Diumenge de Rams

Avui és Diumenge de Rams. L'any passat vaig dedicar els dies de la Setmana Santa, entre d'altres temes, a breus reflexions inspirades amb l'evangeli del dia. Aquest any (no sé si cada dia, però sí els més assenyalats) m'agradaria mostrar-vos relectures modernes (bàsicament, fotos) dels passatges evangèlics, especilament de la iconografia de la Setmana Santa. Veig que la majoria d'aquestes relectures introdueixen els trets característics amb què ens enfrontem als mites: la sexualitat com a contra-mite, l'esteticisme clàssic i el culte al cos, la mirada humorística, la relectura solidària... He trobat aquesta d'aquí al costat, de la sueca Elisabeth Ohlson, que porta per títol Jesús entra a Jerusalem, de la sèrie Ecce Homo (1998), que pren imatges del món gai.

:

Avui que fins i tot els del PP aprofiten la Llei que van blasmar (com la del divorci, hi estaven en contra i ara no hi ha qui els pari...), cal reconèixer que som ben a prop de considerar la identitat sexual com un motiu de vergonya, per sort, almenys a casa nostra. Però valgui la foto, també, com a homenatge als qui han hagut de contenir l'alegria (gay=alegre) dins d'un armari, o els que han hagut de sofrir presó, o la vergonya del veïnat, o l'exili de la família. Aquest Jesús, com el que la carta de Sant Pau que es llegeix avui als temples, és un déu s'ha fet "semblant als homes" i ha començat a "captenir-se com un home qualsevol", potser també com els gais, els alegres, aquesta alegria i aquesta esperança manifestada en un breu trajecte de joia, entre palmes i palmons.

Dia també per passar-se per la Plaça Onze de Setembre a sentir de nou el Festival de Saetes que comença a ser una arrelada tradició mataronina en el marc de la Setmana Santa. Avui, amb el pregó de Remigi Herrero. He fet algunes fotos, us en poso eun parell. Un senyor de Cadis cantant una saeta, i, la del costat, els tres plans: l'escenari amb un membre de la banda de cornetes i tambors de la Germandat N. P. Jesús Nazareno, al darrere, els confrares esperant per fer una demostració i, lluny, mirant-s'ho, un grup de joves (gresol intercultural per dir-ho políticament correcte) que no s'han perdut ni un sol minut.

: