dimecres, de gener 12, 2005

Per fer-nos més lliures. I potser millors.

El PP català
:
Avui he sabut que el regidor Paulí Mojedano, del PP, és lector habitual d'aquest blog. M'ho ha dit ell mateix. Fa uns dies, també m'ho va dir el seu cap de llista, el diputat Joan López. Reconec que són dos il·lustres lectors (i espero que bons amics), amb els que he comentat alguns aspectes del blog, especialment els comentaris crítics cap el PP. Avui, dedicat a dos, crec que val la pena que faci un cert elogi del PP català (així descanso). Efectivament, la política són clars i ombres, i la crítica d'uns cap els altres -lluny de ser absurda- és una manera d'ombrejar, de crear contorn, a les idees d'uns i d'altres, d'aclarir les coses. Ells ho saben (jo també) i ens ho hem de prendre amb esportivitat.
:
En tot cas, deia que volia fer algun elogi. L'altre dia, un estudiant de Batxillerat va demanar-me de fer una entrevista per un treball que feia sobre el catalanisme i que havia de contenir entrevistes amb representants dels diversos partits de l'arc polític. Vaig tenir l'honor de representar el PSC. Una de les preguntes permetia esplaiar-se contra el PP, ja que preguntava sobre la relació del PP català amb el PP espanyol i la comparava amb la del PSC amb el PSOE. Evidentment, la relació entre els dos partits socialistes (que són dos partits diferents) crec que és molt més fructífera, més adulta i responsable que la del PP. Però, malgrat tot, vaig haver de reconèixer que els esforços que fan Piqué i el seu equip van en bona línia i convé que el conjunt del país li reconeixem. Aquests dies ho hem vist amb la resposta ràpida i clara a Mayor Oreja.
:
I també és remarcable l'interès del PP català en situar-se al centre polític (així situo jo la decisssió d'entrar a la ponència de reforma de l'Estatut), ja que la temptació de situar-se fora pot ser molt gran. Recordeu-vos de Vidal-Quadras: dóna resultats a curt termini i, segurament, dóna veu a una sensibilitat política que deu estar infra-representada, però que em temo que s'alimenta del ressentiment i de la desubicació. També és una temptació forta perquè aquesta sensibilitat deu representar, a més, una part important del vot fidel del PP, el que passà la travessia del desert de l'antiga AP. I també perquè, certament, el PP té una situació parlamentària absolutament irrellevant des del punt de vista aritmètic.
:
Per això val la pena que tinguin una estratègia més a llarg termini, més integradora, més porosa amb l'electorat central català (tant me fa si hi ha objectius electoralistes, en aquest cas la tàctica construeix estratègia). Així avançarem de veres, si els que són en un extrem de l'arc ideològic i nacional miren al seu centre i no es queden a l'extrem. Avançarem de veres si es manté l'esperit de Miravet.
:
Perquè, i acabo, tampoc no és bo que la resta de partits, o de ciutadans en general, atorguem el paper de bóc expiatori al PP. Cal fer-los crítiques per allò que trobem criticable, no pel simple fet de ser del PP. El contrari és amagar les responsabilitat i els errors que hi ha més enllà del PP, que també n'hi ha, és clar. I aleshores també s'infla la bèstia del ressentiment, la rebel·lia contra la unanimitat. Necessitem el PP per ser plurals, però també per ser més cadascú. A mi, m'aclareix que m'ombregin els contorns.
:
Labordeta diu "no" al Pla Ibarretxe
:
He dinat tard i, per tant, he pogut seguir una mica una divertida entrevista al diputat José Antonio Labordeta, de la Chunta Aragonesista, a TV3. Entre d'altres coses (aquest home parla molt clar) ha dit que s'oposarà al Pla Ibarretxe, i li ha endinyat una de les pitjors crítiques que he sentit: "El Pla Ibarretxe diu una cosa molt perillosa: que hi ha uns que són el poble basc i uns altres que són senzillament ciutadans que viuen al País Basc, com si hi hagués catalans de primera i de segona... això ja ho deia Hitler, és una barbaritat". En aquest sentit, he pogut llegir l'article que el diputat mataroní Manuel Mas publicarà diumenge a capgros.com, que dóna força llum.
:
El blog d'Olivié
:
Un altre amic meu té un blog, és un company de Partit de Cerdanyola del Vallès, l'Olivié Bayón.
:
La reflexió d'avui
:
"De tant en tant ens hauria d'anar a trobar el negador de les nostres vides. Algú que tingués la missió de posar-nos cruament davant dels ulls de la veritat dels nostres dies, algú que ens empenyés a contemplar els espedats de la nostra por. No sé si àngel o dimoni, no sé si pallasso o criminal, qui tingués aquesta missió ens negaria per complet per fer-nos més lliures. I potser millors" (El negador, 164)
:
Rafael Argullol, El pont de foc, Ed. Destino, Barcelona, 2004, p. 69.
Publica un comentari a l'entrada