Vaig viure un dia a l'ombra regalada

Avui, que he tingut un dia pleníssim i una mica estressant, he tingut encara 10 minuts per passar-me per una llibreria a esperar l'altra cita. Allà m'hi he trobat la Judith Vives parlant amb una altra persona sobre blogs, i especialment sobre un projecte concret al voltant del cinema (com no podria ser d'alta manera...). O sigui que no us penseu pas que aquesta moda mataronina remeti... També hem parlat una estona d'en Miquel Bauçà. Respecte a aquest autor, recentment traspassat, m'ha agradat molt la necrològica de Jordi Coca, a l' Avui, en el que demana respecte per a la dimensió de malalt, d'esquizofrènic, que li feia fer coses que d'altres consideraven rareses o poses. Hi estic molt d'acord. Crec, a més, que un dels grans reptes de la salut moderna respon a com ens enfrontem a les malalties mentals, com construïm xarxes de recolzament a les famílies que acullen casos de difícil tractament, com guarim, amb el respecte que mereix, allò que no es veu.

:

Us recomano avui el blog del periodista Saül Gordillo, que va dirigir l'edició maresmenca d'El Punt durant algun temps.

:

Nabí

(fragment)

:

"Vaig viure un dia a l'ombra regalada

i a l'endemà al matí,

a trenc d'albada,

Déu, que la planta havia fet ahir,

envià el verm que amb son rosec la consumí.

I Déu encara féu venir un xaloc

d'ales de pols, de sorra i foc,

fúria de l'infern donant-se festa

que a giravolts guspirejà.

talment irada contra tot demà"

:

(VIII, 98-107)

:

Josep Carner, Nabí, Ed. 62/Empúries, Barcelona, 1998, p. 128.