Aparcaments | PP | Fantasmes

Ple d'aparcaments
:

El passat Ple municipal va aprovar la construcció de 4 nous aparcaments que representen 760 noves places d'aparcament a la ciutat d'un total de més de 15oo places públiques que es preveu dotar la ciutat els propers dos anys. És un esforç que complementa amb escreix l'esforç municipal dels darrers anys per dotar el conjunt de la ciutat de moltes més places d'aparcament, la majoria d'iniciativa pública però d'explotació privada (sistema utilitzat des que el mercat va deixar d'invertir en la construcció de grans aparcaments).

:

L'aparcament, i més en una ciutat com la nostra, la majoria dels carrers de la qual han estat dissenyats sense comptar amb aquest element, és un dels grans problemes urbans. I totes les polítiques alternatives a l'ús intensiu dels cotxes pessen per una dotació suficient de places on deixar-los.

:

Vegeu l'editorial de capgros.com. Té raó que això sol no resol tots els problemes de mobilitat, però ajuda força. I el quadre que adjunto, tret del butlletí municipal MesMataró d'aquest mes, que permet fer-se una idea general de la ubicació dels aparcaments existents i els futurs.

:
El PP i les dictadures
:

Els del PP de Mataró, erre que erre, s'entesten en considerar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya propi d'una dictadura. Entren en un terreny molt pantanós, especialment per ells. Si volen saber de dictadures, que parlin amb Fraga, que en fou Ministre justament d'Informació i Turisme, i que promulgà una llei contra la llibertat d'expressió, la Llei de Premsa. La diferència és que els demòcrates hem hagut esperar que siguin les urnes qui el facin fora del poder.

:

Diuen que els han insultat però no diuen com ni qui. M'imagino que no nosaltres. Al darrer Ple, la seva intervenció va ser vergonyosa, amb acusacions absolutament falses i mentides desmuntades a l'instant. En fi, sembla que en la pugna per veure qui mana al PP local en l'era post-López, l'esport és a veure qui s'assembla més a Zaplana (serà això un insult?). Si no, no ho entenc. Mentretant, com veieu, els del PP viuen en un món que no deu ser pas el de la resta de mortals. Vaja, algú es pot creure que el dret a la llibertat d'expressió està vulnerat? Algú creu que tenim institucions pròpies de la dictadura?

:

En realitat volen dissimular que treballen poc. Ja ho hem dit altres vegades. A banda de faltar a força reunions de les comissions informatives (llocs de debat dels temes previs als plens i juntes de Govern), vam veure fa poc com no van presentar cap al·legació a les Ordenances Fiscals de 2006. Senzillament, o els va fer mandra o és que no tenen res a dir. (Foto: PortalMataro.com)

:

Una de fantasmes

:

(No, no parlo del PP, ara). Els diaris anuncien per avui l'emissió per City TV de la quarta pellícula que va dirigir Manckievicz, El fantasma y la señora Muir (1947). Fa anys vaig llegir un article boníssim de Javier Marías sobre aquest film (ja sabeu, el tema dels fantasmes li apassiona), que vaig veure temps després en una Mostra de Cinema de Mataró. I alguna vegada més per la tele. L'article de Marías, ara recollit al seu recentíssim llibre sobre cròniques cinematogràfiques, era apassionant. I el film, a més de divertit, és d'una tendresa que fa que t'hi enganxis. En fi, una dona vídua s'enamora d'un fantasma que ha trobat en una casa solitària on va a viure amb la seva filla, fugint de la família del seu difunt marit.

:

Res, que us recomano que la mireu (la fan a les 23:55 h.) o que l'enregistreu en vídeo per veure-la més endavant. Veureu com la naturalesa de l'amor balla entre l'eteri i el carnal, o com la realitat traspassa les fronteres del sensible, o com som només si entrem en contacte amb l'altre (digui's fantasma, Eva o Divendres), o com ens pot afectar tenir als dits la felicitat i no poder-la assolir. Als límits de la costa, del desig i de la realitat, el film d'avui és formidable.