dilluns, juliol 17, 2006

M'he quedat amb la teva cara *

nom
:

Un senyor veu que, al morir, no sabrà cap destí millor del seu petit tresor que el de les seves passions: l'aprenentatge de l'art i la seva ciutat, i algunes altres no tan públiques però lloables igualment. I, com que això no passa massa sovint, la ciutat el correspon amb un magnífic centre d'exposició i creació artística que portarà el seu nom. Bé, el seu cognom, el d'ell i el del seu germà Jaume mort anys enrere. Parlo d'en Jordi Arenas i de la magnífica possibilitat en què s'ha convertit aquest casalot eclèctic d'Emili Cabañes, arquitecte contemporani i d'obra veïna de Puig i Cadafalch, recentment inaugurat com a centre d'art a Mataró.
:
Però el que avui m'interessa ressaltar és la programació amb què ha començat a caminar. Fins d'aquí a un any veurem un conjunt de propostes dedicades al retrat, aquest gènere que viu ara a Espanya una reivindicació gràcies a importants exposicions i treballs publicats. D'una banda, hi haurà una exposició de llarga durada amb peces extretes del fons d'art del Museu de Mataró (que s'ubica a les golfes de l'edifici nou), amb una petita idea de les diferents possibilitats i intencions del retrat, amb mostres principalment del segle XIX. A continuació, a l'antic menjador de la casa, on visqué Arenas fins el final, fa vuit anys, es mostra l'obra dels germans artistes vinculada amb el gènere. Ara, amb una curiosa mostra cara a cara amb el també recentment finat Manuel Cuyàs. Les altres dues sales aniran mostrant autors locals, veterans o ja traspassats en una, contemporanis en l'altra, amb una idea de diàleg, de cruïlla de llenguatges, que trobo enormement suggeridora.
:
El retrat és un gènere molt apreciat, en el que històricament s'hi ha notat molt bé l'evolució de la pintura des que, un bon dia, algú va decidir objectualitzar el subjecte, que diríem. Bé mostrant-ne la part del cos més intransferible i definidora, bé suggerint un món interior, enllà de la mirada, amb molta més força que el que aparentment es veu. A l'Espanya de la Contrareforma, va prendre gran volada, davant un protestantisme iconoclasta i, posats a fer, poc amant de les imperfeccions humanes que denoten els rostres. En canvi, la cultura que hem viscut aquí des d'aleshores, influïda per aquell esperit catòlic del barroc espanyol, ha tingut en el retrat l'expressió dels valors més genuïns i diferenciats d'aquell ideal protestant: la compassió, la precarietat humana, la carnalitat a través de la qual tot s'explica, la capacitat de redempció dels més pobres, etcètera. Pensar com ha evolucionat, i com ho fa en aquest indret tan concret vora del mar, tan barroc i tan calvinista alhora, és el que us convido a fer aquestes vacances.
:
Publica un comentari a l'entrada