Urgències mèdiques | Marías, acadèmic

Sistema d'urgències nou

:

Aquest matí he tingut una nova alegria, un nou projecte esperat amb ànsia durant molt de temps i que finalemnt es fa realitat. S'ha presentat el nou servei d'urgències mèdiques a Catalunya, que entra en funcionament aquesta nit, almenys a Mataró, on hem treballat frec a frec per a l'èxit de la seva posada en marxa. Hi hem anat molt al darrere, les deficiències en la qualitat del servei que tenia l'anterior sistema, criticat des del principi i ideat pel darrer Govern Pujol (sí, el que tenia Artur Mas de conseller en cap). Esperes que es feien eternes, múltiples queixes i indignació dels usuaris per la infradotació de recursos i per unir, en un sol sistema, el transport programat i l'urgent. Un nou servei, gestionat per l'empresa pública SEM, de la Generalitat, s'ha posat a concurs en diverses demarcacions catalanes. Tot, a més, amb un equipament nou, de primer ordre, amb una dotació pressupostària que més que dobla l'anterior. Un sistema d'un Govern d'esquerres, front a la ineficàcia del Govern conservador coordinat per Artur Mas. Foto: Pere Almera i Joan Antoni Baron davant una de les unitats noves. www.ccmaresme.es

:

Marías, acadèmic de la llengua espanyola

:
Foto: Dani Duch
:

Avui, un dels meus escriptors favorits, Javier Marías, ha entrat a formar part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (la lletra R), institució que ja comptà amb son pare, Julián Marías, fins a la seva mort, i de la que, per la coincidència amb el progenitor, havia declinat entrar anteriorment. Si no tot, he llegit bona part de l'obra de Marías, m'agrada molt. I no sóc l'únic. Apuntaré algunes característiques que el fan un acadèmic excepcional. Primer, per la capacitat d'estirar el temps, com un xiclet, com un somni psicotrònic, la capacitat de poder narrar i narrar sense que sobri res al mig d'uns fets que, no és que nosiguin importants, ni contundents, però que tan sols són la part visible del que relament passa.

:

Segon, per la riquesa del seu llenguatge i la seva prosa, per la seva composició i sintaxi per la tria adequadíssima de les paraules, per comprovar com, escriure bé, és el millor camí de la bona literatura (polèmica eterna: bona història o ben explicada? què és una bona història, el que passa o el que ens passa?).

:

I tercer, per l'obsessió pel llenguatge (i la incursió d'aquesta obsessió a la trama narrativa), bé a través de les anècdotes d'un traductor o bé per la invenció o digressió sobre vocables. O sobre poemes o trossos de pel·lícules, o de drames de Shakespeare. Les paraules, per sí soles, tenen història, tenen misteri. En recordo una de molt graciosa: a partir d'una digressió molt ben trobada, diu que la manera d'anomenar en castellà la relació que hi ha entre dues persones que comparteixen la mateixa dona (bé perquè en són amants, o pel que sigui) seria coyacientes. Quina paraula...

: