Pàgines

▼

dissabte, de novembre 05, 2005

Caravaggio: Som carn i tenebra, som pell i llum*

Caravaggio, Flagelació (c. 1607). Museu Nacional de Capodimonte, Nàpols.
:

Michelangelo Merisi, Caravaggio (1571-1610), marca l'inici de la pintura moderna, amb l'anomenat "naturalisme" que, al voltant del Barroc, prescindeix del racionalisme i l'abstracció per centrar-se en "el que veu" i tal com ho veu. I el que veu és fascinant. Veu que, contra els 'espiritualistes' i els que confonen epidermis amb superficilitat, fet i fet, som cos, som pell. Pell on es reflecteix la llum i per on entra tot: des de les agressions a les carícies, el fred de la intempèrie o l'escalfor de la tendresa. I a la pell surt tot, el roig de la passió i el blanc verdós de la mort. Som també la carn tersa i la carn esqueixada, la cara dels plaers del món disfressats de sants o la cara de les pors existencials del món. Aquest aflorament de les passions, el protagonisme de la gent senzilla, aquest contrast de tota figura entre la claror i la foscor, o la bellesa i la convulsió és també reflex de la vida de Caravaggio, qui no va arribar als 40 anys plens de clarobscurs, apassionats i convulsos també, i molt productius.
:
I molt influents. Diria que avui les arts visuals en general li deuen aquesta perspectiva, la que posa en primer pla el drama vital sense amagar res, sense prejutjar res d'antuvi. Com els "thrillers". De fet, la seva influència fou instantània, va marcar la tendència pictòrica de mitja Europa, especialment la de la Contra Reforma, debatent-se entre el sentit i els sentits, delerosa d'atractius front el racionalisme protestant i l'obscurantisme catòlic, que marca el tenebrisme pictòric dels segles XVI i XVII.
:
Així que, a més dels millors quadres de Caravaggio reunits per primera vegada a Barcelona, l'exposició mostra un reguitzell amplíssim de pintors espanyols, italians i francesos influïts per ell, des de La Tour i Terbrugghen a Velázquez i Zurbarán, des de Ribera i Ribalta als Gentileschi. No us podeu perdre aquest esdeveniment d'emocions.
a

3 comentaris:

  1. Anònim06 de novembre, 2005 00:18

    Hola Ramon,

    Estic encantada per la teva referència al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i a la seva magnifica exposició de Caravaggió.Es una de les millorrs que darrerament s'han vist a Europa, i ha aconseguit que per fi el Museu connecti de nou amb la gent, i en especial amb el públic català.Ha costa molt aquesta arrancada desde la inauguració del Museu.Val la pena apropar-se! estic d'acord amb tu.

    Et llegeixo sovint,i t'agraeixo molt les referencies culturals ...

    A.B.

    ResponElimina
  2. cinto amat06 de novembre, 2005 19:55

    Ramon ,
    Caravaggio sovint s'autoretratava a les seves pintures, per donar més la impressió de què s'estava produint llavors mateix l'escena. No sé si en aquesta és el caparró que apareix per sobre dels tres personatges.
    Saluacions.

    ResponElimina
  3. Ramon Bassas06 de novembre, 2005 23:31

    - a.b.,
    Gràcies pel comentari. Tens raó sobre el MNAC (jo, de fet, fins aquest estiu no l'havia visitat, encara que sí, de petit i adolescent, la major part de les obres en els museus anteriors), i crec que aquesta mostra és molt bona, com tu dius. Espero que acabi essent un dels museus de referència a Europa.

    - Cinto,
    He anat a mirar les fotos que tinc d'aquesta obra i he comprovat com, això que sembla un cap, és, de fet, el puny de la figura de l'esquerra. De fet, Caravaggio va inspirar-se en un quadre molt similar de Piombo i, entre d'altres coses, va reduir-ne el nombre de figures. Bo i aixíi, són molts els quadres en què apareix. La seva cara sempre revela el moment anímic i físic del pintor.

    ResponElimina