diumenge, de juliol 31, 2005

Per què fem festa major?

Mascletà del dia 29 de juliol al vespre, a mataró (foto: capgros.com)
A mi, els dos darrers posts de la Núria, em semblen molt reveladors sobre el sentit de la festa, des d'un punt de vista, diríem, antropològic. És a dir, em fa gràcia veure com romanen i es renoven les pràctiques i les sensacions que fa milers d'anys la humanitat desenvolupa al voltant d'això que en diem la festa. És un tema que m'interessa (n'havia fet algun treball que em va quedar fantàstic en un curs que vaig fer fa un temps) i que, degut a les altres coses que també m'interessen pel meu procés personal propi (la presència del sagrat al món, la ritualització dels cicles vitals, la religiositat popular, etc.) estic tot el dia donant-hi voltes.
:
Últimament, ves, penso sovint com, tant en la cultura occidental (per exemple, el barroc) o en la cultura oriental (per exemple, en els temples taoistes), hi ha mostres de com la multiplicitat de fragments sensorials (la música, les escultures, el color, les devocions) condueixen la la unitat espiritual (Déu, el tao, el buit...). Les tradicions religioses parlen del procés de fragmentació (el mite de la Creació, a la cultura judeo-cristiana o el capítol 42 del Llibre del camí i la virtut de Laozi, seguint el mateix paral·lelisme) des de la unitat a la multplicitat. I el procés d'accés a la transcendència és el camí invers. La festa, diria jo, ritualitza el procés d'aquesta multiplicitat cap el llarg camí de la unitat, donant sentit al caos. No m'estranya, així, que en CC esperi Les Santes com qui els més pietosos esperen la Pasqua. (vegeu "Espai i símbol en l'art de la Xina" d'Alfredo Cadonna, dins el llibre de Ramon N. Prats (ed.) Espai i símbol en l'art oriental, Ed. Cruïlla, BCN 1997).
:
Permeteu-me, a més d'aquest post una mica pedant que m'està quedant (ho sento Núria, m'has fet pensar...), que m'autociti amb el següents fragments del treball citat, encara que, de fet, era un text que, com tot, copies d'aquí i d'allà i et fas una composició de lloc (obvio les cites i la bibliografia complerta del treball, bo i que Déu n'hi do, però m'ofereixo a qui vulgui més informació).
  • 1. Sobre la funció de la festa
    Hi ha autors que atribueixen la funció de la festa a l’actitud dionisíaca davant l’experiència vivencial en contraposició amb l'apol·línia, però també hi ha teories més materialistes que defensen la festa com a mètode de reparació del desgast quotidià d’energies físiques o mentals. Hi ha una altra funció de la festa, l’econòmica, ja que precisa de determinades campanyes de captació de fons, reforçant els lligams de reciprocitat. I, encara una darrera, de política, esdevenint una vàlvula d’escapament, potenciant una falsa sensació de llibertat, que permeti la perpetuïtat del sistema. La inversió de rols socials o de rols sexuals en determinades festes en seria un bon exemple.

  • 2. Sobre festa i identitat
  • La festa sorgeix fonamentalment com a resposta al voltant de la qüestió de la identitat. Aquesta resposta s’emmarca en algun dels nivells de referència identitària si el subjecte celebrant és col·lectiu: la família o els parents, el veïnat o la comunitat, el barri, la comarca, la nació, l’Estat, el gremi, l’ofici, el partit... La festa esdevé, doncs, creadora de societat, de rúbrica explícita de compromisos entre humans, amb la intenció que els elements de cohesió siguin ben visibles i obliguin els membres d’una agrupació social a sentir-se "part viva d’una comunitat més ampla". L’objectiu de la festa seria "adaptar, equilibrar i regular la inclusió de determinats individus en un nivell institucional ja donat", a través d’un ritu que sintetitzi i condensi els valors del grup que celebra la festivitat, cosa no pas exempta de possibles conflictes d’inclusió-exclusió. No conèixer els mecanismes del llenguatge implícit en una determinada festa porta indefectiblement a no poder-ne gaudir i a sentir-se exclòs. Alguns aspectes limitatius del context participatiu serien l’edat, el sexe, la classe social, l’origen, la professió, les conseqüències de participació massiva o no.... No podem passar de llar el fet que la recuperació (o invenció) de festes "tradicionals" s’emmarqui en processos socio-polítics de recuperació de la identitat ideològica, política o nacional (la medieval, la de la revolució liberal a principis del s. XIX, la Renaixença, la pròpia transició política a la democràcia actual...).
  • 3. Sobre la festa i l'ordre
  • Tot, emmarcat en fets que rememorin el pas del caos a la civilització (per exemple: aparicions de verges, finals de guerres...) combinant elements del caos i el desori (el beure, el comportament distès, el bestiari, el foc...) amb l’ordre que presideix la resta de temps no festiu, il·lustrant el moment de "l’enfrontament de l’home a les instàncies naturals indomesticades, per vèncer-les i construir així la prevalència final de la cultura".
  • 4. Sobre la festa com a signe
  • Voldria parar esment sobre l’origen etimològic del mot "festa", que prové del llatí (feria o feriae, i més tardanament festa, d’on festus i festivus) i continua dintre de la concepció cristiana significant "dia de devoció" o "dia consagrat al servei de Déu". I també sobre els signes festius. Hom diu que "la festa se’ns presenta com un conjunt de signes, senyals indicadors i símbols perfectament integrats en un codi que constitueix un llenguatge o un metallenguatge". Aquests signes, han de tenir dues característiques. Primera: no s’han de presentar mai aïllats, són sempre membres d’un determinat conjunt sòcio-cultural. I segona: només transmeten informació quan es combinen amb signes i símbols d’aquest mateix context. Els signes són immersos en un ritual, que Delgado defineix com "un contracte, un pla d’orientació i un manual d’instruccions per experimentar el món", de manera que els elements festius esdevenen canals semiòtics d’informació sobre l’origen de l’univers social.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA (seleció)

