Una avaria a l’ordinador de casa (i la meva inconsciència) m’ha fet perdre un munt d’arxius que guardava sense còpia. Reinstal·lant-hi alguns programes, trobo a faltar el CD que vaig comprar fa pocs anys que conté la Bíblia Interconfessional, que m’anava molt bé... Faré algunes gestions per recuperar-ho, però m’he començat a resignar. Fa pocs dies, en un oblit, vaig perdre en un banc al carrer el darrer llibre de Donna Leon que havia comprat... Sempre que perdo coses de valor, recordo l’anècdota que en Pere Carulla em va explicar sobre la reacció de Joan-Lluís Vives, avui Bisbe de la Seu d’Urgell, quan el primer li va explicar que l’havien robat, a punta de navalla, a l’aparcament del Pryca (avui Carrefour) de Cabrera: “Això és un senyal que Déu t’envia perquè t’adonis que tot allò que havies comprat no t’era necessari”, li va dir, més o menys, com qui no vol la cosa i tot conduint. És el que em costa més, a mi, relativitzar el que tinc, ser capaç de desprendre’m de les coses, no tan de resignar-se com de veure el valor de la probresa, del deslligam que ens fa lliures... per això, aquests dies, penso si no seran un senyal del cel, els meus oblits. D’altra banda, un senyal ben senzill, prou barat.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada