Resultats 'a la gallega'

Ahir felicitant Consol a la seu del PSC. Foto: Santi Flores.
:

Això és el que vaig pensar ahir, després d'una intensa jornada electoral. Ni CiU ni PSC ni tot el contrari. Al PSC, deixeu-m'ho dir d'entrada, ens esperàvem molt millors resultats i no nego que el toc d'atenció que ens ha fet l'electorat, especialment aquell que demana un cert plus per sortir de casa i fer-nos confiança, és clar i contundent. Potser més que mai.

:

A la gallega, dic, perquè totes les hipòtesis aritmètiques que es preveien abans de l'elecció són intactes. Totes menys una, per sort: la d'un acord CiU-PP (Mas no haurà de tornar al notari...). Comencem bé. Hi ha la possibilitat d'un acord del conjunt de l'esquerra catalana, una segona oportunitat que haurà de corregir moltes coses, actituds, prioritats clares, diligència i solvència del govern... N'hi haurà d'haver més i s'haurà de notar més. N'hi ha una altra d'un front nacionalista (com en aquesta darrera legislatura), amb tots els riscos que ja hem alertat i que, davant els quals, crec, hi ha el fenomen del nou partit de la cambra (d'altra banda, tan útil per a l'escenografia de fractura que pretenen nacionalistes d'una i altra condició). I hi ha una tercera possibilitat, la d'un acord CiU-PSC (un tripartit, de fet) que, d'entrada, jo veig molt remota. Ja veurem, a l'hora d'establir quina política fer, quin seria el camí del mig. Entre els xecs i els drets, com deia fa uns dies, com ens ho faréim per resoldre-ho. En dues de les tres possibilitats, però, hi ha el PSC.

:

Qui demanava un tot o res, però, es pot quedar en res. Aquest és el principal risc de fer política de terra cremada i de DVD, un risc no suficient perquè el primer partit d'aquests resultats tingui ara la capacitat de formar govern. De fet, CiU ha tret un dels seus pitjors resultats en nombres absoluts (si no el pitjor) de totes les eleccions autonòmiques, fet només tapat pel descens del PSC i d'ERC. ICV, en canvi, és l'únic partit que millora en nombre de vots. Felicitats de tot cor.

:

De cara endins, vindrà el temps de parlar a fons al PSC sobre les causes i, especialment, sobre el camí a emprendre. Jo aposto ara, però, per la implicació a fons a la recerca d'un acord que faci possible un govern estable que maximitzi les ofertes electorals del PSC, ab qui, de fet, ha confiat bona part de la societat catalana i que no podem trair. Tots a una. I serà el PSC, ningú més, qui triï què cal fer, com sempre. Faríem un mal favor als nostres electors que ens quedéssim mirant el melic. Amb el que tenim i amb la nostra capacitat de diàleg, volem el màxim, el màxim per Catalunya però sobretot, ara més que mai, pels ciutadans que ho esperen.