El matís després del negre *

El mataroní Perecoll exposa de nou a Mataró i ho fa amb una magnífica i ambiciosa exposició a l'Ateneu de Caixa Laietana. L'exposició, retrospectiva d'aquests darrers trenta anys, i que inclou peces de col·leccions estrangeres, se centra en la seva fase de pintura negra, que ha estat determinant (si bé no l'únic tret característic) en aquesta etapa creativa que, segons sembla, s'està pensant de cloure. Espero amb ànsia que trobi aviat nous camins d'experimentació, orfebre com és tant en el sentit estricte del mot com en la determinació de colors, de formes i de textures que mai no ens deixen indiferents. Fa molts anys, moltíssims, jo devia ser un adolescent, que vaig llegir una entrevista al setmanari El Maresme. En ella, l'artista mataroní deia una cosa que des d'aleshores m'ha quedat com clavada. Més o menys venia a dir que, de fet, l'escultura no és l'espai ocupat sinó el que es deixa d'ocupar. El buit que l'envolta, o el travessa, o l'acarona, o el colpeja, o el respira. Aquest buit que ocupo jo cada vegada que m'hi enfronto. O el buit que omplen tantes dones boniques al voltant de les seves joies daurades, que són un pretext per admirar les persones que estimes. O que encara no estimes però puges deu punts.
:
Trobo que, a les seves pintures negres, una mena d'escultures verticals i planes, de fet, fetes de traços de gruix divers, com els pintors xinesos, els buits, crec, petitíssims i lleus, permeten l'eclosió de la llum que, de fet, és el protagonista de cada narració. La llum sobre l'espai és sempre una narració, un esdeveniment 'in progress'. I també ho són les seves sèries (les seves dèries): els ocells, els cavalls, la guerra...
:
No és el primer en l'ús monocrom, ni del negre. El quadre negre de Malèvitx o, especialment, Ad Reinhardt, han estat assenyalats com a precursors de la pintura negra de Perecoll, com a expressió del llenguatge després de la tenebra. Perecoll, del qual els mataronins podem gaudir diverses escultures públiques als carrers de la ciutat, de fet, inicià aquesta etapa després d'un atzucac de salut. Recordo que Barceló té una "etapa blanca" a l'iniciar la seva sèrie africana, també com a necessitat de recomençar, de retrobar el matís després de la seva negació cromàtica.

:
Tant recomanable és aquesta mostra com segurament serà la seva nova etapa, plena de creativitat, com qui es deleix del saber d'un veritable mestre.

• * Article publicat a la revista Valors, gener 2006, que és un reescriptura d'un post anterior.
• Perecoll exposa a l'Ateneu de la Caixa Laietana (C. Bonaire 3-5; Mataró) fins el dia 5 de febrer.
• Web: http://www.perecoll.info/
• Crítica de Pere Pascual a capgros.com
• Crítica de Maria Palau a El Punt

Apunts després d'una visita més reposada: Concurrències
:
(Demà hi ha una xerrada, ambientada amb música, a l'Ateneu Caixa Laietana, en el marc de l'exposició. Una activitat encertadíssima de Mataró report que la meva agenda m'impedeix de poder gaudir. Però vaja, aquí van una apunts previs escrits després d'una visita més reposada que vaig fer diumenge passat a la mostra, amb una vaguetat que prego em disculpeu. Només és un conjunt de concurrències referencials que, després, caldria passar pel fervor -del moment- i la saviesa -del repòs-).

• Els traços de Perecoll reposen sobre tres influències: les del Barroc espanyol, les de l'abstracció i l'estudi de les perspectives dels reneixentistes italians.
• La influència del Barroc espanyol: sèrie de Las Meninas (Infanta Margarita), quadre del Quixot, cortesans...
• (són els cortesans allò que ens endogàmics i els desclassats en diuen classe política, o els que van a tot arreu, o els sobre informats?)
• Velàzquez i la influència del reneixement es noten també en l'adopció del punt de vista i en el seu joc. Des d'on mires? Mires o et miren? Exactament què mires i qui et mira, si tot canvia quan et mous un cm.
• Més perspectiva: La gradació dels onatges, el zoom de la sèrie "Guerrers i Iraq".
• Conèixer les ciutats pel seu onatge.
• La influència de Malèvitx i de l'abstracció es veu clarament al quadre Finestra al mar (el primer de dalt)
• Negre: Quan la matèria és negra, la llum esdevé activa, lluita contra l’agonia. Aleshores, la matèria és la passiva, coneix l’ombra des del principi, ja hi és fa segles desafiant la llum.
• Mireu Dona d'Itàlia i Home d'Italia. Els seus plecs com una escultura Rodin (també Instint de ritme), la mateixa solitud a la recerca de l'altre. De fet, a qui fa la mirada? A tu o a l'altre quadre?
• In my beginning is my end. 2005: Sanefes, files i forats. Es nota que ve d'una ciutat tèxtil, del gènere de punt, del cooperativisme, potser. Les xarxes, dels pescadors i dels internautes. Una malla. A vegades, potser un estol d'ocells. En qualsevol cas, la xarca també és excés. Sobre-informació, a la qual convé fer zoom.
• L'estol d'ocells com a somni del vol. Vegeu Ícar 2. Però també, l'Àngel de la Plaça de la Muralla, a Mataró, o els ocellots (Can Marchal, Callao...). Gradació: Ícar (home marcat pels límits), Àngel (mig home mig ocell, l'enviat de la plenitud), ocell (que vola, la llibertat plena, la plenitud).
• La monja és el contrast entre el tremendisme i la brillantor, que són compatibles.
• La Manola és com si Goya que donés la paraula als teixits i el seu volum, després de tants anys de color. També Goya va fer aquest procés a les pntures negres, de fet.
• La tradició de l'art que es reinventa (o copia?), no sabem si per vici, pel determinisme de l'etern retorn, o perquè el formalisme no és més que un marc. Com el cos un esdeveniment, la contingència tota la Història i tu tota la Humanitat.