divendres, d’agost 12, 2005

A la teva imatge i semblança

Schroëder versus Rottenmeier
:
Aquests dies ha reaparegut el Subcomandante Marcos, després de forçá temps de no parlar directament davant les càmeres. L'ocasió especial que ha merescut tan important reaparició és per denunciar la traïció del candidat de l'esquerra a les properes eleccions presidencials de Mèxic, l'ex-alcalde de la capital, López Obrador, del PRD. La notícia coincideix amb el temps amb l'aparició d'una coalició subscrita entre els partidaris de l'anterior règim comunista de la RDA (si bé reciclats) i l'escindit socialdemòcrata Oskar Lafontaine, que ha sorprès amb un llenguatge fins ara habitual de l'extrema dreta germànica. La coalició també té com a blanc de les seves crítiques la coalició governamental entre l'antic partit de Lafontaine, l'SPD, i els Verds, a qui pretenen enviar a l'oposició després d'un atrevit programa de reformes en què s'ha embarcat de forma valenta el canceller Schroëder (a la foto) i el seu govern, contra les enquestes i l'opinió pública, tot sigui dit. La debilitat de la candidata conservadora, Angela Merkel, els pot portar a una sorpresa, però.
:
Hi ha més casos, arreu del món. A Amèrica, es tracta de grups recelosos del pas (exitós, d'altra banda) de l'esquerra a assumir del tot la via democràtica i abjurar de les vies més o menys violentes per assolir el poder, malgrat, com denuncia avui el xilè Jorge Edwards a El País, encara hi ha qui queda meravellat del romanticisme guerriller de personatges sinsitres com castro o Chávez. A Europa, on aquesta meravella es tenyeix d'exotisme i nostàlgia (i, sobretot, quan més lluny, millor), deu ser la globalització, això. Hi ha també una tendència a considerar la mare de tots els mals del món que l'esquerra democràtica governi. Amb discursos estil senyoreta Rottenmeier renyant la poca coherència, menyspreant la democràcia com un mecanisme pervers, contrari al rigor econòmic i jurídic i, en definitiva, assimilant l'esquerra a la dreta. Curiosament, però, mai no critiquen la dreta.
:
A mi sempre m'ha semblat que, en definitiva, viuen millor amb la dreta ("así regresaríamos a nuestros años puros" denunciava Goytisolo). En alguns casos, l'entusiasme per aquesta manera de fer política prové de membres de famílies benestants, la qual cosa ho fa molt més sospitós. És que, és clar, sempre hi surt guanyant, si ells avancen. És a dir, Marcos preferiria que Obrador perdés. I Lafontaine que ho fes el seu antic company Schroëder. Així les coses tornarien a l'ordre natural: la dreta governant, l'esquerra al carrer, i els indígenes a la llei de la tribu, no fos cas que s'indigestessin amb la democràcia o el lliure mercat dels que amb tanta facilitat critiquem els que ho exercim sense problemes.
:
Perquè el mal del canceller alemany i del candidat mexicà, el seu pecat, és, d'una banda, haver parlat clar respecte els objectius, haver proposat polítiques possibles, avantposar l'estabilitat econòmica i política als apriorismes ideològics. A crear riquesa si és que s'ha de repartir, a crear nous llocs de treball perquè el veritable problema és que no n'hi hagi. I no esperar que això ho resolgui la dreta, perquè és perfectament compatible ser d'esquerres i ser rigorós en l'economia, per exemple. I perquè la dreta, en el millor dels casos, es deixa sempre de fer el pas següent. Però això causa desordre al cap dels revolucionaris. En definitiva, els fa més por l'esquerra democràtica que els extremismes, perquè saben que els poden retornar a l'ordre natural, és a dir, aquell que els permet de no abandonar mai el poder.
:
Recomanacions
:
Tres. Mireu el blog en el que J&J expliquen les seves impressions del eu recent viatge al japó. És tot un luxe. I llegiu l'article d'Argullol a El País en el que parla de com vivia la Setmana Santa a la seva infantesa. M'ha semblat un repàs al procés de formació dels símbols, des de la incomprensió fins al descobriment dels elements comunicatius del mateix (la saeta, el got d'aigua...). La tercera és l'article que avui publica El Periódico de Jordi Mercader, director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, com no, sobre l'Estatut. Una nova crida a la sensatesa. Bé, abans he citat Goytisolo, el poeta que ens va deixar fa un temps. El poema d'avui és d'ell, però d'un altre llibre.
:
Poemes d'agost - IX
:
:
Lo malo no es contemplar a un perro atropellado
....junto a la cinta gris de la autopista
que se incorpora vivo y anhelante
....sobre sus patas delanteras
y luego con vergüenza apercibe que la visión
....te devuelve la imagen de un niño bombardeado.
:
Lo malo lo peor es crer que tu cerebro
....funciona de igual modo que una computadora
y urdir muy hondas especulaciones sobre el hombre
....considerado como animal cibernético
sin pararte a pensar que es el ordenador el que está hecho
....rudimentariamente a tu imagen y semejanza.
:
José Agustín Goytisolo, "Lo peor" a Bajo tolerancia, Ed. Lumen, Barcelona, 1996, p. 21.
Foto: Bowman davant l'ordinador Hal, al fotograma de 2001, una Odissea de l'espai (EUA-GB 1968), de Stanley Kubrick.

4 comentaris:

cinto amat ha dit...

Ramon ,
en una línia potser diferent del que denuncies et cito l'article d'avui a El Pais, de Cristovam Buarque ("Nuestras deudas"), d'un senador del PT i catedràtic de Brasília, que exposa que Lula i el PT tenien el discurs per arribar al poder però no un programa d'esquerres ni un reciclatge previ com els partis d'esquerres europeus, i degut a això estan en deute amb el poble brasiler, amb manca de contingut democràtic, de postures ètiques i de transparència. Hi ha crítiques que poden servir per redreçar el rumbi d'altres que van directament a enfonsar el vaixell.

Anònim ha dit...

Cony, i com és que la De Madre no ha avantposat "l'estabilitat econòmica i política als apriorismes ideològics"?

Ramon Bassas ha dit...

Cinto,
Així ho espero; em temo, però, que al PT li passa una mica el mateix que els partits d'esquerres que mai no han governat i es troben davant les conseqüències de fer-ho. Cal que vagin ajustant-ho; bo i que no sé si es pot resoldre tot el que diu aquest senyor en els dos anys i mig que porta de Govern.

Fletxa,
Si es refereix a la Sra. Manuela de Madre, justament crec que el PSC ha avantposat els interessos generals, i l'estabilitat política, a la deriva ideològica i inútil que es vol imprimir des de CiU (a buenas horas...) amb aquest acord a darrera hora anb ERC. Si es refereix a una altra Madre, ignoro quines han estat les seves prioritats.

Ramon Bassas ha dit...

Joaquim
No ho dic jo, això del llenguatge, sinó el cronista al qual enllaço, que, si no recordo malament, narrava com Lafontaine es referia al fenomen de la immigració amb les mateixes paraules que l'extrema dreta. I això, com que tinc cert respecte per aquest senyor i pel seu partit, em sorprenia...