Pàgines

diumenge, de desembre 11, 2005

Les idees actuen

Articles recomanats
:
D'El País d'avui us recomano l'entrevista a Hans Magnus Enzensberger (foto de Patricia Sevilla), que relativitza els tòpics sobre els alemanys, la crisi econòmica del país i el paper dels intel·lectuals, entre d'altres. També m'ha agradat molt l'article de Rafael Argullol. Després d'explicar com s'ha instal·lat a la nostra societat el concepte de terror, a tot les nivells; després de relatar el desconcert de l'home modern que ha matat Déu, que ha avançat tecnològicament i que ha abatut el mur de Berlín, troba que la font del mal no cessa, es pregunta sobre el paradigma del bé. La dignitat, diu ell.. Una mica lo d'ahir. Mireu com acaba:

Cuando el humanista Giovanni Pico della Mirandola quiso especificar en qué consistía la dignidad (Oración sobre la dignidad humana) insistió repetidamente en que el hombre, dada su libertad, debía elegir entre la elevación y la degradación, entre el ángel y la bestia: "Te coloco en el centro del mundo para que desde allí puedas vislumbrar todo lo que hay. No te hice ni un ser celeste, ni un ser terrenal, ni mortal, ni inmortal, para que tú como libre y soberano artífice de ti mismo puedas moldearte y esculpirte en la forma que prefieras. Podrás degenerar al nivel de las cosas inferiores; podrás, según tu voluntad, regenerarte en las cosas superiores, que son divinas".
Sin embargo, en este punto a los perplejos arqueólogos no se les podrá escapar la desorientación que imperaba a principios del siglo XXI con un hombre que tenía una imagen nítida e incluso exagerada de la bestia pero que aparentaba no tener ni idea de las andanzas del ángel en su época.

Del digital capgros.com us recomano dos articles. Un, de Manuel Mas, que intenta explicar l'exageració iracunda de la reacció del PP a les reformes que emprèn el Govern Zapatero. I també parla cap endins, amb cites que valen molt la pena. L'altre és el de l'exdirigent sindical Josep Lluís López Bulla. Fa alguns apunts sobre el fet migratori i la necessitat de trobar espais de socialització, fent comparacions amb el procés migratori dels anys 60 a Mataró. Però diu una cosa que, en aquesta mena de comparacions, molts obliden: la dels anys 6o va ser una migració interna d'un mateix Estat-nació (au, els que trempen amb aquests conceptes decimonònicsja tenen tema) mentre que els d'ara no. Crec que aquest punt és fonamental, i seria bo que servís, almenys, per deixar de fer comparacions inútils (bo i que ben intencionades) entre els immigrants d'aleshores i els d'ara.
:
Nous blocs
:
Darrerament, he incorporat tres nous enllaços de blocs, aquí al costat. Un, el de la diputada socialista Assumpta Baig, vilanovina, experta en temes educatius i que fa poc va ser a Mataró en un acte del PSC sobre la Llei Integral contra la Violència a les Dones (mireu foto, de Q.M., on parla al costat de Sara). L'altre és el de l'amic Toni Guirao, president d'ICV a Mataró i militant de la causa saharahuí. I el darrer és el de l'escriptora mataronina Care Santos. Espero que els visiteu.
:
Neumanies VII
El más allá somos aquí.
:
Cada vez que nace un héroe muere un ciudadano.
:
La maldad no se elige: la llevamos dentro. Por eso oponerse a ella constituye un refinado acto de libertad.
:
Entender que no entendemos.
:
Qué increíble progreso supodría reemplazar lo políticamente correcto por lo moralmente profundo.
:
Las ideas actúan. Por eso no todas las ideas son respetables.
Andrés Neuman, El equilibrista, Ed. El Acantilado, Barcelona, 2005, pp. 15-19.

4 comentaris:

  1. Ramon,

    Aquest vespre, llegiré amb interès l'article del company Lopez Bulla.

    Però em sap greu que la teva memòria i vista et falli i omiteixis tant a CCOO com a ICV (ni cites la condició d'exparlamentari d'en Lopez Bulla)... sort que el capgros no li falla i recorda la seva doble militància.

    Només faltaria fer referència al PSUC, a qui va dedicar anys i esforços...

    ResponElimina
  2. Joan,
    En fi, no li estava fent cap biografia... de fet, i per raons de facilitar la lectura, he omès tota referència de Manuel Mas i he posat tan sols "escriptor" al polifacètic Enzensberger. A mi em sap greu que només hagis vist aquesta omissió. A més del dit, digues, què et sembla la lluna?

    ResponElimina
  3. Ramon,

    he començat el comentari d'abans dient-te que a la nit (quan tinc temps) em miraré la lluna... de moment he vist el teu dit.

    Ara acabo de llegir l'article i com he comentat en el capgros em sembla molt interessant l'apartació que fa sobre els espais de sociabilització, l'empresa als 60 i ell creu que l'escola ara. És a dir la necessitat de tenir un espai on forçosament s'ha de conviure i compartir simbols i idees...

    Comenta que els barris dels 60, cirera o cerdanyola, no tenien aquesta capacitat d'integrar. No deixaven de ser espais on es hi havia principalment immigrants. Arriba a arriscar dient que la immigració dins l'estat nació en les condicions d'avui segurament no arrelaria... (idea que comparteixo).

    És per aixó que em sap greu que extreguis d'aquest article una idea erronia, des del meu punt de vista, del que vol expressar.

    Espero que els teus seguidors facin com jo... buscar els orígens.

    ResponElimina
  4. Joan
    Tranquil. Jo no tinc seguidors. Anant al fons del tema, que em sembla que sí que he llegit bé, opino que el fet de l'estrangeria és obvi que fa diferents les dues migracions, no? En això tampoc no hi estàs d'acord? Ho dic perquè la gestió de l'estrangeria és clau per la política d'immigració, i abans no ho era. D'altra banda, això configura altres itineraris, altres problemes, altres riscos... Em sembla que amb massa alegria (ho he vst amb els meus ulls) hi ha qui diu que les dues migracions "són el mateix", sense tenir en compte que, almenys, la primera era dins les fronteres.

    ResponElimina