:
La mort, ahir, de la cantant Rocío Dúrcal, coincident amb la malaltia d'una altra cantant, Rocío Jurado, em temo que farà un efecte molt positiu a l'excés de mala llet que em sembla que hi ha als programes del cor. Una mena de sentiments semblants als de la mort sobtada de Diana Spencer, fa uns anys. Si el desenllaç de la malaltia de la tonadillera acaba com molts temem, albiro aquest efecte, una mica bèstia, que enllaça la part morbosa i cruel dels nostres sentiments amb la de la donació i l'estimació per les persones amb les quals hi tenim vilculats sentiments. les cançons, i les històries publicitades d'aquestes persones, són aquests vincles. L'actualitat, política o no, no hauria de menystenir aquestes notícies. Ho han après molt bé els informatius del cap de setmana.
:Ordinador nou
:
Escric aquestes ratlles des d'un nou ordinador que, després d'anys i panys amb un que gairebé va a pedals i després d'unes justes reivindicacions domèstiques, m'he decidit a renovar. Per sort, tinc al voltant persones que fan empetitir encara més la meva migradíssima competència en el món tecnològic. Gràcies. M'hi ha d'acostumar una mica, però fa de bon treballar. Això m'ha servit per endreçar (o canviar de lloc alguns papers) la taula, llençar força coses i sentir aquella cosa que t'agafa quan uns quants es posen a fer una cosa junts, encara que jo, pobret de mi, m'hagi limitat a fer de drapaire. En fi, estic com un nen amb sabates noves.
:Una espelma per la fi d'ETA
:
A casa vam fer cas de la crida al símbol de l'espelma que ens van fer arribar des de tants llocs. L'esperança manifestada a través de la llum vacil·lant i feble enmig d'una nit fosca que, ves per on, va aclarint-se. Els cristians celebrem aviat la nit prèvia a la Pasqua, una vella festa jueva, de la mateixa manera. El que semblava fosc, s'aclareix a partir d'una llum, que tots anem afegint o de la que tots ens nodrim. M'ha agradat aquesta mena de campanya espontània (m'ha vingut de llocs inversemblants) que pren un símbol àmpliament compartit arreu del món. La pau és la llum que ho aclareix tot, que arrenca de la foscor allò que fins ara no vèiem. (Foto: Fotoblog de R. Sendra).
:A casa vam fer cas de la crida al símbol de l'espelma que ens van fer arribar des de tants llocs. L'esperança manifestada a través de la llum vacil·lant i feble enmig d'una nit fosca que, ves per on, va aclarint-se. Els cristians celebrem aviat la nit prèvia a la Pasqua, una vella festa jueva, de la mateixa manera. El que semblava fosc, s'aclareix a partir d'una llum, que tots anem afegint o de la que tots ens nodrim. M'ha agradat aquesta mena de campanya espontània (m'ha vingut de llocs inversemblants) que pren un símbol àmpliament compartit arreu del món. La pau és la llum que ho aclareix tot, que arrenca de la foscor allò que fins ara no vèiem. (Foto: Fotoblog de R. Sendra).
De l'actualitat d'avui, us recomano un impagable recull de premsa de Miquel Iceta que fa avui al seu bloc, a més dels seus sembre atinats comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada