La vida laica i la vida cristiana

Qüestions de vida laica

:

Fullejo el darrer Espai de Llibertat (3r trimestre 2004) que edita el Moviment Laic i Progressista i que, d’entrada, anomena el seu monogràfic "Vicis públics, virtuts privades", una reflexió interessant, a parer meu encara a les baceroles, sobre la llibertat personal, sobre la manera d’exercir-la públicament, plena de prohibicions "pel nostre bé", i sobre els paràmetres morals de l’exercici privat, molt més laxes, que permeten la vida íntima com un refugi per la llibertat. Un refugi, però, que s’ha d’ensenyar, de mostrar fins la sacietat, potser per poder suportat aquesta mena de prohibicions (de fumar, de llençar residus, d’anar a una velocitat superior, de beure i drogar-se, d’insultar, etc...). Ja veieu que són prohibicions perfectament defensables, però, certament, incomoden i ressituen el lloc de la llibertat. Vaja, això crec jo. Curiosament, alguns pensadors cristians moderns reflexionen en una direcció semblant. Així, mentre Jordi Miralles, President de la Fundació Terra, acaba el seu article dient que "Alliberar el cos i l’orgull de la nostra inconsciència és imprescindible perquè el sexe sigui enriquidor i no pas sotmetidor. Potser ens manca ser més amics del nostre cos i no tant del sexe..." coneixem reflexions semblants, com les del teòleg Gaspar Móra en una recent conferència a Mataró, i que intentava arrodonir el cardenal Carlo M. Martini al seu llibre Elogi del cos (Ed. Claret, Barcelona, 2001).

:
De tota manera, destaca pel seu interès l’entrevista que es dedica a en Joffre Vilanueva, flamant secretari general del Moviment Laic i Progressista i expresident del Consell de Joventut de Barcelona, format en l’escoltisme laic. Simpatitzo amb les seves dificultats per trobar una paraula que el defineixi políticament (compte: no pas per definir-s’hi). Després de renunciar a dir-se "postmodern" (perquè "em fotreu fora") diu: "Crec que hi ha moltes tradicions i ideologies de les quals val la pena pessigar-ne coses. El liberalisme d’esquerres, el marxisme com a mètode d’aàlisi, la socieldemocràcia... són aportacions que poden partir de plantejaments teòrics diferents però que per mi són perfectament compatibles. El que sí estic més allunyar d’ideologies omnicomprensives". En podríem dir social-pessiguisme?.

:

Més coses interessants. Respecte a la laïcitat diu que és una "actitud col·lectiva contra els dogmatismes" (espero que també contra el dogmatisme laïcista, si hi fos). També reivindica els vells com a part dels projectes transformadors i diu coses molt sensates, en general.
:

Qüestions de Vida Cristiana

:
Canviem de terç. Passo el matí a Barcelona, on he anat a fer un examen. Passejo per la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió i per algunes llibreries. A la Llar del Llibre compro el penúltim número de Qüestions de Vida Cristiana, la revista de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (juny 2004) dedicat monogràficament a "Els qui tornen a la fe". Dins, hi ha articles molt interessants sobre "el retorn" (vegeu blog de diumenge passat), d’alguns amics com Xavier Morlans o Enric Termes, i d’altres com el de M. Claustre Solé Auguests, una especialista bíblica de primer ordre, que recomano del tot. Conclou recomanant obertura, assimilació per part del cristianisme dels fets positius de la cultura (o de les cultures, ara que s’acaba el Fòrum) ja que "si parem l’oïda sentirem com avui ressonen també avui ressonen aquelles preguntes que poden ser antigues però que no poden ser mai velles: On ets? On t’amagues? On és el teu germà?".

:
Com a resposta, he mirat la llista de llibres més venuts, destaquen els de Jorge Bucay i altres títols de l’estil d’El codi da vinci.