Ahir felicitant Consol a la seu del PSC. Foto: Santi Flores.:
Això és el que vaig pensar ahir, després d'una intensa jornada electoral. Ni CiU ni PSC ni tot el contrari. Al PSC, deixeu-m'ho dir d'entrada, ens esperàvem molt millors resultats i no nego que el toc d'atenció que ens ha fet l'electorat, especialment aquell que demana un cert plus per sortir de casa i fer-nos confiança, és clar i contundent. Potser més que mai.
:
A la gallega, dic, perquè totes les hipòtesis aritmètiques que es preveien abans de l'elecció són intactes. Totes menys una, per sort: la d'un acord CiU-PP (Mas no haurà de tornar al notari...). Comencem bé. Hi ha la possibilitat d'un acord del conjunt de l'esquerra catalana, una segona oportunitat que haurà de corregir moltes coses, actituds, prioritats clares, diligència i solvència del govern... N'hi haurà d'haver més i s'haurà de notar més. N'hi ha una altra d'un front nacionalista (com en aquesta darrera legislatura), amb tots els riscos que ja hem alertat i que, davant els quals, crec, hi ha el fenomen del nou partit de la cambra (d'altra banda, tan útil per a l'escenografia de fractura que pretenen nacionalistes d'una i altra condició). I hi ha una tercera possibilitat, la d'un acord CiU-PSC (un tripartit, de fet) que, d'entrada, jo veig molt remota. Ja veurem, a l'hora d'establir quina política fer, quin seria el camí del mig. Entre els xecs i els drets, com deia fa uns dies, com ens ho faréim per resoldre-ho. En dues de les tres possibilitats, però, hi ha el PSC.
:
Qui demanava un tot o res, però, es pot quedar en res. Aquest és el principal risc de fer política de terra cremada i de DVD, un risc no suficient perquè el primer partit d'aquests resultats tingui ara la capacitat de formar govern. De fet, CiU ha tret un dels seus pitjors resultats en nombres absoluts (si no el pitjor) de totes les eleccions autonòmiques, fet només tapat pel descens del PSC i d'ERC. ICV, en canvi, és l'únic partit que millora en nombre de vots. Felicitats de tot cor.
:
De cara endins, vindrà el temps de parlar a fons al PSC sobre les causes i, especialment, sobre el camí a emprendre. Jo aposto ara, però, per la implicació a fons a la recerca d'un acord que faci possible un govern estable que maximitzi les ofertes electorals del PSC, ab qui, de fet, ha confiat bona part de la societat catalana i que no podem trair. Tots a una. I serà el PSC, ningú més, qui triï què cal fer, com sempre. Faríem un mal favor als nostres electors que ens quedéssim mirant el melic. Amb el que tenim i amb la nostra capacitat de diàleg, volem el màxim, el màxim per Catalunya però sobretot, ara més que mai, pels ciutadans que ho esperen.
18 comentaris:
Ramon,
la meva lectura:
CDC + UDC = 48; podríem dir perquè no es barallin CDC (24) i UDC (24).
PSC = 37
ERC = 21
PP = 14
ICV= 12
Ciutadans= 3
Crec que el PSC és el partit més votat, baixa, però segueix sent el més votat.
Si el PSC busqués un aliat natural (ICV) per fer front als dos partits de la coalició CIU, tindríem:
PSC + ICV = 49
CDC + UDC = 48
Pels pèls, però també guanyarien les esquerres no nacionalistes.
En definitiva, crec que ha quedat clar que el país no vol com a president de la Generalitat un "pijo", un prepotent, un pur... En Mas va jugar a la carta del tot o res, va fer una campanya insultant per a la resta de formacions polítiques, doncs ara a xupar-les. Espero que els Montilla-Carod-Saura no les tinguin gens netes. Dubto que pactar amb CIU sigui bon negoci per PSC, ERC i ICV.
Hala.
Ramon,
la meva lectura:
CDC + UDC = 48; podríem dir perquè no es barallin CDC (24) i UDC (24).
PSC = 37
ERC = 21
PP = 14
ICV= 12
Ciutadans= 3
Crec que el PSC és el partit més votat, baixa, però segueix sent el més votat.
Si el PSC busqués un aliat natural (ICV) per fer front als dos partits de la coalició CIU, tindríem:
PSC + ICV = 49
CDC + UDC = 48
Pels pèls, però també guanyarien les esquerres no nacionalistes.
En definitiva, crec que ha quedat clar que el país no vol com a president de la Generalitat un "pijo", un prepotent, un pur... En Mas va jugar a la carta del tot o res, va fer una campanya insultant per a la resta de formacions polítiques, doncs ara a xupar-les. Espero que els Montilla-Carod-Saura no les tinguin gens netes. Dubto que pactar amb CIU sigui bon negoci per PSC, ERC i ICV.