  • AMADES, Joan. Costumari català. El curs de l’any (vol. III, "Corpus–Primavera"). Salvat Ed. / Ed. 62. Barcelona, 1983.
  • ARIÈS, Philippe, i DUBY, Georges (ed.). Historia de la vida privada (vol. 4. "De la Revolución francesa a la Primera Guerra mundial"). Ed. Taurus. Madrid, 1989.
  • Bloc mataroní 1926. Ed. Diari de Mataró. Mataró, 1925.
  • BURKHARDT, Jacob. Consideracions sobre la història universal. Ed. 62 / Diputació de Barcelona. Barcelona, 1983.
  • CAPDEVILA i Capdevila, Joaquim, i GARCIA Larios, Agustí. La festa a Catalunya. La festa com a vehicle de sociabilitat i expressió política. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1997.
  • CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos; Ed. Círculo de Lectores, Barcelona, 1998.
    COMADIRA, Narcís. L’Any litúrgic com a obra d’art total. Ed. Claret / Fundació Joan Maragall. Barcelona, 2001.
  • DELGADO, Manuel. La festa a Catalunya, avui. Ed. Barcanova; Barcelona, 1992.
  • DELGADO, Manuel. "La actualidad de la fiesta" article de la revista Ajoblanco; Barcelona, setembre 1996.
  • DD. AA. Tradicions i Llegendes - I, dins la col·lecció "Dolça Catalunya", vol XV; Ed. Mateu. Barcelona, 1982.
  • DURKHEIM, Emile. Les formes elementals de vida religiosa. Ed. 62 / Diputació de Barcelona. Barcelona, 1987.
  • FÀBREGAS, Xavier, i BARCELÓ, Pau. Cavallers, dracs i dimonis. Itinerari a través de les festes populars. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1976.
  • FÀBREGAS, Xavier. Catalunya també és una festa. Ed. Diàfora. Barcelona, 1976.
  • FÀBREGAS, Xavier. El fons ritual de la vida quotidiana. Ed. 62. Barcelona, 1982.
  • FÀBREGAS, Xavier. El llibre de les bèsties, dins la col·lecció "Dolça Catalunya", vol IV; Ed. Mateu. Barcelona, 1983.
  • HOBSBAWN, Eric J. i RANGER, Terence. L’invent de la tradició. Eumo Ed. Vic, 1988.
  • LLOVET, Joaquim. Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. Ed. Caixa Laietana. Mataró, 2000.
  • MAUSS, Marcel. Introducción a la etnografía. Ed. Istmo. Madrid, 1974.
  • PRAT, Joan, i CONTRERAS, Jesús. Les festes populars. Ed. Els llibres de la frontera. Barcelona, 1987.
  • Quaderns de Cultura Popular (14 núms.). Ed. Primera Plana. Barcelona, 2000.
  • SÀEZ, Albert. El llenguatge cristià en la cultura de masses. Ed. Cruïlla / Fundació Joan Maragall. Barcelona, 2001.
  • SOLER i Amigó, Joan, Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Ed. Barcanova; Barcelona, 1988.
  • TRÍAS, Eugenio. Diccionario del espíritu. Ed. Planeta, Barcelona, 1996.
  • VALDÉS, Ramón. "Ecología y trabajo, fiestas y dieta en un concejo del occidente astur", a LISÓN, C. (Ed.); Temas de antropología española. Ed. Akal, Madrid, 1976.
  • WATZLAWICK, Paul (i altres). La realidad inventada. Ed Gedisa. Barcelona, 1988.
  • (a internet: aneu al portal de festes)
Publica un comentari a l'entrada