De nou, Marías:Avui, amb calma, llegia
El País d'ahir, tan sols fullejat prèviament, i em trobo amb tres articles fantàstics dedicats a
Javier Marías (caricatura de Sciamarella), que em permeten un complement de luxe a les quatre coses improvisades que en vaig dir al
post anterior. Són
'Laudatio' de la puntuación d'Eduardo Mendoza,
Soldados de sombra, de Juan Villoro, i
Multitud de voces de J. E. Ayala-Dip. Aquí en teniu els fragments que hi subratllo:
En el breve recorrido de una frase puede cambiar el ritmo narrativo, detener la acción o imprimir un acelerón a lo que parecía estancado, volver poético lo chocarrero, serio lo triste, o una combinación de lo anterior. estas maniobras las consigue sin más medios de los que ofrece el diccionario y la gramática sucinta de la Academia en la que ahora ingresa. El resto es talento. (Eduardo Mendoza)
No es casual (...) que (...) Negra espalda del tiempo explore el reverso de los sucesos a través de la muerte de un niño (lo que no sucedió y sin embargo existe, lo que pudo haber sido) (...). Todo fabulador requiere cierta facilidad de retorno a la niñez para transformar los sentimientos primeros, las emociones más fuertes y formativas, en un tejido literario. (Juan Villoro)
En su narrativa cuentan primordialmente dos componentes: la digresión y la construcción de las voces narrativas. (...) No necesita inventar historias. No necesita inventar intrigas. las lleva adosadas en el cruce de voz y digresión. (...) Para el autor madrileño, la traducción no es ajena a una meditación (palabra benetiana) sobre el propio estatuto de la representación. (J.E. Ayala-Dip)
:
Rahola i els okupes
:
Parlant de diaris, recomano vivament la lectura de l'
article que publica avui
El Periódico de
Pilar Rahola sobre el fenomen okupa i la impunitat amb què, sovint, es tracta aquest tema per algunes ments benpensants i hipòcirtament ben intencionades. Com alguns sabreu, he rebut alguna velada crítica del PP per ser massa primmirat amb les ocupacions il·legals d'immobles (que he respost amb contundència, el Govern mataroní ho té molt clar), i, de l'altra banda, alguna crítica més contundent de l'entorn d'aquest moviment, justament per ser massa dur, quan l'objectiu és el compliment de la llei. De la llei democràtica, és clar.
:
Justament, l'article de la periodista badalonina va en aquest mateix sentit i, de veres, agraeixo de tot cor que algú, algú més que els responsables polítics que hi hem de fer front, hi digui la seva de forma tan clara i diàfana. Que quedi clar que no té
res a
veure, de fet, amb les reivindicacions sobre l'accés dels joves a l'habitatge, que seria un objectiu lloable. Res d'això. I des de l'esquerra,
of course. Donat que, de fet, penso que l'estratègia
okupa, amb un cuidat to revolucionari i
outsider, "seductor", com diu ella, només beneficia el discurs de la dreta, i l'
establisment, que s'ho mira tot amb cara condescendent.
:
Magnífic article i, sobretot valent. M´havien parlat d´aquest article i l´he buscat a Internet. He anat a parar a la teva pàgina. Agraeixo les dues coses: haver-te descobert i haver llegit l´article de la Rahola. Gràcies a tots dos.
ResponEliminaGràcies a tu.
ResponElimina- David,
ResponEliminaGràcies.
Algú hi està en desacord?