Montilla, candidat | Zapatero avança

Montilla, candidat
:

Avui, la Comissió Executiva del PSC ha proposat el nom del seu Primer Secretari, José Montilla, com a candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat. D'acord amb les nostres normes internes, si no hi ha cap altra proposta formalitzada, el Consell Nacional haurà de votar aquesta proposta a la seva propera sessió. Em faig meus els atinats arguments de la Núria Aguilar, o d'en Joan Antoni Baron, així com els de Miquel Iceta, diumenge passat. Montilla és qui millor pot donar continuïtat al projecte de Maragall, una continuïtat amb reptes nous, objectius nous i cares noves. No hem fet un nou Estatut? Doncs Montilla, tot el que és i el que representa, serà, sens dubte, qui millor governi la Catalunya moderna, oberta, ambiciosa i pròxima que hem somniat.

:

No cal dir que he rebut algunes opinions desconcertades, algunes fins i tot contrariades. I és normal, en processos de canvi, que això sigui així. Substituir Maragall, a qui ens estimem i apreciem, no és una tasca ni fàcil ni potser agradable. Bo i que penso que per molts anys els socialistes haguem de fer relleus des del Govern. Hi ha dos corrents de crítica, que ara ja m'agradaria tallar. Una, que Montilla és poc carismàtic. És a dir, més problemes amb el com, dels mecanismes comunicatius, que no pas amb el què. Bé, ja en parlarem, ja mirarem com es millora, tot això. Però no creieu que els temps que vénen convenen més polítics pencaires que xerraires? Més polítics eficaços que grandiloqüents? Més entrenadors que golejadors? Més posats al lloc de la política que no en el de la societat?

:

La segona és del gènere conspiratiu, al que som tan aficionats. Que si tot ve d'una foto a la Moncloa, que si el PSC li ha fet el llit, que si l'aparato i tal... Bé, em sona, això. Trobo que aquestes teories diuen molt poc de la capacitat i de la dignitat de Maragall, ara tan sorprenentment elogiat. I de la de Zapatero. Trobo que són molt injustes amb el PSC, amb la gent que hi penca fins deixar-s'hi hores i hores, sovint sense cap protagonisme, que és estigmatitzada. Trobo que aquestes coses només surten quan el candidat té un estigma impronunciable (oi, Sevilla?). I trobo que és conèixer molt poc el PSC, la gent que hi ha i, especialment, la que representa. La gent que ha de liderar la Catalunya del segle XXI. Ja era hora.
:
Zapatero avança
:
El darrer Pulsómetro de la temporada a la Cadena Ser revela una forta identificació del país amb els objectius del Govern amb el procés de pau i una enorme distància amb les tesis de l'oposició del PP. I, òbviament, una diferència de set punts (de 45 a 38%) entre els dos grans partits, la més gran que ha registrat aquesta enquesta des que Zapatero és President del Govern. Rajoy baixa en valoració, en intenció de vot i en tots els índexs. Si mirem les dades més a fons, els ciutadans veuen positiva la renúncia de Maragall a repetir com a candidat i creuen que el resultat del referèndum de l'Estatut és satisfactori, malgrat l'abstenció. També hi ha una gran identificació amb el carnet per punts, a pocs dies de la seva posada en marxa.