Per un Estatut de tots
No podem pas dir que, respecte el delicat moment actual que viu la política catalana, els socialistes no estiguem donant la cara i explicant-nos. I oferint la mà oberta per retornar a la via catalana per a la reforma de l'Estatut. En aquest sentit, val la pena de llegir noves entrevistes. Una, al propi President de la Generalitat, a El Punt, qui defensa que la via del límit constitucional -condició inicialment reconeguda per tots els actors- és més pràctica que ontològica, una qüestió d'economia de temps, diu. Efectivament, podem aconseguir molt més si esborrem tot bri d'inconstitucionalitat -o d'excusa-, encara que sigu perquè la reforma constitucional requeriria una majoria que hores d'ara la fa impossible. La segona és al conseller Antoni Castells, a La Vanguardia, que insisteix en la necessitat de fer un text integrador, no pas exclusiu dels nacionalistes contra els no nacionalistes, i es mostra disposat a cedir per arribar-hi. Aquí teniu una bona relació d'articles, recollida avui per Miquel Iceta, autor del banner.
Poemes d'agost - XI
: 
Sempre hi ha un desig no acomplit,
uns llavis, com parpelles de l’aire,
que mai no besarem,
una història o altra que de llarg ens passarà.
Personatges secundaris dins la pròpia obra.
Bandejats, quan el sol és més prop
i ens pertanyen les fulles de l’aigua;
quan ens crida, bosc endins, la campana del somni.
Com l’estam imperceptible
la música llunyana que fondíssima
ens lliura la seua diadema,
així el polsim d’or que resta dintre els ulls
i incòmode, ens condemna, ja ferda la memòria,
a estimar allò que sempre fuig.
Ramon Guillem, "Polsim d'or" a L'hivern remot, Brosquil Edicions, València, 2001, p. 33.
Foto: Auguste Rodin, Fugit amor, a Les portes de l'Infern (1880-1917). Musée Rodin / Musée d'Orsay, París.
A mi els senyors Mas i Carod en campanya em van dir que demanarien el concert econòmic. Si ara no defensen aquesta posició a la comissió serà un frau electoral. Serà com el que ha fet Mercedes Aroz amb la llei de matrimonis homosexuals.
ResponEliminaRamon, hi ha més gent que et llegeix:
ResponEliminahttp://blogs.ya.com/olivie/
http://www.avui.com/avui/diari/05/ago/15/43739.htm
ResponEliminaLa meva opinió sobre l'article de l'Antoni Castells no hi cap en el post. Si vols la pots veure a:
ResponEliminahttp://turrai.lamevaweb.info/post/2116/32271
Perdó...
ResponEliminaPedro,
ResponEliminaL'únic que ha de fer , ERC, és complir amb els acords del Tinell. he llegit l'article de l'Hèctor Bofill, em sembla prpi de necis, sincerament.
Joan Antoni,
El conec de fa molts anys.
Turrai,
Ara no sóc a casa i tinc poc temps, quan torni el llegiré. Gràcies.
Turrai,
ResponEliminaAquí tens el que t'he escrit al teu post:
Crec que a l'entrevista queda prou clar... L'Estatut no pot ser només el dels nacionalistes, per això, encara que sigueu independentistes, es tracta de fer un text al qual pugui sumar-s'hi el conjunt de la societat catalana. D'altra banda, el problema no rau en els "drets històrics" sinó en pretendre que aquests són molts més que els que jurídicament i històricament som capaços de demostrar davant el text constitucional. Per cert, ratlla que ningú va dir que s'havia de traspassar. resumint molt, crec que aquí hi ha el problema.
No és qüestió d'enrocament, justament volem que l'Estatut avanci i sabem molt bé que amb un acord a darrera hora per introduir aspectes inconstitucionals, això no va. Ni que sigui perquè, si el que cal és retocar la Constitució, l'artimètica parlamentària obliga avui per avui al vot favorable del PP. És a dir, hi ha qui busca expressament una paret allà on hi podria haver un camí...
Ramon)
ResponEliminaEt deixo aquí el comentari que he posat com a resposta, en el meu bloc. ( Per si els teus lectors no em visiten)
"Em sembla que difícilment ens posaríem d’acord, doncs hi ha arguments i contra arguments com per omplir tota la catosfera, però valoro el to dels teus posts i comentaris.
De tota manera no sé en que pot perjudicar a un no nacionalista, entre moltes altres coses, que una autopista pugui ser lliure de peatge, per exemple.
P.D. Perdona, però no sé veure que és el que haig de ratllar."
(Volia dir que la ratlla intranferible dels límits constitucionals era, fins fa poc, assumida pel conjunt de forces).
ResponEliminaOK. Gràcies pel diàleg, tampoc es tracta que ens convencem de res, sinó qu transitem per arguments a veure exactament què ens uneix i què ens separa. Respecte al tema, i per anar acabant, que les autopistes siguin de peatge o no dubto que depengui de l'Estatut. A Catalunya, per exemple, fa temps que han estat transferides a la Generalitat i que jo sàpiga, hi ha peatge...
Una abraçada,