Pàgines

diumenge, de maig 21, 2006

Montenegro? | Rocío | PP i immigració | "con su propia soga"

Emmirallats en Montenegro?
:
L'actualitat política dóna molt de si i podríem parlar de moltes coses, començant pel Consell Nacional del PSC de dissabte, al que vaig assistir, i en el que es va refermar la prioritat claríssima del PSC per la campanya del referèndum de l'Estatut. I també podríem parlar de l'anunci fet públic avui per Zapatero que ben aviat reunirà els partits per iniciar converses amb ETA per al procés de pau, símptoma que les coses van bé i que s'ha pogut verificar la fi de la pràctica violenta i terrorista de la banda armada. O les enquestes d'aquest diumenge, que diuen coses molt interessants.
:
Però em quedo amb una preocupació. passi el que passi en el referèndum de Montenegro (sembla que guanya el ) és molt revelador que el president d'ERC aprofiti l'avinentesa per dir que el que vol és el mateix que aquesta república balcànica. Sembla que doni la raó a Aznar, que més d'una vegada ha acusat la pròpia ERC i els seus antics socis de voler balcanitzar el país. Jo crec que la comparació és molt lamentable. Per vàries raons. N'apunto dues. Una, perquè Catalunya, per sort, no ha viscut la tragèdia balcànica. Dues, perquè, en realitat, quan un país pensa que els seus problemes es poden arreglar posant fronteses (i moneda pròpia, etc.) és que viu a esquenes del món, crec. No. Catalunya vol ser un país modern i desenvolupat, obert a Europa, i l'estatus d'autogovern que li permet el nou Estatut (al voltant d'una Espanya vertebrada i una Europa plena d'oportunitats) li pot portar rèdits molt més alts del que probablement obtingui l'esmicolament balcànic de vídues alegres (ja sabeu que la famosa òpera s'inspira en un antic regne de Montenegro).
:
Parlant d'això, he llegit una correctíssima columna de Xavier Batalla (foto) a La Vanguardia en la que, breument i clarificadora, explica el procés de desmembració de Iugoslàvia, una història de divisions a força de negar la possibilitat d'una identitat diversa, integradora, i d'imposar departaments estancs a partir de fronteres d'identitats que tallen, que maten. No, no vull Montenegro, l'aïllament després de la barbàrie, l'entotsolament, les fronteres d'identitat que, com se sap, cada vegada hauran de ser més petites si volen ser més pures (ja s'anuncien processos d'independència a Voivodina o Kosovo).
:
Tornant a Xavier Batalla, l'autor creu que la mateixa creació de Iugoslàvia era un error: "La flamante federación se pretendía natural ('los eslavos del sur') en una región que está surcada por las más profundas líneas divisorias europeas: por una parte, la cultura ortodoxa y oriental; por otra, la cultura católica y occidental. La primera está personificada por serbios y montenegrinos; la segunda, por eslovenos y croatas. Y, entre unos y otros, los eslavos musulmanes de Bosnia. Cuando el profesor inglés [que la va proposar, Robert William Seton-Watson] se percató de la chapuza, dicen que abogó por que serbios y croatas se cocieran "en su propia salsa". Després de l'esclat nacionalista (de fet, d'antics comunistes transvestits), a causa de diferències econòmiques, segons François Fejtö, ja coneixem com va acabar i com encara cueja. I acaba demanant que no s'acabi minimitzant Sèrbia, l'objectiu de tots els odis, si volem construir Europa, d'una vegada, també allà.

