El que el Papa no diu
:
Botticelli, probable retrat del cardenal Roderic de Borja, després Alexandre IV, de la família Borja. Capella Sixtina, vers 1483.
:
:
Botticelli, probable retrat del cardenal Roderic de Borja, després Alexandre IV, de la família Borja. Capella Sixtina, vers 1483.
:
El segon i darrer dia de la visita del Papa Benet XVI a València tanca un episodi, com deia ahir, estrany però, sens dubte impactant. Se'n parla a la televisió i als blocs; en aquests darrers, certament, predomina la visió crítica de l'esdeveniment i del missatge (hiperpolititzat, recordo) que s'ha volgut donar. No així el Papa, em sembla, sinó els més papistes que el Papa, com avui recordava Enric Juliana a La Vanguardia, amb una evocació significativa dels papes Borja. El mateix diari, per exemple, inclou una crònica d'Antoni Puigverd, destacat també a la ciutat llevantina en el que adverteix els qui pensen que aquesta mobilització de l'Església té una importància diem-ne política, obviant que es tracta d'un cert miratge: "los valores católicos están en bancarrota en España: ha perdido la Iglesia su capacidad de interpelar a la sociedad. ¿Prefiere, pues, buscar el calor de una facción política y ponerse al servicio de una idea patriótica?" I ell mateix respon: "No parece ser éste el camino que recomienda el Papa en sus sugestivas reflexiones sobre la deriva contemporánea. Para hacer frente a las esclavitudes modernas, Ratzinger pretende una revolución moral, una defensa de la persona globalmente considerada. Un rearme espiritual".
:
No sembla aquesta la versió que pretenen donar els mitjans de comunicació, sedegosos de conflicte polític i no massa interessats en les interpretacions profundes del missatge papal. Un missatge que, bo i no criticar en cap moment la llei que permet el matrimoni homosexual, tothom sembla haver-ho sentit, per exemple. Unes idees que, posant l'èmfasi en la importància del vincle amorós en les famílies, tothom entén un anatema condemnatori de les formes jurídiques no tradicionals d'entendre aquest vincle. No crec que sigui (només) per la banalitat imperant als mass media o perquè ningú s'hagi llegit a fons els discursos i sermons de Benet XVI, certament. Sectors quasi ultres de l'Església, barrejats amb interessos polítics molt determinats al voltant del PP (com Navarro Valls sembrant zitzània entre Zapatero i Ratzinger), intenten fer aquest discurs excloent i insultant obviant que, si aquest fos un problema, el matromoni homosexual no seria la principal amenaça del vincle amorós al si de les famílies.
:
Se me n'acuden més, tots coneixem els problemes amb què es troben les famílies. Benet XVI se'n fa ressò. N'hi ha d'ordre intern (la necessitat de reforçar el vincle) i n'hi ha de caràcter extern. Quan el Sant Pare demana més suport de l'Estat a les famílies penso "mira, com els del PSC: lleis contra la dependència, més recursos, més drets laborals per les mares, més capacitat de conciliació...". No se m'acut pensar que s'està ficant en cap matrimoni gai, o en la mena de relacions sexuals que mantenen els cònjuges, com sí semblen pensar els de l'Opus i els que cauen en la trampa.
:
Per cert, un atent Jaume Subirana troba a la xarxa la foto que ho diu tot sobre les contradiccions que la dreta espanyola vol imposar a la nostra societat, en una València tant catòlica com pecadora, a l'estil borgià, o en la seva pitjor versió zaplaniana.
:
Nous blocaires
:
Del viatge del Papa també en parla en Jordi Llisterri, nou blocaire que s'estrena i incorporo ja a les meves recomanacions. En Jordi, director de Foc Nou, serà una de les poques veus, no ja catòliques progressistes, no ja cristianes, sinó que parlin de l'Església o de la religió en aquesta mena de pràtria blocaire en la que aquests temes brillen per llur absència.
: :
I fa dies que corre un altre bloc, el de l'Antoni Cuadras, mataroní, històric dirigent del PSUC que ara milita al PSC i que ha començat apretant amb reflexions molt atinades (com sempre fa) i que presagien un bon camí de bitàcora.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada