Aquest vespre he assistit a la presentació del cartell d'enguany dels actes de Setmana Santa organitats per les diverses germandats i cofradies mataronines, acte que ha servit per, d'una banda, fer l'Alcalde president honorífic dels Armats de Mataró i, de l'altra, que aquest els correspongui amb una cuirassa amb l'escut de la ciutat. És la primer vegada que es fa un acte així, que coincideix amb el vintè aniversari de la represa de les processons a la ciutat. Llegeixo al bloc de Setmana Santa que "Enguany, el cartell expressa el misteri de l'Oració del Senyor a l'Hort. El cartell ha estat obra del dissenyador i confrare Juan Luís Casado".:
De nou, els símbols, rere els quals cadascú hi posarà la part d'ell que pretén portar a la processó, amb una barreja entre la tradició, els sentiments religiosos, la companyonia, les referències familiars, la cultura popular, etcètera. per fer-ho més rodó, la presentació s'ha fet a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria, una perla valuosíssima del barroc català, construïda el segle XVIII també per una cofradia.
:
L'Alcalde ha fet referència al model mataroní de celebrar la Setmana Santa, que basa el seu tret diferenciador en la capacitat de fer una programació conjunta que culmina amb una processó de totes les imatges el dia del Divendres Sant, en la qual els guanyadors del concurs de saetes del Diumenge de Rams tenen l'honor de cantar-ne. Hi ha altres trets diferencials, altres elements que configuren aquesta tradició que pren elements del passat i els reinventa als nostres carrers. I, el que és millor, que busca no tan sols en el passat que havien conegut aquests carrers, sinó en el que cadascú porta al cor, provinent d'altres llocs d'Espanya. (Serà això l'Espanya federal?).
:
La processó del Divendres Sant mataroní, que aplega molta gent entre participants i públic, és digna de ser viscuda. D'una banda, per aquesta barreja tan ben conjuntada dels orígens, quasi un sincretisme entre el protestantisme mal dut dels catòlics catalans i el barroquisme expressiu de la tradició andalusa. D'una altra, per la multiplicitat de lectures. Des dels que veuran una performance fins els que no els cabrà al cap que al segle XXI reneixi l'esperit barroc. Des dels que quedaran bocabadats per la transformació estètica dels carrers d'aquesta vella ciutat levítica fins els que resseguiran, de nou, el relat de la Passió fil per randa. Des dels que tremolaran amb els timbals fins els que es fixaran amb l'expressió de dolor extrem, de pietat extrema, de vida intensíssima, que la imatgeria espanyola resol tan bé.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada