Ahir al vespre vaig anar al debat sobre la premsa digital i la premsa escrita que, amb motiu d'aquesta mensual o vastíssima Setmana s'ha organitzat a l'espai Capgròs. L'Aina en parla avui al seu blog (per cert, seré jo un polític de la vella escola?).
:
:
Dues aportacions molt breus: la primera, un temor (sempre que innovem parlem de temors, ho sento) tant en la premsa digital com en l'escrita, les enormes possibilitats de la Xarxa em temo que potencien un dels vicis actuals del periodisme (i en qualsevol professional): la mandra, el fet que ningú trepitgi la realitat, que ningú revisi arxius de paper ni consulti biblioteques, que ningú vagi al front, que ningú respiri l'ambient, que no es reculli tot allò que no ha estat encara digitalitzat. I, en fi, si això es consolida, si les úniques fonts són digitals, l'enorme risc de l'engany absolut.
Dues aportacions molt breus: la primera, un temor (sempre que innovem parlem de temors, ho sento) tant en la premsa digital com en l'escrita, les enormes possibilitats de la Xarxa em temo que potencien un dels vicis actuals del periodisme (i en qualsevol professional): la mandra, el fet que ningú trepitgi la realitat, que ningú revisi arxius de paper ni consulti biblioteques, que ningú vagi al front, que ningú respiri l'ambient, que no es reculli tot allò que no ha estat encara digitalitzat. I, en fi, si això es consolida, si les úniques fonts són digitals, l'enorme risc de l'engany absolut.
:
Jo treballo cada dia almenys en un 80% sobre informació que m'arriba digitalitzada. Però d'un tema, d'una preocupació, d'una situació, no me'n faig ben bé càrrec fins que no la trepitjo, fins que no parlo amb els seus actors. No sé.
:
La segona, és que em penso que la posada en marxa de nous productes digitals a vegades amaga la trransformació industrial de la producció tradicional, també en l'àmbit informatiu. I, així, crec que ens vam deixar d'explorar aquest àmbit (ja ho farem) que em sembla enormement atractiu, especialment per als àmbits locals. És a dir, avui per un diari o una tele, les innovacions tecnològiques permeten formats més particulars, més locals o temàtics, més petits (més catalans?)... i aquí hi té molt a dir l'àmbit local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada