:
:
Les Santes de Mataró, les famoses Santes, són dos espectres de devoció molt realista (malgrat que els racionalista Vaticà no ho acani de veure clar), d'un realisme romàntic, és clar, anomenades Juliana i Semproniana, l'encert de les quals és múltiple. Primer, perquè, en una ciutat industrial, van fixar l'onomàstica el dia que les fàbriques plegaven per vacances. La llàstima és que, a causa de la immigració i de la democratització de les vacances (que va arribar abans que la real, sempre l'economia va per davant), la ciutat quedava deserta. També són un encert perquè, finalment, la ciutat trobava un patronatge nostrat, encara que fos posant-hi molta imaginació a l'imaginari ja construït després de segles de devoció més o menys tímida. Allò més nostre, més genuí, ens ho hem d'inventar. La realitat és molt menys pura que la puresa que les pobres màrtirs volen encomanar-nos.
:
Són també una gran excusa, la gran excusa, per fer una de les tradicions intangibles més belles de Catalunya (la Missa cantada de Mossèn Blanch, el dia 27), per concentrar la majoria d'elements característics del llenguatge festiu des de l'Edat Mitjana fins ara (i, amb ell, anar-hi afegint elements), per fer la festa col·lectiva i massiva que mai havíem tingut (el més a prop: Canet Rock els anys 70) i per canviar el concepte de democràcia. La seva icona ja no és anar-se'n per Santes sinó quedar-s'hi, viure-ho a fons i que, en aquests dies que, de fet, no passa res (alguns diuen que mai no canvia res, de Les Santes), passi tot.
:
És interessant la "visió oficial" de les Santes. Però l'hipocresia segueix sempre amb por, la por a que les paraules "feixisme" i la "intolerància" surtin a la llum.
ResponEliminaHi ha un altre Mataró: la de "tienes un euro?", la de les agressions a les santes amb excés d'alchohol desbocat, pero clar és tan díficil poder criticar sense trencar el fil del políticament correcte.
- Alvy
ResponEliminaNo és ben bé la visió oficial, sinó una pinzellada de la meva. No sé a què et refereixes quant a la hipocresia. Bé, també Les santes, com tota festa multitudinària, és tot això que dius i moltes altres coses negatives, si no, no caldria prevenir tant com es fa i tenir tants recursos de seguretatt invertits en la festa. Tant absurd seria negar-ho com magnificar-ho.
Hola Ramón mi me parece que todas las fiesta tiene su encanto
ResponEliminaPera las Santas tiene algo especial y admiro Alos Mataroni
Habían muchas personas en todos lo actos era una pasada las personas que estábamos escuchando la orquesta Marabella ,en Santa Maria en la misa o en San José es cuchando sardanas y en todos los actos
Son muchas personas las que retrasan las vacaciones en mataró para estar en las Santas
eso no pasa en todos los sitios. animo y adelante siempre hay
inconformistas un saludo ENCARNA
No si les festes acostumen a ser bastant maques, però hi ha un cantó obscur (clar que no és l'únic) del que cap dels polítics en parla. Em refereixo als conflictes, robatoris, etc.... No es tracta de convertir-ho en demagògia i alarma social (llavors seria com diu, magnificar-ho), però tampoc ignorar-ho.
ResponElimina- Encarna,
ResponEliminaMuchas gracias pr tus palabras. Yo no lo hubiera dicho mejor.
- Alvy,
Bé, a mi m'ha tocat de fer-ho doncs. Unes setamnes abans, vam reunir la Junta de Seguretat de Mataró i vam preparar el dispositiu de seguretat de les festes, per atendre aquests i altres riscos. La reunió va ser anunciada i després explicada, també en una comissió informativa amb els altres grups municipals. Un cop acabades, vindrà el temps de les valoracions. Jo no em vull avançar, però tornant de vacances ho exposaré on toca. Gràcies per pensar-hi.