Debat amb en Joan Safont

aquí

Com deia ahir, a falta de debats, en Joan Safont i jo n'hem fet un al Raïm, aquesta nit. Hem debatut una estona sobre el tema de la Constitució Europea, tant des de l'encert o no de la data del referèndum com alguns temes del seu contingut. En Joan, jove valor d'ERC, se la portava bastant apresa. Coneix bé, a més, el dret comunitari. Com passa sempre que no hem d'exhibir-nos, hem estat més d'acord que en desacord, i hem aprofitat per posar-nos al dia en moltes altres coses. Com que hem fet tard la convocatòria, els altres blogaires tenien altres compromisos, o sigui que només ens ha acompanyat, cap al final, en Marc.

:

En un moment donat, en Joan m'ha dit que potser el vot del "no" és més d'"opinió" i el del sí de "pragmatisme". A mi em sembla una bona definició, bo i que sempre he pensat que els ideals avancen amb pas més ferm si és sobre el pragmatisme dels peus a terra que no de l'idealisme dels núvols. Sobre això també n'hem parlat força estona. Crec que és la base de gairebé tot, en `política. El progrés és avanç, no drecera. El que volem transformar és la realitat, no la ficció. Per aix`trobo sospitoses similituds entre el conservadurisme i certs idealismes. Aquí ho he tornat a lligar amb el debat del referèndum. Em sembla que els del 'no' es refien massa que sortirà el 'sí' peruqè saben que un resultat negatiu, certament, és un pas enrera en la construcció d'una Europa política i forta. M'agrada perquè en Joan té una visió estratègica molt pragmàtica, en el fons, molt ficada en la necessitat que els seus ideals avancin i que, per tant, els seus seguidors siguin cada vegada més. En el fons, aquesta visió expansiva és més tolerant, més moderada, si voleu, que la que prefereix quedar-se on ha estat sempre. No sé si m'explico.

:

Tornant a la Constitució Europea, i al seu vot d'"opinió", li he dit que em sembla que a vegades passa com quan vas a lligar a una festa. Si el teu objectiu és lligar, i el personal és prou presentable, hauràs de triar entre el que hi ha. Si el teu objectiu és lligar amb la teva dona (o home) ideal, aleshores el més segur és que ni aquell dia ni mai ho aconsegueixis. Bé, definim primer bé l'objectiu (lligar, és a dir, anar construint l'ideal, o directament buscar l'ideal?). Una mica barroerament, em sembla que la política és això.

:

D'avui també voldria destacar una magnífica conferència de Salvador Rueda sobre la mobilitat a les ciutats, a la que he assistit abans de sopar. I més coses sobre la Constitució. Una nova entrevista d'El Periódico a Daniel Cohn Bendit, el líder dels Verds europeus que no es talla ni un pèl a defensar la Constitució i que diu que votar no és fer-ho contra el català i els interessos de Catalunya. I també, a El País, els articles de Xavier Vidal-Folch i Miquel Iceta o l'entrevista a Joaquín Almunia.

:

Per últim, els de CiU de Mataró, enlloc de fer campanya pel sí, que és el que haurien d'estar fent, s'obsessionen de nou amb els socialistes i, en la versió d'avui, opten per situar-se al marge de tot acord i consens. Esperalba ja va dir que ell no creia en el consens i que actuava així 'per rebequeria'. En fi, a veure si es calmen, doncs, i quan se'ls passi podem saber exactament què pensen sobre tots els temes en els que fins ara només se'ls ha sentit dir que no... I el sí, on és?