Estatut | Un any | Foc de Santes

La puta i la ramoneta

Foto: Pere Batlle (El Periódico)

:

Mentre estem disfrutant de la festa major, allà a fora algú està destrossant la feina per un nou Estatut. Em refereixo a l'heroi de Perpinyà i al torero de les seleccions andorranes (i la indecissió erràtica i enèmica d'ICV). Per un Estatut d'opereta no sé si feia falta perdre tant de temps. En fi, que darrere els drets històrics (ja reconeguts en la ponència oficial i que no estaria malament concretar quins són, m'imagino que deuen ser els que concreta el Decret de Nova Planta, no?) es busca la inscontitucionalitat del text al fer-los servir de base pel blindatge competencial i, per tant, el seu fracàs. Així es justifiquen vint anys més de victimisme nacionalista, potser. No ha de ser un Estatut nacionalista, sinó nacional. De la mateixa amnera que seria inadmissible un Estatut socialista, no? En fi, és que em pensava que això de l'Estatut anava en sèrio, que els partits actuarien sota el sentit de la responsabilitat, però alguns s'estimen més fer focs articificials. En fi, per això, ja em quedo amb els d'ahir a Mataró. Si aquest parell (per cert, a les enquestes, cada vegada són més lluny de sumar majoria, ho dic per si les mosques) pretenen fer un poema èpic o una parida onanista, més m'estimo quedar-nos amb l'Estatut que tenim. Si volen anar més lluny i aprofundir en l'autogovern, que es deixin de xorrades i tanquem ja la proposta, que tenim moltes coses per fer, encara, i no precisament la de jugar a la puta i la ramoneta. Perdonin.

:

Un any amb tu

:"Y entenderás en un solo momento

qué significa un año de amor"

Luz Casal/Mina.

:

Avui fa un any que vaig obrir aquest blog, amb una frase plena d'escepticisme. Val a dir que n'he tret més partit del que pensava, de tot això. Des de molts punts de vista. Per exemple, serveix per trencar el gel amb persones amb les quals o bé sempre parlaves del mateix o bé no sabies massa què dir-los. Un blog com el que faig, que no només parla de política, com potser era de preveure, es presta a ampliar la capacitat de relació i contacte. També ha tingut conseqüències com les de ser excusa per obrir nous blogs ("si aquest ho fa, per què no jo", deuen pensar) i, de retruc, per conèixer-ne d'altres dels que difícilment sabríem si no fos així. I podem fer alguns dinars i sopars, ves. També ha portat alguns equívocs, especialment sobre els límits del que has de dir o no has de dir, i no em refereixo només a la política. I, en fi, un any de neixements i morts, d'amors i desamors, de treure Fraga i dir sí a Europa, de canvis en molts àmbits i de coses que no canvien mai. I d'una audiència per damunt de les expectatives, especialment pels que escrivim en català i, en fi, ja ho haureu vist, tampoc no som García Márquez, per dir-ho suau.

:

Visca la festa

:

Ahir, dia de les patrones, vaig acabar la jornada amb un infumable vodka amb no sé què al costat de la platja, després de fer dues vegades (anar i tornar) el recorregut de tot el Passeig Marítim i de veure Déu i sa mare. CD va portar dos amics que donaven el toc d'exotisme a la comitiva, un italià (que treballa a Corsico, ciutat de l'àrea de Milà agermanada amb Mataró que casualment té l'alcalde aquí aquests dies, un tio molt trempat, que ha vingut amb el seu fill, que al·lucina) i un japonès. El primer, veí del seu cosí a la feina italiana, el segon, un nipó errant. Van carregar-se mòbil i càmera d'imatges dels focs d'artifici. El japonès va preguntar què significa "Glòria a les Santes". Com que no teníem ganes de fer antropologia, algú va dir "Glòria" és "visca" i "Les Santes" és "la festa". Visca la festa. Una traducció que gairebé podria subscriure Manuel Mas. I em vag quedar amb les ganes de dansa del ventre. (Foto: Carme Balcells, capgros.com)