Com comunica l'Església? *

No és un tema qualsevol. No ho és pels qui, com els cristians, tenim un llibre de referència que es diu "Bona Notícia" (en grec, Evangeli). No ho és en un moment en el qual, per exemple, les tecnologies associades a la comunicació estan trasbalsant l’economia, la política, les relacions humanes... Ni tampoc en una societat, d’una banda recelosa del fet religiós, i d’una altra banda entusiasmada amb l’espiritualitat (també la més banal). Hem de fer alguns canvis, sí, en la comunicació. En tots els seus processos: codis, missatge, canal, receptor, feed-back... Canvis, perdir-ho així "tècnics", per comunicar millor, com en el seu dia va representar l’ús de la llengua vernacla a la missa. Però sospito que, més encara, cal fer alguns canvis en la sensibilitat, que és on més i millor comunica l’Església. Hi ha "mercat": Des del pseudo-retorn al sagrat fins a l’èxit de vendes dels discos del monestir de Silos o de les processons populars, revelen que el millor canvi és oferir el més autèntic que tenim.

* articlet dins una peça múltiple sobre el sopar-debat de l'ACO de Mataró i altres entitats amb la periodista amb Teresa Pou, publicat al butlletí interparroquial El Full de Mataró, 8 de juny de 2003.