Hala.
no sé perquè no et vas dedicar a fer de politòleg Vladimir, ets un mestre en aquest art. Encara estic al.lucinant. tu vés fent que així els ciutadans en tindran tres més d'aquí 3 anys.
ah, i jo vull un pacte a la vasca ciu-erc-icv, sóc un idiealista.
Vladimir, no cresu que el teu comentari es un bon exemple del que passa? Enlloc de buscar perque heu perdut vots, jugues numeros per concloure que heu guanyat!
Jo soc dels molts que estaven encantats amb la perspectiva del tripartit fa tres anys i amb els que hi tens esperances es mes exigent. Potser per aixè el desconcert es mes gran.
Pero si ara la sortida es fer numeros ficticis per dir que el PSC ha guanyat, "apaga i vamonos". Us ho repetiu moltes vegades i al final encara us ho creureu.
Ramon, de totes maneres els bostres blogs els trobo força interessants.
La meva lectura?
Estem ben fotuts, amb Montilla, el PSC ha mort definitivament, ara només hi ha PSOE i...:
PSOE = 37
PP = 14
Ciutadans= 3
és a dir, nacionalisme espanyol i populisme = 54. Els catalans estem ben fotuts, eh ;-)
Ara que Zapatero ha decapitat en Magarall, fareu alguna vegada grup propi a Madrid?
Però podem estar tranquils, el fet de fer-s'ho venir bé per treure uns resultats paupèrrims i posar un candidat carismàtic (entranyable, diria jo) que ERC no voldrà fer president, dona via lliure a Zapatero a Madrid. Ja no té les mans brutes d'un pacte amb el diable amb bigoti que és Carod-Rovira.
La Moncloa està salvada, alegrem-nos.
Carles.
Dir que la irrupció dels Ciutadans convé als nacionalistes ratlla la demagogia que gasta aquest iluminat d'en Vladimir.
Jo espero un govern on hi hagi en Mas, és clar. Però si no és aixó, no passa res. Però no cal despenjar-se en segons quina mena de discursos.
Estic molt d'acord que ara tothom ha de fer una autocrítica i no mirar-se el melic.
L'abstenció és preocupant. I afecta a tothom: als que preveien uns resultats acollonants i als que han baixat respecte el 2003.
Val a dir que els votants del PSC han votat en clau per un nou Govern Catalanista i d'Esquerres; doncs el votant socialista espanyolista, o s'ha abstingut, o ha anat a engruixir els 3 diputats de Ciudadanos.
Fins i tot Montilla va fer promeses de catalanitat incloent en campanya (amb l'ombra allargada de Zapatero de fons, sí), però ara el PSC, en defensa de la seva relativa sobirania, que té o hauria de tenir) no pot blegar-se sense més als designis del que més interessa als "tribuneros" de Madrid. Mentrestant, ICV, des del seu gir catalanista, ha seduït força vot jove tradicionalment republicà que no en volia ni sentir a parlar de la possibilitat d'un Govern CiU-ERC.
Montilla ha de decidir si vol aspirar a ser President de la Generalitat o virrei psoero a Catalnuya. Sempre que ZP no el contradigui...ai, las!!
ERC no és esquerra nacionalista.
Es equerra nacional.Com ICV.No sabem bé si com PSC.I ha tingut la mateixa ambiguitat que PSC.
Ser independentista,voler ser una "autonomia" de la UE,no vol pas dir ser nacionalista.
Carod deia que en una Catalunya independent,el castellà serà també llengua oficial perque forma part del paisatge del país.
Sense el discurs de la divisió social per la llengua,haureu de començar a obrir mires i pensar que a Catalunya s'estan creant dos fronts d'adversaris i de gent democràtica: els unionistes amb el Regne,i els unionistes amb la Unió europea.Els que volen un Estat a Europa com Dinamarca o Portugal,i els que volen una Autonomia a Espanya.
No hi ha més,senyors.El federalisme ha fracassat de nou.
I mentrestant,ésquerra amb les esquerres.
El "nacionalisme" està de baixa.L'unionisme està al Parlament amb Ciutadans com a bandera.I possiblement el sobiranisme superi a la mateixa Esquerra.
El PSC no crec que pugui aturar el fenòmen Ciutadans.Ni pactant amb CiU ni amb ERC.De fet,Ciutadans són la renovació d'un PSC a qui no se li coneix ni una cara nova ni un discurs nou.No té futur.
Miquel
Dessmond, els països que funcionen els índexs d'abstenció solen ser alts. L'alta abstenció sol ser bon indicador de la raonable felicitat de la gent. Entenc que al Mas li cogui aquest fet, no ha pogut mobilitzar el país com esperava i a quedat a anys llum de la majoria absoluta.
Dessmond, t'ho dic amb afecte, no desesperis, el que està bo es fa esperar.
- Vladimir
Trobo que, de fet, dels tres partits de dreta a Catalunya, dos van junts i, dels tres, anem separats. No és una mala lectura. Però com totes, caldrà incloure-la en una anàlisi més complexa.
