:
Seguint també amb el que deia ahir, hi ha una altra història entre dos germans que es retroben (tema antiquíssim: Caín i Abel, fill pròdig...), entre la innocència (o no tant) i la malícia, entre la fidelitat a la família o als valors (ressona aquí la veu d'Albert Camus, qui deia que entre la seva mare i la justícia triaria la seva mare), entre una banda i l'altra del riu que separa la frontera estatunidenca amb la mexicana. És una de les novel·les americanes de Georges Simenon, escrita a Arizona el 1948, i que transita per l'ànima dels homes com per la fosca on s'ambienta la novel·la. La d'un home que rep la visita del seu germà pròfug i que aquest li demana que l'ajudi passar la frontera per retrobar-se amb la dona i el seu fill. El prolífic belga aquesta vegada, no utilitza l'inspector Maigret per cavil·lar per les vides dels seus personatges. La novel·la es diu El fons de l'ampolla.
:
La vaig llegir ràpid, crec que en un trajecte de tren i una mica més, ja que vai comprar el llibre a l'estació de sants mentre esperava el de rodalies cap a Mataró. L'estiu i la xafogor ambienten bé la lectura.
" La maledicció que pesava sobre el fills de Caín...- Sempre vaig amb petits contra els grans.(...)Els febles...S'havia esforçat per ser un fort... ¿realment havia estat del forts?... ¿Hi ha forts?...":(Ed. 62, Barcelona 2003. trad. Ana Casassas, p. 155)
CiU i PP, de nou d'acord
:
D'esquerra a dreta, Nadal, Castells, Tura, Geli i Valls, després de la seva compareixença parlamentària d'ahir. Foto: G. Manuilo / Efe.
:
D'esquerra a dreta, Nadal, Castells, Tura, Geli i Valls, després de la seva compareixença parlamentària d'ahir. Foto: G. Manuilo / Efe.:
Els dos partits de la dreta ja es posen d'acord en tot, fins i tot en la tàctica de les acusacions sense massa solta ni volta contra els governs català i espanyol per la vaga injustificada delpersonal de terra de l'aeroport del Prat. Diuen, amb la lògica Bush a Iraq, que una carregada policial hauria acabat amb el problema, quan, segurament, encara continuaria i agreujat. El conseller del Carmel enverinat, o sigui Felip Puig, va arribar a demanar la intervenció de l'Exèrcit! Tenen la intel·ligència a la punta del fusell. I obliden que, en canvi, quan al Govern anterior li passava un problema de la seva responsabilitat, o bé la consellera dels incendis jugava a tennis o bé el conseller en cap (i acual aspirant de CiU) ballava en una discoteca de Vilassar de Mar quan Catalunya es parava per les nevades. Per no parlar del chapapote. I han tingut una compareixença ràpida dels consellers al Parlament. També han demanat que no es desenvolupi l'Estatut, just quan en el seu article 140 preveu el desplegament en matèria d'aeroports... I ningú menciona els veritables causants del caos. És això, el que govern que volen?
:
I quina és la teva visió crítica del que va succeir al Prat?
ResponEliminaJo no he seguit cap notícia al respecte, perquè he suposat que hi hauria l'excès partidista de l'oposició, tal com dius i que no poso en dubte.
Ets molt i molt crític amb l'oposició. Voldria saber la teva opinió al respecte i m'agradria -si pots- que ho fessis des de la mateixa empenta críitica.
Jo, com ve saps, no sóc de Convergència ni del PP, però penso que dins dels impostos que paguem hi ha el finançament de la Guàrdia Civil, força policial militaritzada amb competències en zona aeroportuaria, i de l'exèrcit, que pot portar a terme tasques civils en casos d'emergència.
ResponEliminaPenso que s'hauria d'haver actuat amb major contundència davant d'una situació caòtica, inpròpia fins i tot del tercer món (on hi ha petits aerodroms que donarien millor imatge que el Prat els darrers dies), una situació lamentable i irracional estipulada fins i tot al codi penal, les pistes aèries són zones de seguretat i la retenció de persones als avions podria ser una detenció il·legal, i que posava en perill a molts ciutadans que l'únic que pretenien era usar el transport aeri per a les seves vacances o per les seves ocupacions.
Quan un govern i no parlo del català que poc podia fer més que solidaritzar-se i actua en favor dels seus ciutadans, ocorrent els successos en terra estranya com és el Prat, no compleix amb les seves obligacions, sigui del color que sigui, mani qui mani, s'ha de denunciar i en aquest cas és evident que els responsables no van estar a l'alçada. El problema: el dia de Tots Sants hi han eleccions, i clar tot s'aprofita, però aquí està clar que es podia haver actuat més ràpidament amb més contundència que no vol dir més violència, sinó més interés general i més seguretat. La guàrdia civil podia haver desallotjat les pistes i l'exèrcit, si s'esqueia, podia haver ajudat a fer la feina que els vaguistes es negaven a fer sense respectar la legalitat sobre vagues.
Els primers responsables són els culpables de la situació, els treballadors d'Ibèria, però hi han uns responsables d'evitar situacions d'inseguretat i de perjudici comú.
- Dessmond,
ResponEliminarecomano l'entrevista que el delegat del Govern,Joan rangel concedeix avui a El País. Crec que allà queda molt ben explicadet.
- Joan,
Pel que he llegit, diria que els responsables polítics van complir amb les seves obligacions. El que s'insinua de la intervenció armada (guàrdia civil o exèrcit) saps perfectament com podia acabar. Encara duraria, el caos. És que quan dius "actuació contundent però no violenta" no sé massa a què et refereixes. Quan actua un cos armat i troba resistència ja saps què vol dir ser contundent. No, no estem parlant de Prats de Molló, que deu ser el paradigma de Puig o Carod.
Bé, et recomano l'entrevista que he citat a Dessmond.
De debó no hi tens res a dir; cap opinió pròpia al respecte?
ResponElimina- Dessmond,
ResponEliminaÉs que ell ho explica molt millor que jo. Crec que es va resoldre la crisi pensant, especialment, en la més ràpida reanudació del servei, i la més efectiva. En cas d'una intervenció policial o de l'exèrcit, amb la gent que hi havia a la posta, avui encara hi ahuria una situació provisional. després, vindrà 'hora de l'administració i, si s'escau, de la justícia. però ara per ara feia falta que avui hi hagués el màxim de personal possible atenent el servei. Em consta també la implicació del Govern autonòmic i del central. I del propi Rangel, a qui conec i sé com treballa. No té color.
Ramon,
ResponEliminaOi que si algú es troba comenten un possible delicte o falta, no s'espera a que el finalitzi per a que actui l'administració i la justícia?
Oi que la polícia té l'obligació d'evitar els delictes?
Llavors perquè pressuposes que una actuació molt més contundent, amb més efectius, i sense haver de tirar trets però si fent desistir del comportament irracional als treballadors revoltats.
Joan
ResponEliminaHi ha el principi de proporcionalitat, que s'ha de respectar sempre. Si el delicte ja s'ha comès i la intervenció pot produir mals majors, s'aconsella pruència abans d'actuar. És el que es va fer: intervenir quan quedaven els quatre irreductibles.