:versión en castellano, aquí.
:Gerhard Schroeder i el seu partit, l'estimat SPD, han aconseguit pràcticament empatar amb la seva rival, Angela Merkel, de la coalició CDU-CSU, que partia com a clarament favorita a les primeres enquestes prèvies a aquestes eleccions generals a Alemanya. Com diu Iceta, "els resultats obtinguts per l'SPD i els bons resultats dels Verds i del Partit d'Esquerres impediran la formació d'un govern liberal conservador". Això sí, si la Rottenmeier ens deixa, afegiria jo. Recomano el post d'en Joan Safont, que fa un bon resum de la situació política, i els que el mateix Iceta ens indica per seguir els resultats, la versió castellana del web de Deutsche Welle, al web de l'SPD, i els webs de les televisions ARD i ZDF.
:
Festa de la Rosa
:
Avui, uns vint mil socialistes catalans hem assistit a la Festa de la Rosa. Jo hi he anat amb una nombrosa delegació del Maresme i ens ho hem passat força bé, dinar inclòs (molt bé, Kiko!). Hem pogut saludar vells amics del Partit repartits arreu del país i hem passat una agradable estona ja que, després de tantes reunions i tant de pencar durant l'any, bé ens mereixem, què caram.
:
Als discursos, òbviament, planeja amb força la darrera fase de la negociació del nou Estatut que se situa, com diu Maragall, entre els que apostem decicididament per a la seva aprovació i els que no, buscant subterfugis com el traspàs dels límits constitucionals. És a dir, el sector de CDC encapçalat per Pujol (qui, el 1979 utilitzava els mateixos arguments que ara el PSC per situar el text dins els límits de la carta Magna), i tota aquesta munió de dretes que, representats pel PP (qui, amb la representació que té ara, és imporescindible aritmèticament per reformar la Constitució), volen veure com els catalans fem el ridícul. Podent optar per un Estatut ambiciós i clarament millor, es riuran de nosaltres si ens encasquillem just amb l'únic instrument que té la dreta nacionalista espanyola per bloquejar-lo: el de la seva inconstitucionalitat.
:
El lapsus d'Aguirre ve a dir això, per això els fa tanta gràcia. Ens podem quedar rient-li les gràcies i sense nou Estatut (és a dir, més o menys com sempre) o anar en sèrio i aprovar-lo, obrint una nova etapa que Catalunya no es pot perdre per culpa d'uns quants. CiU té la paraula.
:
Dia feliç
:
Et pensaves que seria com sempre i no, mai no és com sempre. O que el teu fill s'avorriria entre tants polítics i s'ho ha passat pipa. Et pensaves pare i has acabat pare i padrí, immortalitzat en una foto. Et pensaves que la fideuà, les migas, les galetes daneses i totes aquestes abundàncies t'havien deixat ple, i has acabat sopant una parrillada de carn com un senyor. Et pensaves que la pluja d'ahir et portaria un dia aspre i trist, i l'has acabat dolç i feliç. No saps si són els astres, els altres o tu. O tot alhora. Felicitat a borbolls.
Certament, l'ajustada victòria de la Merkel a Alemanya ha estat un revés per a aquells que esperaven un revulsiu que contrarrestés la impotent "gestió" (així, entre cometes) del Canciller i la seva decebedora coalició.
ResponEliminaAixò però, no ha d'amagar ni maquillar la realitat: La CDU-CSU ha guanyat les eleccions.
Pel que fa als discursos de Maragall i Montilla... bé..., si més no previsibles, la qual cosa ja és un bon senyal tenint en compte que tant si volem com si no, de moment són qui han de guiar el timó del país. (Esperem que la deriva acabi aviat!)
Bé, Velis, ja veurem com s'acaba, això... A veure si tot acaba amb un tripartit (si volen, els enviem algun expert... ejem). Si no, em sembla que fitxaria aquest Schroeder, és fantàstic.
ResponEliminaDe fet, ja fa unes quantes setmanes que venim dient el mateix. A mi, el que em fa més pena, és que CiU acabi donant ales al PP, com sempre, pensant més en la rivalitat partidista a curt termini que no en l'oportunitat que tenim tots (ambé CiU) al davant...
En tot cas, gràcies per visitar aquest humil blog.
No entenc què té de fantàstic una persona que diu que no mereix ser reelegida si no redueix significativament l'atur no mereix i, tot i augmentar l'atur i la depressió econòmica, es torna a presentar. Schröeder és un bon comediant (ho va demostrar l'any 2002 posant-se les botes quan hi va haver aiguats a Alemanya) però no un bon dirigent, s'ha d'acostumar a complir les promeses, com s'hi hauria d'acostumar ZP després de prometre que no tocaria ni una coma de l'estatut. Només cal comparar-lo amb Blair i la bonança econòmica britànica.
ResponEliminaPer cert, no veig que parlis del punt cat.
Pedro,
ResponEliminaEl que trobo fantàstic d'aqust senyor (no entro a valorar res més, ara per ara) és la seva capacitat per ressorgir com una au fènix.
Que jo sàpiga, el president Zapatero ha complert tot el que va prometre...
Del .cat no en parlo perquè no tinc temps de parlar de tot, senzillament. Em sembla una molt bona notícia.
Bona nit,
Ramon
Per cert, sembla que amb això que dius d'en Pujol de l'any 79 l'estatut del 79 fos negociat per Pujol. El paper de CiU en l'elaboració de l'estatut actual va ser irrellevant, PSC i PSUC es van posar d'acord amb UCD (les tres primeres forces a Catalunya) per no demanar el concert econòmic. Pujol no podia fer-hi res.
ResponEliminaIrrellevant o no, en els 23 que va governar no va proposar-ne cap canvi, ni quan gaudia de majoria absoluta. I aleshores, independentment del seu paper, va votar a favor. L'únic que els impedeix de fer-ho ara és que el president de la Generalitat és socialista, no ho dubtis.
ResponEliminaPot ser que, a més del fet que el president de la Generalitat és socialista, que a l'estatut no hi figuri el concert econòmic (defensat per CiU-ERC-ICV en el programa electoral) tingui alguna cosa a veure amb el vot negatiu de CiU?
ResponEliminaÉs evident que no.
ResponEliminaEvident per un dirigent del PSC. Per un ciutadà d'a peu potser no tant. De tant en tant s'agraeix que algun partit cumpleixi amb el que va prometre en campanya, no com ZP, que va prometre no tocar ni una coma de l'estatut i el mateix Maragall ja ens ha dit que alguna cosa es tocarà.
ResponEliminaBé, jo també vaig a peu i veig com, quan CiU va pactar amb el PP el sistema de finançament autonòmic vigent, va aconseguir una misèria. Que va dir que mai pactaria amb el PP, i ja veus. Que va dir no a la Constitució Europea... i després va dir que sí. Que defensava sempre el desenvolupment autonòmic dins la Constitució... fins que ha anat a l'oposició.
ResponEliminaClar, no com el PSC, que va votar que sí a la LOAPA. Això és estimar Catalunya, que n'aprengui en Zaragoza. D'aquell error encara en patim les conseqüències.
ResponEliminaInforma't bé, maco.
ResponEliminaTens raó, acabo de mirar la wikipedia i Ernest Lluch, contra el que tenia entès jo, va treure's aquell paperet que portava a la butxaca conforma PSC i PSOE eren grups diferent, va posar el seu país per davant del seu partit i ell i el seu grup van votar en contra de la LOAPA.
ResponElimina