L'Estatut de Catalunya, Estatut de tots

Al principi d'aquesta aventura anomenada Estatut, al principi de veritat, que és quan Maragall va assolir la presidència de la Generalitat, el debat sobre la reforma de la primera Llei de Catalunya esdevenia també el lloc central del debat sobre quin destí volem pel país. Els tres partits que formen el Govern, que portaven temps treballant-hi quan eren a l'oposició i que van pactar a reforma en l'acord del Tinell, s'hi van posar de ple. CiU, alliberada de la seva pròpia trampa del funest acord amb el PP que permeté sustentar mútuament els governs d'Aznar i Pujol quan un dels dos ho necessitava, s'hi sumà. Ho féu amb la prudència i el temor que el mèrit de la reforma tingués rendiment electoral advers per la coalició (i d'aquí els jocs de fotos i corredisses dels darrers dies, com ho foren a finals d'octubre). Finalment, un PP (sospitem que) més assenyat que el d'Acebes i Zaplana, aquest que avui penja d'un fil, participava en els treballs de la Comissió parlamentària. No va reeixir, no devia entrar en els plans dels dignes successors d'Aznar, però era indicatiu que situar-se fora de la reforma era tant com situar-se fora del centre polític, en un aïllament propi de partits que no aspiren a governar. Ho vaig dir fa mesos i ho reitero.

:

No cal dir que, després de l'elecció de Maragall, la segona oportunitat que ha tingut aquest procés ha estat la victòria de Zapatero a les eleccions de 2004. Zapatero, fermament compromès en el camí de l'Espanya plural, front a les visions estretes i unitaristes de les identitats nacionals i els seus fracassos, dóna de nou mostra del compliment de les promeses electorals, fet que s'esdevé des del primer dia de la seva elecció.

:

L'acord entre el president Zapatero i el principal partit català de l'oposició significa, contra el que diuen alguns, un pas importantíssim i ferm en la millora qualitativa (i quantitativa) de l'autogovern, que inclou un munt de competències, un sistema de finançament just i el reconeixement nacional del país. Ara, però, l'acord encara no està fet del tot. Cal incorporar-hi la resta de socis i, si no tinguéssim l'ombra d'Aznar tapant els ulls del PP i el camí de Piqué, fins i tot amb el propi PP (per cert, la deriva radical del PP local pretén prendre posicions en l'era pst-Piqué?). ERC ha mostrat les seves reticències inicials, espero que superables. Aquest Estatut, els avanços significatius que ha aconseguit Catalunya, es deu també a la tenacitat i el treball d'aquest partit, que pot sortir amb la cara ben alta amb els resultats assolits.

:

Fotos: a dalt, de 20 Minutos, al mig, de Libertad Digital, i a sota, de l'agència Efe.