Rocío
:
Divendres a la nit i aquest migdia els he passat a la Romería del Rocío de Mataró. Divendres, en un sopar amb els companys de la JSC i avui amb una visita, en la que els socialistes hi hem pujat amb Manuela de Madre, que era a Mataró per recolllir un premi de la Fundació GIMM a la seva persona (amb la nova consellera Carme Figueras, lectora d'aquest bloc i blocaire). En Manuel Mas, en Remigi Herrero, la Consol Prados i en Josep Mª Sala també ens hi han acompanyat, així com altres dirigents locals del PSC i la JSC. L'Alcalde, hi ha estat tots tres dies. Allà també hi havia regidors d'altres partits i alguns periodistes blocaires amb qui hem coincidit en alguna caseta. A més, evidentment, un munt de persones a les que hem saludat i ens han acollit, gent que ha donat molt d'ella mateixa per la celebració d'aquesta ja tradicional festa local, i que elsseus rostres mostraven amb alegria i cansament. Òbviament, la Manuela ha estat el centre de moltes mostres d'estimació que ha rebut. (Fotos: Sara González)
:
El PP torna a mentir sobre immigració
:
Ho sospitava fa uns dies i avui es confirma que, lluny de ser una anècdota, el missatge de fons de l'article retirat (per les formes) d'un bloc dels joves del PP és el d'atribuir als socialistes polítiques de discriminació positiva cap als immigrants. Era un rumor que havíem de combatre reiteradament, però la seva font romania en secret. Ara ja s'ha destapat, si bé hi ha penosos precedents locals. Avui m'ho confirma un nou article del president local de l'organització aznarista a la ciutat al digital capgros.com, que diu: "Pel que fa al fons de la qüestió, que és si els immigrants tenen un tracte diferenciat a la resta de ciutadans/es, haig de dir que des del PPC hem criticat de forma reiterada algunes polítiques de discriminació positiva que s’han produït per part de governs locals d’esquerra en favor de col·lectius de persones vingudes de fora i que, per tant, han perjudicat a la resta de ciutadans/es que paguen religiosament els seus impostos. I aquest fet diferencial no és cap enginy populista per treure rèdit polític. No cal viatjar massa lluny per palpar el descontent de la població per aquest tracte més favorable que els governs d’esquerra tenen amb els immigrants". El paio no es mossega la llengua, en el millor estil zaplanesc (ostres, què he dit? serà un insult?).
:
No cal dir que, si li pregunteu a quines polítiques es refereix, no ho sabrà dir. Jo no en conec cap, i també ignoro quines crítiques s'han rebut per part del PP, que s'ha sumat sempre al consens en la política municipal cap a aquest fenomen. I no cal dir que, fins a l'arribada de Zapatero, l'allau d'immigració il·legal arribada durant el temps d'Aznar ni cotitzava la Seguretat Social ni podia competir amb sous amb la població autòctona, al trobar-se en situació irregluar (i amb una llei d'estrangeria cada any). De tota manera, el més greu de tot això, és l'ús descaradament partidista i mentider del fenomen de la immigració, que té rostres de sofriment i de mort, com bé diu el regidor de CiU Quim Fernàndez al seu bloc, amb el qual no puc més que coincidir completament.
:
Arguments del no a l'Estatut - IV
:
Si se aprueba esta norma, los políticos catalanes podrán decidir sobre lo que pasa en Jaén o en Zamora, sobre sus finanzas, su sanidad, su educación o sus derechos, pero las Cortes Generales no podrán decidir nada de Cataluña”. Mariano Rajoy (2-10-2005).
:
Parte del PSOE habla con nosotros para hacer descarrilar el Estatuto”. Mariano Rajoy (5-10-2005).
:
Da la impresión de que el jefe del Gobierno se está ahorcando con su propia soga”. Mariano Rajoy (5-10-2005).
:

20 comentaris:

  1. Estic d'acord amb que a Sèrbia no sé l'ha de minimitzar, però la comunitat internacional li ha encomanat uns deures, entregar els criminals de guerra que van horriritzar el món als anys 90 Mladin i Karadzic, i no ho ha complert, i els seus veïns, que accediran a la Unió com ha fet Eslòvenia -que va marxar de la Federació Iugoslava sense trets i sense morts-, encara mantenent fresc el record dels qui els volien hegemonitzat. El mateix Batalla ho diu, Iugoslàvia va ser un error, perquè després ens sap greu que Montenegro decideixi lliurement el seu futur? Com podrien fer Quebec o nosaltres mateixos (que surt que ens quedem, doncs tan tranquils que surt que volem ser independents, doncs el mateix) o és que fa por alguna cosa?

    ResponElimina
  2. Amb Montenegro només hi trobo un precedent digne de comparació. El que va assenyalar en el seu dia l'exconseller Carretero sobre la reacció oficial que provoqui a la UE, que és qui ha posat les condicions per a la seva realització. La resta em sembla lamentablement desafortunada.

    Però si el Bàltic és un mal referent, acostar la causa catalana als Balcans em sembla un deliri digne de reconsideració. Seria molt més efectiu el referent txec i la seva Revolució de Vellut. Un mínim coneixement de la nostra història ens faria adonar que mai de la vida aguantaríem la tensió ètnica perquè no existeix.

    ResponElimina
  3. Ramon Ramon, saps perfectament que qui pot acceptar un procés democràtic per la independència (i això és avui una realitat palpable i possibilista com podem veure a Montenegro) o crear una escalada militar com als balcans no pot ser altre país que Espanya, no pas Catalunya ni Euskadi.