- Pedro,
Diria que és una hipòtesi poc plausible.
- Dan,
Gràcies. de tota manera, crec que és bo, per fer una bona anàlisi, treure conclusions tant dels aspectes positius com dels negatius.
- Carles,
Aquest imaginari segons el qual el país es divideix (només) entre nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols diria que justament és el que ha perdut les eleccions, no?
- Xavinho,
Tant Montilla com el propi Zapatero han repetit fins la sacietat que ho decidirem aquí, els del PSC. Com sempre (o jo sóc molt tonto o, quan he de votar als òrgans del PSC on sóc, es respecta el que surt).
- Miquel,
Comparteixo part del discurs que fas. Ser independentista (que és una estratègia) no té per què voler dir que ets nacionalista (que és, diem-ne, una ideologia). Però, francament, sóc dels que pensa que la política d'aliances territorials, com tu la planteges, no té perquè ser unívoca. I que, més enllà d'això, també hi ha política "interna", o de prioritats polítiques més enllà de les aliances (ser a Euroa i a Espanya... per fer exactament què) que, per mi, pesa tant o més. però t'he de dir que m'interessa molt aquest debat, crec que surt de l'habitual entotsolament. Catalunya ha de saber què fa fora d'ella. Tens raó.
- Vladimir.
És que ser el primer no sempre vol dir ser el guanyador. En això, també, la política d'aliances és crucial.
Passi el que passi, diguin el que diguin, hem perdut TOTS!
La classe política s'ha entestat en desprestigiar-se i ho ha aconseguit. El poble pot semblar imbècil, però no n'és.
No som gent preparada, ni analistes ni experts en política socioeconòmica però tenim nas. I ens deixem dur per la intuició i aquesta vegada no hem cregut en ningú.
Canviarà...? Tant de bo.
- Ignasi
Segurament tens raó, però seria bo que miréssim de sortir dels tòpics (sento el mateix cada vegada que hi ha abstenció i no veig massa propostes en positiu...) i plantejar alguna hipòtesi amb solucions factibles. Justament, a mi em sembla que hem de deixar de banda coses com la "classe política" (que no existeix), la idea que el poble pot ser imbècil o intel·ligent (hi ha de tot, no?) i que en la política cal "creure-hi", com si fos una fe. Probablement cal rebaixar les expectatives, situar la política en un terreny més propi i, especialment, no esperar que siguin "els polítics" qui ho arreglin. Hem delegat massa coses "a la societat" (els altres, els polítics, els "de dalt" i tots aquests sinònims) i crec que això ens fa ser menys responsables. El debat no és "dels polítics", no t'erris. Vaja, no sé. En tot cas, gràcies per la reflexió.
Entenc el teu demagògic (disculpa) discurs.
Sóc mestre i per tant, estic tip d'aquests tòpics!
Però jo he escrit la meva humil opinió, que reflecteix allò que sento sobre l'espècie política, com a metàfora de la gent que altruïstament us dediqueu al poble.
Crec que t'has pres (permet el tuteig a algú que et llegeix fa temps...) massa despectivament, una opinió que no n'era.
Simplement ( i si em permets) volia dir que TOTS hem perdut, sense volser ser damagògic, tòpic o típic.
Salutacions i disculpes, si s'escau.
Que el PSC no és nacionalista????
Quina gràcia: ara resulta que el vostre espanyolisme no ho és i el catalanisme dels altres sí.
Aneu a fer la mà!!!!!!!!!!!!!!!!!!
- Ignasi,
Bé, no cal que et disculpis, no m'he pres res despectivament, ben al contrari. Coincidim que cal anar més enllà dels tòpics, i això és bo. Ni els teus, ni els meus. I gràcies per llegiir-me i escriure.
- Anònim "manual",
Mal que et pesi a tu i als d'El mundo, no, el PSC no es un partit nacionalista.
- Dessmond,
Disculpa, m'havia deixat de respondre. Respecte a això de Ciutadans, només deia que la seva irrupció em sembla una reacció al discurs nacionalista i que, per tant, segurament va bé des de la dialèctica (els temes, els arguments, etc...) nacionalista. Diuen el que voldrien sentir del seu adversari, no sé si m'explico. Però vaja, és una teoria.
Hola Ramón la que has liado con las porras
, yo creo que lo que importa es que el que gobierno que entre en la Generalita arregle que la juventud pueda vivir un poco mas tranquilos, que están hipotecados asta los sesenta años
en nuestros tiempo estábamos igual , no nos hipotecábamos por miedo pero no podía tomar ni un café no te llegaba el dinero, pero eran otros tiempo hoy hay mas cultura y mas personas bien preparadas un saludo ENCARNA
Encarna,
Tienes razón. A ver si ahora podemos aprobar la Ley de la Vivienda que no nos dejaron. Para eso ha ganado la izquierda, caramba. Y que se note, como dices. Claro que se va a notar.
Una abrazo
Publica un comentari a l'entrada