dimecres, març 08, 2006

Fo | Lourdes | Immigració

El dia 28
De les dues sèries que nodreixen la part de Fo José Luis Paz a l'exposició col·lectiva de la que avui acabo les breus pinzellades, em va fer gràcia la dels dies de calendari. L'altra, la dels números vermells, comparteix amb la primera l'ús dels nombres, tampoc sé si per l'ordre o pel desordre (en tot cas, fragmentats, epítet que repeteixo en els tres comentaris anteriors), i un deix matèric que els fa molt atractius. I dels dies, em vag fixar amb el vint-i-vuit. Potser perquè era diferent, potser perquè el dia que el vaig veure encara pertanyia al mes de febrer, potser perquè som atàvics i, de fet, ens guiem amb els cicles menstruals o llunars. Potser també perquè s'assembla a un mural xinès, amb la signatura vermella inclosa, o potser un petó de carmí, o la primera gota de sang. O pels regalims de suor i altres fluxes, o per l'espai en blanc que sempre mostren les contundents taques negres. O perquè s'oblida del nombre, de l'ordre permanent que significa repassar el pas dels dies, o de les rengleres dels altres quadres, o del color. Amb pocs traços de pintura negra, i una taqueta delatora vermella, dir-ho tot i dir-ho de seguida.
:
Pas ferm per la igualtat
:
La presentació de l'avantprojecte de Llei per la Igualtat, al darrer Consell de Ministres, va centrar l'acte commemoratiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora que vam fer ahir, al PSC, i que la Marian i el seu equip van muntar, com sempre, amb èxit al centre cívic de Molins, amb la diputada Lourdes Muñoz, blocaire i activíssima miltant de la causa (foto: Quico Melero). Va ser interessantíssim, donat que encara queda molt camí per fer en aquest àmbit. De fet, com vaig aprofitar per dia a l'inici de l'acte, la Llei d'Igualtat no és més que el compiment d'una de les propeses de Zapatero. Ua més. Vegeu l'article de l'Alcalde, assistent d'excepció.
:
S'agafa abans un mentider...
:
...que un coix. Pensava això quan he llegit l'article del Portaveu del Grup del PP a Mataró al darrer butlletí municipal, en el que afirma, sense posar-se vermell que "els ajuntaments "progressistes", el de Mataró entre ells, han facilitat fins ara la inscripció al padró de totes les persones que viuen al terme municipal", obviant que la legislació sobre empadronament correspon al Govern central i que, mentre governava el PP, hi havia una absoluta permissivitat en l'ús del padró. No ha estat fin l'arribada del Govern Zapatero que, d'una banda, s'ha procedit a regularitzar la situació dels immigrants que, finalment, han acabat cotitzant a la Seguretat Social. I, de l'altra, que s'ha posat en marxa un mecanisme pel qual és obligatòria la renovació de l'empadronament per part dels immigrants, per evitar el frau. A Mataró, es compta al voltant dels 3.500 les baixes que caldrà fer al respecte. No acaba aquí, ja que s'atreveix a dir que "necessitem polítiques valentes, més enllà de dretes i esquerres, per fer el que ja s’hauria d’haver fet fa temps. Lluitar activament contra el fenomen de la immigració il·legal." Bé, sort que Aznar ha deixat el govern: gràcies a això s'ha reduït el nombre d'immigrants il·legals i de les pasteres a les nostres costes. En fi, mentides (com sempre, no van aprendre'n amb l'11-M) per rebatre un article nostre anterior) o mèrits per guanyar la batalla soterrada pel poder al si del PP local.
Publica un comentari a l'entrada