Eloy | Fenomen bloc

Eloy
:

Divendres al matí la seva néta em buscava. El vespre abans vaig saber que era ingessat, i feia vuit dies, però, com sempre, no havia volgut dir-nos res. Em vaig dir: "demà [per divendres] pujaràs a l'Hospital sense falta" i així vam quedar amb la Montse, la Secretària d'Organització, que sempre és molt curosa amb l'atenció personal als companys, especialment quan s'ho passen malament. L'Eloy pateix la malaltia dels miners, amb els pulmons plens de carbó i la resta del cos fort com un roure. 71 anys i n'aparenta molts menys. Però l'A., quan em va trucar, vaig témer el pitjor, i es va confirmar. Semblava que aviat li donarien l'alta quan una nova crisi va aturar el cor (on cor que semblava sense aturador, us ho prometo) d'aquest gallec discret i bo, qua vaig conèixer fa molts anys quan, després de ser sempre socialista de cor (sempre el cor) i haver militat força temps a la UGT, va decidir-se a fer-se el carnet del PSC. Diria que jo mateix li vaig omplir la fitxa. Des d'aleshores, la seva mirada cristal·lina i el seu somriure murri i còmplice han estat allà, sempre allà. I els seus breus comentaris, les meves trobades eficacícimes amb ell, la seva sola presència en tantes ocasions, bones i no tan bones, a nivell personal i a nivell polític, han format part d'aquest bagatge que un va fent-se en aquesta vida. De cop, sembla que te'l robin. De cop, la teva darrea conversa amb ell esdevé un testimoni insuficient. Ara que els seus, els nostres, governaven a Galícia, a Catalunya i a Espanya. Ara que encara teníem tantes coses per fer i tanta estona que ens queda pendent. Ha estat un cop, per mi i per força gent que m'estimo. I per la seva família, plena de dones fortes com són les gallegues (dissabte en vam veure una mostra en el digníssim comiat al Tanatori) i amb uns gendres que l'admiraven. Hi ha d'haver un cel, sí, un lloc per aquesta gent al qual voldrem anar-hi sens falta quan ens toqui a nosaltres. I aquest serà el motiu de la pau que imprimiran aleshores els nostres rostres.

:

Ciberespai en acció

:

Juan Varela, el productiu creador del bloc Periodistas21, relata en un dels seus posts la febre blocaire de Mataró (amb unes exagerades referències a un servidor, tot plegat perquè li he passat algunes adreces...), de la qual va demanar-me'n l'opinió tot al·lucinat, i que serveix perquè també en parli l'activista de maresmisme Saül Gordillo. Ah. També enganyo a un company de Sant Feliu de Guíxols (espero que em correspongui amb una graellada) que es diu José Antonio Donaire. Per cert, gràcies a ell sé d'un altre socialista amb bloc, el diputat Joan Ferran (a la foto), que és Primer Secretari del PSC de Barcelona. La xarxa bull.