Bíblia On Line

Deu ser el llibre més llegit de tots els temps i del seu tronc se'n nodreixen, almenys, les tres religions monoteistes nascudes al voltant de la mar Mediterrània. Sedueix propis i estranys, fidels i apòstates, creients i no creients. De fet, almenys en la versió canònica instaurada al principi de l'Església, són 72 llibres, repartits entre l'Antic i el Nou Testament, que separa més o menys la tradició jueva de la cristiana. El Nou Testament és escrit després de l'existència de Jesús de Natzaret que, d'alguna manera, dóna sentit total a l'Antic.

:

En tinc una edició escrita i una versió en CD-Rom que data del 1999, que és la mateixa traducció interconfessional de la versió escrita (editada per l'Associació Bíblica de Catalunya i distribuït per Editorial Claret) però afegint-hi notes, introduccions i vocabulari, anotacions de l'usuari, cerca per referència, per mots (que poden estar truncats per l'inici o per l'acabament) i per text lliure, amb la possibilitat de limitar la cerca a un o diversos llibres bíblics. Vaig perdre el CD Rom fa més o menys un any i fins ara no l'he trobat, amagat entre uns dossiers. La versió on line d'aquesta versió, a partir de la Bíblia eslovena, la podeu trobar aquí. Permet accedit a un munt de versions i a diversos idiomes (castellà, català, anglès, francès, eslovè i holandès). No té totes ls prestacions que l'anterior, però Déu-n'hi do. Hi ha més bíblies a Internet, aquí en teniu na relació elaborada per Pere Casanovas.

:

Als països de tradició catòlica hi ha molt poc coneixement de la Bíblia. Hi juguen molts factors, un d'ells, el propi cisma protestant, partidari de la traducció dels textos a la llengua vernacla i a llur distribució amb aquest mecanisme descobert aleshores anomenat impremta. Això fa que als països de tradició protestant, especialment, és clar, entre els creients, hi ha un gran conexiement dels passatges, que són llegits en la intimitat i en les celebracions de forma central. (Una exageració del que dic seria un personatge d'un famós serial televisiu català d'havent dinat: l'única referència que es fa a la fe és una ridiculització evident).

:

Hi ha moltes altres coses, però, que trobo que resol molt millor la cultura catòlica que la protestant, i té a veure, justament, amb l'exteriorització, amb la idea del clan familiar com a refugi (sospito que és una de les raons de fons del major desenvolupament de l'Estat del Benestar al nord d'Europa), amb l'espectacularitat i la seducció (el Barroc de la Contra-Reforma), la importància de les mediacions (i, per tant, mirant d'evitar fonamentalismes), etcètera. Ara, la idea que la relació amb el transcendent és bàsicament una relació individual, l'experiència personal del tracte amb allò que alguns diuen la revelació, té una gran intensitat i aporta grans dosis de realització personal. I no tan sols en la Bíblia, sinó a tot arreu: veure-ho amb els propis ulls, restar sol davant les coses, copsar ben endins el retruc de l'experiència i no esperar que res ni ningú t'hagin de dir el que has de fer.

Bibliografia:

• José Luis López Aranguren, Catolicismo y protestantismo como formas de existencia, Alianza Ed. Mardid, 1980.
• Max Weber, L'ètica protestant i l'Esperit del capitalisme, Ed. 62/Diputació de Barclona, Barcelona, 1984.

Foto: Bíblia de Ripoll (Segle XII). Monestir de santa Maria, Ripoll.