatoris de forns. Ja vaig advertir que tard o d'hora cauen, però curiosament, ara no surt titulat coma "onada de detencions". Bé, ja hi compto. N'hi ha alguna més i molts altres conflictes menors que es van resolent, que no arriben a sortir als mitjans, i que diuen molt sobre la professionalitat de la Policia, certament, i també sobre l'èxit segur de la coordinació entre cossos de seguretat. Avui en tenim més esperances, a nivell de la lluita antiterrorista, gràcies a l'acord Espanya-França a què han arribat ambdós governs en una cimera a Barcelona, molt fructífera.
:
Educació: Punt i Comas.
:
Tornem a Mataró per citar pel seu interès una entrevista a capgros.com amb el regidor d'Educació, Josep Comas, en la que parla sense embuts dels principals reptes que tenim plantejats de forma més immediata en l'educació, especialment sobre el dèficit de places. Amb ell estic segur que ens en sortirem, és dialogant i ferm (cosa que costa combinar), és treballador i té les coses molt clares. Sense sortir del tema educatiu, recomano l'article de Francesc Torralba a El Punt sobre el tema, que proposa anar més enllà del debat sobre llibres de text, per exemple, per dedicar-nos sobretot a parlar dels continguts davant l'heterogeneïtat de situacions i de valors que la societat envia a l'escola.
:
Buscant el que no té paraules.
:
Dels diaris de fora que he pogut fullejar recomano l'article de Josep Maria Espinàs a El Periódico sobre la pèrdua de referents religiosos a la parla popular (dir "Salut", o nodir res, enlloc de "Jesús" als esternuts; expressions com "com Déu mana", etc...). També d'El Periódico una entrevista a Don Means, creador del fòrum Meet Up, que parla sobre el paper d'Internet en la democratització dels processos de decissió política, i també dels blogs (és optimista, malalts!). D'El País recomanar molt vivament l'article de Vicente Verdú sobre el creixement de la demanda immaterial (massatges, marques, psiquiatres, parcs temàtics...) sobre la material, el que provoca que anem "comprant" trossos de vida que ens aporti pau interior, el principal objecte de recerca. Una tesi semblant desenvolupa en el seu darrer llibre (El Estilo del mundo, Ed. Anagrama, Madrid 2003), que em va agradar força i que recomano.
:
En fi, el que segons Verdú busquem, i no trobem malgrat que el consum ens enganyi, tenia unes respostes, el llenguatge de les quals és el seu rastre. Un rastre que es perd, diu Espinàs.
:
Les noves paraules
:
Per la premsa me n'assabento de les sessions a l'espai Lliure que, amb el nom "12 estimen Gil de Biedma", han dedicat a aquest poeta que ja fa catorze anys que ens va deixar (que m'estic fent gran ho noto en això, per exemple, i en què ara començo a experimentar alguna de les sensacions que Jaime Gil de Biedma deia i que aleshores pensava bé, però...). La idea de l'espectacle em sembla fantàstica (malgrat haver de recórrer als polítics...). No hi podré anar (avui fan la segona sessió, crec), la poesia està per ser llegida, sí, però sobretot per ser recitada, escoltada. Es diu de Gil de Biedma que era un poeta de l'experiència. De l'experiència des de la qual surten les seves paraules, nues, com d'anar per casa dient el més essencial. Noves paraules per dir el que ens passa sempre, cada dia, a cada vida. El meu poema preferit coincideix amb el de Judith Vives, i us remeto al seu blog d'avui, on el reprodueix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada