Eduard Novellas

Eduard Novellas

:

:
Vaig anar a la inauguració de la mostra de l'Edu Novellas, un jove pintor mataroní al que li han encarregat d'exposar, en una de les cambres petites de ca l'Arenas, la seva particular visió del retrat (sóc el que hi ha davant les copes, sempre ben posat, jo; fotos: R. Gallofré).

He de dir que em va agradar molt i que en recomano la visita. de pas, una nova excusa per visitar aquest Centre d'Art i la resta d'espais expositius. De Novellas coneixia ja la seva dèria pel retrat, de manera que, això sí, no ha estat una sorpresa. Domina el gènere i, diria que, la seva obra el reinterpreta després de la seva evolució contemporània. Com si diéssim, és una obra post-fotogràfica, com si el pintor fos el dissolvent (o la humitat o el temps) que, enlloc de fer-les malbé, n'extreu noves possibilitats. Com si haguéssim d'intervenir per extreure la identitat, que és el que ens fascina d'un retrat, que és aquella identitat, aquell subjecte que se'ns escapa i volem "subjectar", és a dir, convertir en objecte a partir del qual, també, dir la nostra. Veiem que l'hem captat i, de cop, veiem també que tenim el rostre de la mort, que els hem deixat sense vida. La rosa que, com deia Tennyson, matem quan l'arrenquem per admirar-la. Novellas sembla que els vol reviure, com si perllongués l'angoixa que ha usat per subjectar el model als llenços. Com un nou alè perquè revisquin.

: