Quatre reflexions després de la festa dels súpers

Unes quantes coses. La primera, que algunes novetats introduïdes al weblog no es deuen pas a la meva destresa (és molt poca) sinó al temps que em dedicà en Xavier. Gràcies! De moment, sé posar fotos, algunes, i he activat un programa de visitants. Si hi ha alguna ànima caritativa que m'ensenyi a fer més agradable aquest racó del ciberespai, i compta amb la meva ignorància, ho agraïré

:

La segona és que he estat tota la tarda a la Festa del Club Super 3, més per raons paterno-filials que res més, però vaja, no me'n penedeixo. Avís pels que sou pares (o un dia ho sigueu), i que haureu de pagar peatges, de fet, molt pitjors que aquest. Sort que compensa. I molt (més del que em pensava). Una de les coses que he après força avui és com, a través del Club, els infants penetren en un imaginari amb dinàmiques pròpies, històries, llenguatges, valors. Referents que els comencen a explicar de què va el món i què hi fan aquí. Neixem a la recerca d'aquests referents; creixem superant-los, negant-los fins i tot. Però sempre és la mateixa història, sempre tornem a la necessitat de representar per explicar, i de formar part d'aquesta representació, no en tenim prou de ser-ne espectadors. I no en tenim prou, més aviat ens angoixa, amb l'abstracció.

:

(Foto: Club Super 3)

:

La tercera és que, induït per en Joan, i a causa de triar una exposició per comentar al proper Valors, he visitat aquest cap de setmana un parell de mostres. La primera, in extremis (s'acabava ahir o avui, no recordo) de Josep Mª Trias, a Espai 28, un dissenyador que pinta precisament molt lluny de l'abstracte, amb un to clarament hiperrealista. M'interessen dues coses: d'una banda, la reivindicació de la grandesa de l'objecte petit o insignificant, i de l'altra, de retruc, la idea que l'hiperrealisme no es distancia tant de l'art abstracte, o del que alguns en diuen així. és a dir: una escultura de Tàpies que són unes sabates és -icònicament- tan diferent que les bambes de Trias? Llegiu la crítica d'en Pere Pascual. La segona, a Can Palauet, la que recull laa 1ª Triennal d'Arquitectura i Interiorisme del Maresme i la 10ª Edició dels premis Puig i Cadafalch, obres, les d'aquesta darrera, que es poden votar. Bé, us haureu d'esperar que surti la revista perquè aquesta darrera serà la que comento.

:

La quarta seran algunes recomanacions de la premsa d'avui. Destaco el debat obert a les planes d'opinió d'El País sobre els catòlics i les primeres decissions del Govern socialista. Una aportació més crítica, però igualment recomanable, del professor jesuïta Norberto Alcover. I l' altra, entusiasta especialment de la legalització del matrimoni homosexual a la llum de la fe cristiana, a càrrec del dominic i capellà de Babilafuente Quintín García. Déu l'escolti!

:

També surt a diversos diaris una crònica de l'anomenada "Llei de Barris" i la notícia que 50 municipis hi han presentat els seus projectes. Mataró ho ha fet amb un de molt iteressant pel barri de Cerdanyola, a partir d'un treball integral de reforma. destaco el que diu l'amic Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial del Govern a La Vanguardia, diari que diu: "Según Nel·lo, la convocatoria contiene un triple mensaje. En primer lugar, a los vecinos, "para decirles que no se permitirá que ningún barrio se deteriore y que se rompa la convivencia". En segundo lugar a los ayuntamientos, "para transmitirles que el Govern no les dejará solos antes las nuevas problemáticas sociales". Y, finalmente, al mercado, "para dejar claro que no se permitirá que se produzca un deterioro de patrimonio de las familias y la colectividad"". Bé.. potser també fa falta que Déu l'escolti.