Veient Els ocells, aquesta tarda, a TV3, davant el diari, relacionava el que veia, amb els episodis de violència al voltant del fenomen "botellón" (interessant la reflexió que fa Vicente Vedú avui a El País) i, òbviament, amb la més que probable fi de la violència al País Basc, com aquestes barreges que fem als somnis. He acudit a Marvin Harris, a qui recorro sovint quan vull descontextualitzar coses que la dialèctica determinista ja té explicades (determinisme contra determinisme per relativitzar una mica les coses...). Concretament, al famós llibre de Vacas, cerdos, guerras y brujas (Alianza Ed., Madird, 1988 (8)), rellegint per sobre el capítol de les guerres tribals (pp. 59 a 78). :
Pensava en una de les coses que hauran de passar, especialment al País Basc i, sobretoto, en alguns ambients on l'èpica de la guerra tribal ha crescut amb l'embocall de l'anomenat "conflicte polític". La kale borroka és un clar exemple d'una mena de gamberrisme institucionalitzat (n'hi ha més), a vegades menystingut (terrorisme "de baixa intensitat" en deien) i que, segurament, respon també a modernes inadaptacions de vells usos guerrers i de rituals de pas no correspostos amb la societat occidental, pretesament civilitzada.
:
Crec que seria bo que s'estudiés, això. I que, de la mateixa manera que l'esport servia d'entrenament dels soldats en períodes de pau, trobéssim de quina manera canalitzar la nostra part salvatge, la nostra crida espitirual, la nostra herència bèl·lica, les nostres necessitats proteíniques i demogràfiques (seguint amb Harris), el nostre impuls sexual, la nostra agressivitat... en aquesta civilització que, quan els nega, quan els racionalitza, tendeix a reprimir-los i, com sabem, la repressió duu a l'explosió.
:
Gràcies al pensament ecologista en bona part, avui associem la necessitat de posar límits al creixement econòmic quan aquest posa en perill la supervivència del planeta. Aquest pot ser un bon punt de partida per a la superació de l'angoixa vital entre la nostra natura complexa i la nostra cultura d'ordre front al caos. Dels ocells que ataquen al cant dels ocells.
:
Benvolgut Bassas
ResponEliminaTot està estudiat. Un consell: enterra els llibres d'en Harris i llegeix els d'en Delgado.
Canviar d'antropòleg de capçalera sempre és bó, especialment si entre l'un i l'altre han passat 30 anys.
Salutacions
Apreciat anònim,
ResponEliminaGràcies, però en aquest tema no em convenç massa Delgado, de qui sovint sí m'agrada el que diu. de fet, l'he citat ja en aquest bloc.
Si no et fa res, no enterraré Harris.
L'enterrament era metafòric: espero que tothom segueixi llegint Harris, jo també el tinc a la prestatgeria, em faria mal despendre-me'n.
ResponElimina