Els meus "gèneres" literaris

Ja sé que queda una mica pedant i pretensiós però, a rel que els Reis m'hagin portat alguns llibres més, ahir a la nit pensava "però a tu, quina mena de llibres t'agraden? què hi busques als llibres?" i se m'ha acudit aquesta classificació, que actua transversalment sobre els gèneres literaris clàssics i que, com sempre, alguns títols són intercanviables. A veure què us sembla.

:

1. Els que busquen "la il·luminació sobtada". Aquest fragment d'un vers de TS Eliot (del que ja n'he parlat algun dia, és dels Quatre quartets) em permet classificar el primer "gènere" agrupant els llibres que obren noves perspectives expressant una idea o una sensació que fins ara, almenys per tu, era inèdita. Posa llum, però no sempre aclareix les coses. Sovint la llum és una nova pregunta, o una nova tenebra. I és sobtada perquè t'arriba al fons i et provoca una certa reacció.

• Exemples: Òbviament, aquí se situa la gran majoria de la poesia. Però també em passa amb certes obres de Wittgenstein o de sant Agustí. O en la prosa de Rodoreda i Javier Marías, per exemple. En aquest sentit, aquests dies estic llegint i rellegint i tornant a llegir un llibret fantàstic de Rafael Argullol, El pont de foc. Segurament li dedicaré un post d'aquí a uns dies.

2. Els manuals d'instruccions. Aquest "gènere" inclou des dels manuals dels aparells electrodomèstics (per mi incomprensibles) fins els llibres d'autoajuda, passant, òbviament pels tractats sobre la felicitat o sobre l'ètica (és el mateix), o sobre la Història o la política. No sé, és el que jo en dic "pistes" per als que som "despistats". Especialment m'agraden els que rebenten el tòpic, els que proporcionen eines útils al coco.

• Exemples: A banda dels que he posat en general, recomanaria els articles o els contes de Quim Monzó, també els de l'Empar Moliner. M'agrada, com a didàctica i rebenta-tòpics, l'obra de Savater, o d'en Rubert de Ventós. ET em recomana el darrer de J.B. Culla sobre el tema israelo-palestí. Aquí també entren els diccionaris, ahir me'n van regalar un sobre cine i fa poc un altre molt recomanable, del de Manuel Seco sobre fraseologia del castellà. Algunes novel·les eròtiques són d'aquest gènere. Ep! i també el llibre Què és ser cristià, de Gaspar Mora (que també llegeixo aquests dies) i el darrer estudi Jesús - Un perfil biogràfic-, d'Armand Puig.

3. Els que relaten la vida que no has tingut, però que podries haver tingut si no haguessis fet altres tries. O si haguessis viscut en un altre lloc, en un altre temps. Allò que no has esdevingut però que t'agradaria tastar (un assassí, un gran amant, un desgraciat, un aventurer, un detectiu, un capo de la màfia, un monjo, una dona, un extraterrestre), com qui es disfressa, com qui somnia. I, especialment, veure'm transformat, marcat per esdeveniments que no hauré viscut però que podria haver viscut.

• Exemples: És el gènere novel·lesc que, sens dubte, inaugura El Quixot (jo posaria l'Odissea al segon gènere, ves per on). Però també em passa amb molts poemes de Gabriel Ferrater o Gil de Biedma, o en les guies de viatges i reportatges de llocs on no he anat. O en les notícies i cròniques periodístiques. També les memòries (ahir em van regalar les de José Ramón Recalde, i els records més o menys biogràfics d'Agustí Bartra relatats per la seva dona, l'escriptora Anna Murià). I les policíaques, amb Simenon al capdavant, Donna Leon com a descobriment i Trapiello, que em van regalar ahir.