    Crec que no has sabut captar el que ha passat: s'ha trencat el tòpic d'autodeterminació només per a colònies i s'ha reconegut internacionalment un criteri.

    SÍ, VOLEM UN REFERÈNDUM COM EL DE MONTENEGRO.

    ResponElimina
  4. Si ens enfonsem en la història, tan negra és la dels Balcans com la de la Península Ibèrica. Però no és d'això del que es tracta, sinó de trobar articulacions democràtiques, pràctiques i realistes per a realitats que, vulguis o no, existeixen, i les identitats nacionals o de grup no són ni una cosa retardatària o incomprensible, sinó que estan íntimament associades amb la naturalesa humana. És estúpid aquest discurs que sempre comença "en un món cada vegada més global..." i que acaba negant a les entitats més petites els drets que ni tan sols qüestiona per als grans monstres estatals. Hi ha el que hi ha, gran o petit, i si no s'és un feixista exterminador o un estalinista visionari (i també exterminador) es tracta de gestionar aquestes realitats, no pas de negar-les o anorrear-les. A partir d'aquí què hi ha de més lliure, domocràtic, civilitzat, obert al món, esperançat de cara al futur, deslliurador de les cadenes de la història... que un referèndum per a la independènca? OBRIM ELS ULLS, AMICS, UNA RELACIÓ CIVILITZADA, D'AUTÈNTICA PROXIMITAT CULTURAL I ECONÒMICA, DE COMPLICITAT ESTRATÈGICA I DEL TOT DESACOMPLEXADA ENTRE ESPANYA I CATALUNYA PASSA PER UN REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA I UNS QUANTS ANYS DE SER INDEPENDENTS. LLAVORS, TOTS, SEREM SENS DUBTE MÉS OBERTS I TOLERANTS. I ARA, DE MOMENT, POSEM LA PRIMERA PEDRA: NO A L'ESTATUT DE LA SUBMISSIÓ I DE LA VERGONYA!

    ResponElimina
  5. La Unió Europea necessitarà tard o d'hora esdevenir un Estat dins el món globalitzat.
    Per aconseguir-ho només cal que ela antics Estats d'Occident nascuts en èpoques imeprials,permetin que les administracions i el poder polític de solucions als problemes socials estiguin ben a prop de la gent i responguin a le seves pròpies realitats.
    Per a mi, que al segle XXI hi hagi qui compari Espanya amb EEUU enlloc de amb Ohio demostra la necessitat de construir una identitat europea urgent.
    Un exemple esportiu:
    Seleccions catalanes a Europa i seleccions europees al món.
    Espanya? Que s'ho facin solets.Se l'han apropiat els castellans.
    Catalunya és avui el mirall d'Escòcia i altres nacions europees que veurem algun dia com creen aquesta nova Europa.La crisi econòmica de França també ajudarà al renaixement occità,no pas per cultura sinó per interessos comuns.
    A mi em sembla que només la gent conservadora i de dretes poden defensar les fronteres actuals a l'Europa occidental. I conservadors i de dreta des d'un punt de vista europeu ho són també un inexistent partit anomenat PSC que no existeix segons el web dels socialistes europeus.

    ResponElimina
  6. PSC = Partit dels Serbis de Catalunya.
    No tinc cap dubte que actuaran com a tals en els propers anys.

    ResponElimina
  7. Ramón, ets una barruer, com a persona vals 0 zapatero.

    M'aposto lo que vulguis que no tens els sants pebrots de repetir lo que li has dit al president del PP de Mataró a la seva cara. A tú, t'agrada anar de "guais"de cara i per darrera claves la punyalada com fan tots els socialistes.

    Lo que no puc entendre que un personatge amb un nivell d'estudis i cultural com el teu(ZERO) pot ser un cap dels socialoistes, així feu política, robant, mentint, amenaçant,...

    ResponElimina
  8. Per cert, a la foto surt en Sala, CONDEMNAT pel cas FILESA, OI?

    ResponElimina
  9. - Joan,
    Ok, però més que por em preocupa el miratge que pot significar pensar que la independència resol algun dels problemes que tenen. I que vagi associada a la recerca de referents nacionals; aquesta recerca té a vegades camins d'exclusió.

    - Anònim 1
    Diria que això de la 'tensió ètnica' es crea ben aviat. Iugoslàvia és un bon (mal) exemple. S'acostuma a buscar quan s'han de justificar diferències amb algun 'exterior' del qual et vols independitzar o un 'interior' que et fa nosa. Europa en té molta experiència, per desgràcia.

