Ja hi som
:
Ahir, una volta per la festa de Cirera (retrobament amb els companys, amb altres regidors, amb veïns del barri), una mica passada per aigua. Aquest vespre, sopar del PSC a Pineda de Mar, en plena Festa Major. M'he deixat barba per les vacances, cosa que no havia fet mai, i aquest matí me l'he tret (amb detractores d'una i altra opció). Avui, sant Agustí: "Déu, que ens despulles del que no és i ens vesteixes del que és" (Sol·liloquis, I, 3). En fi, que ja hi som.
:
:
Ahir, una volta per la festa de Cirera (retrobament amb els companys, amb altres regidors, amb veïns del barri), una mica passada per aigua. Aquest vespre, sopar del PSC a Pineda de Mar, en plena Festa Major. M'he deixat barba per les vacances, cosa que no havia fet mai, i aquest matí me l'he tret (amb detractores d'una i altra opció). Avui, sant Agustí: "Déu, que ens despulles del que no és i ens vesteixes del que és" (Sol·liloquis, I, 3). En fi, que ja hi som.
:
De la premsa d'avui, de nou a voltes amb el tema de l'Estatut, és especialment recomanable l'article del president Maragall a El País (en el que identifica el nacionalisme -espanyol i català- amb un pessimisme de "qui dia passa any empeny") i una també molt interessant entrevista del conseller Nadal a l'Avui. Salvador Giner escriu a El Periódico sobre el sospitós revival d'allò revolucionari ("això sí, són incapaços de tocar ni un pèl de l'ordre establert") on recomana que "seria d'agrair que aquests que trenquen, esquincen, transgredeixen i es rebel·len ens plantegessin la viabilitat de les seves propostes abans de devastar-nos el món i enfonsar-nos en la misèria". Per últim, no us perdeu el retrat que Manuel Vicent (recordeu que és escriptor i galerista d'art) fa de Miquel Barceló al El País, en el que diu que el pintor mallorquí pren del neo-expressionisme alemany "la expresividad de la materia, pero en lugar de crear ruinas y despojos usó la misma técnica para pintar paellas con arroz bomba, llenas de gambas".
:
Poemes d'agost: XXV
:
No és avui que m'amoïna.Ben segur, deu ser demà:per això lluco el diari.Si fos savi, aquest gust foll,ja fa temps que no l'hauria.però sembla que, aquest feix,el duré fins que no em pari.Glopejar i envestir el trotés ben clar que m'extravia.Posar fites? Però com?Si per molt que les enfonso,es calciguen just el tempsque disposo per clavar-les!Si amb ardor, a cremadent,no pensant ni si fa fosca,em disparo a repartir-les,l'errament es fa més grani l'esglai perd la mesura.
Miquel Bauçà, poema de "Les Mirsines (colònia de vacances)", a Obra Poètica (1959.1983) , Barcelona, 1987, p. 210.
Foto: Ron Mueck, Nen (1999), Anthony d'Offay Gallery, Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada