Nous 'bloggers' i dos articles

Manel Mas s'estrena
:

A la fi, el diputat i exalcalde venç la temptació i obre el seu propi blog. S'apunta, així, a la llista de responsables polítics que utilitzen internet per explicar i per explicar-se, amb continguts estrictament polítics o, com faig jo aquí, amb un contingut que intenta ser "d'obsessions i afeccions (i desafeccions)". (Collons). Posa d'excusa que li ha agafat gràcia, a això d'escriure, gràcies a una amable invitació que li féu capgros.com perquè publiqués quinzenalment els seus articles, aprofitant la seva aleshores estrenada condició de pare de la pàtria i, també, la gràcia d'haver estat punt de referència obligat de la premsa local al llarg de més de vint anys.

:

He de confessar que la relació de Manuel Mas amb els mitjans locals, amb la comunicació en general, ha passat períodes de tot. Lògic, d'altra banda (tant per la seva responsabilitat com pel fet de trobar el lloc de cadascú, la premsa i els polítics, en aquest període). Seguramet, però, mai com ara hem tingut l'oportunitat de llegir-lo. recordo que, al principi d'aquestes col·laboracions, ell mateix dubtava del to, de la continuïtat, potser de l'eficàcia. Però de mica en mica ("se hace camino al andar", li agrada dir) ha anat trobant el què. També el mitjà capgros.com, tot el grup, de fet, malgrat algun complexe (dit amb tot el carinyo), ha esdevingut avui un altre punt de referència obligat.

:

Bé, no és l'únic company de partit que ha estrenat el seu espai web, aquests dies. Justament aprofitant la plataforma del mitjà citat, hem conegut els primers posts del blog d'en Sergi Bonamusa, exregidor de l'Ajuntament i, pel que veig, també àvid de dir la seva. Espero que no s'en cansin. Però que tampoc s'ho prenguin com una llosa. Estem conquerint, els bloggers, nous espais de llibertat. A veure si es nota.
:

Alguns articles

:

Per no perdre el costum, alguna recomanació. En primer lloc, i gràcies a Joan Safont, he llegit avui la crítica de La Vanguardia (suplement Culturas), signada per Bea Espejo, a l'exposició de fotos de Rineke Dijkstra a Caixafòrum, de la que en vaig parlar fa poc (i al sopar dels bloggers, alguns dels quals havien seguit el post amb l'entusiasme de descobrir aquesta fotògraf).

:

El segon és un article de J.A. González-Casanovas a El País en el que revela la influència d'Emmanuel Mounier en el progressisme catòlic dels anys seixanta a Catalunya, especialment en Alfons-Carles Comín, pare del diputat Toni Comín, també estudiós del personalisme de Mounier, del que dissabte farà vint-i-cinc anys de la seva mort. Casanovas revela que va ser ell qui li va deixar el primer llibre de Mounier que llegí Comín (pare).

:

I el tercer és el post de Jaume Subirana sobre l'entrevista d'avui a La contra de La Vanguardia. I l'entrevista, és clar, a Joseph O'Connor.