    - Isaac,
    Respecto el que penses, però a mi em sembla que la independència no deixa de ser un mirtage que amaga altres problemes, probablement de solució més complexa.

    - Anònim 2,
    No faré com Aznar. Per sort, a Espanya no hem viscut l'experiència de guerra dels Balcans (parlo de la transició). La comparació és odiosa. No crec que la identitat nacional formi part de la naturalesa humana. Crec que sí que ho és la recerca de referents identitaris i de relacions cohesionades. Però, al cap i a la fi, opino que són eleccions personals. I que no tenen a veure amb la política.

    - Anònim 3,
    A mi, el que em sembla decimonònic, és associar nació a estat. L'experiència et diu que no necessàriament han de ser el mateix, i que és bo que no ho siguin: així ens obliguem tots a reconèixer les diversitats existents en cada comunitat nacional, també.

    - Anònim 4
    No tinc res contra els serbis, hi deu haver de tot, com a Catalunya. Sí contra els criminals de guerra que Sèrbia no lliura a les autoritats internacionals.

    - Anònim 5,
    No veus que et desqualifiques tu sol? Respecto prou el senyor que cites, i valoro molt les converses que hi mantinc, com per no caure a la teva trampa. Al PSC devem ser tontets, jo el primer, però t'asseguro que no hi conec ningú amb tan poca categoria moral com la que mostres.

    - "Mans netes" (les tens de no treballar?),
    Sí, i la va complir. Tu també? És que jo no tinc cap problema amb els condemnats. Per cert, és una escel·lent persona i un dirigent del meu Partit.

    ResponElimina
  10. Serà qüestió d'estar atents a les pàgines d'internacional, veure com els hi van les coses i desitjar-los molta sort!

    ResponElimina
  11. Safo,
    com diues a Pastorets "t'erres de mig a mig" respecte a Eslovènia. La guerra va durar uns quinze dies i hi va haver catorze morts, el primer dels quals un eslovè que servia a l'exèrcit iugoslau. Quina paradoxa, no?
    apa,
    joan

    ResponElimina
  12. Ramonet, l'altre deia citaves Zaplana com l'imputat, amb un caràcter certament despectiu.

    Imputat no vol dir res, ara condemnat sí.

    ResponElimina
  13. Perdó per la impressió. No obstant és un fet que el suport de la Unió Europea a la seva independència, i el reconeixement per part d'Alemanya, va evitar el que patí Bòsnia. Avui, Eslovènia és un estat independent integrat a la Unió Europea i que acaba de començar a utilitzar l'euro com a moneda.

    ResponElimina
  14. Ramon, em sembla que respecte de Montenegro no estas gaire ben informat. Montenegro no ha patit cap guerra desde la II Guerra Mundial. Els Montenegrins són mes semblants als serbis que els catalans als castellans, de fet Ratko Mladic és montenegrí i no crec ni que existeixin els nacionalistes montenegrins. A Montenegro, el que ha passat, és que una societat ha decidit lliure i democràticament, que prefereixen seguir el camí tots sols que acompanyats d'una rèmora con Serbia. Per motius absolutament pràctics i, si vols, egoistes. No cal cap més justificació que la voluntat d'un poble. I, això, ja ho entenc, "acolloneix" a més d'un.

    ResponElimina
  15. - Mans netes (serà que te les has de rentar massa sovint?)
    No recordo haver tractar despectivamet cap imputat.

    - Joan,
    Tots sabem que, en el pòsit d'aquest esmicolament d'estats balcànics hi ha una cruenta guerra ètnica. Diguem que és un mal menor.

    - Ulyses,
    Ja ho entenc, ja. Però, per tant, em preocupa que es recorri a arguments nacionalistes per amagar aquest egoisme. Vaja, que es caigui al primer cant de sirena.

    ResponElimina
  16. Així Zapatero quan regatejava diners a Polònia o Lituània a la Ue no ho feia amb arguments ni nacionalistes ni egoistes?

    ResponElimina
  17. - Pedro
    Crec que justament les negociacions a nivell europeu van en la línia contrària al fet independentista, és a dir, jo et dono i tu em dónes, i tots hi guanyem.

    ResponElimina
  18. Què ha dont Espany l UE?
    D'ixò em queixo, mai ha donat res i a més Zapatero vol seguir rebent, quines penques.

    ResponElimina
  19. Espanya ha donat mercat i producció, creixement ecnòmic i cohesió.

    ResponElimina