5 coses que probablement no saps de mi

L'amic i diputat Jordi Pedret m'envia un meme (una xorrada que és la manera més divertida i ràpida de fer xarxa), aquesta vegada consistent en relatar 5 coses que probablement no saps de mi. Com que totes les explicables ja les dec haver dit al bloc (tot això que m'estalvio de psiquiatre) i ara no estic prou alliberat per narrar les inconfessables, he tingut una mica de feina i em surten una mica avorridetes. Però aquí van:

:

1. El primer article, als 10 anys.

:

Ja sabeu que m'agrada escriure, sempre m'ha agradat. Amb un parell de trucs i amb certa pràctica, així com a còpia de llegir, aconsegueixo enredar una mica el personal i es pensen que en sé. Això ja ho feia de be petit. De manera que, als 10 anys, en Josep Mª Torrent (un periodista que va ser cap de política de l'Avui, director de la revista Mataró escrit i cap dels informatius de TV3), que treballava al desaparegut i mític setamanari El Maresme, i que no sé ben bé quina relació tenia amb alguna monitora del Grup d'Esplai Garbí, em va demanar que fes un article. No sé massa per què, però devia ser la primera persona que vaig enredar. Em sembla que li vaig fer manuscrit i va venir a casa a buscar-m'ho. Va sortir el 1979, al número 82, i aquí teniu el text. Còpia cedida per la Coral Mas; gràcies.

:

2. Vaig fundar el Grup d'Esplai Garbí

:

:

Com a nen, usuari, vull dir. És el centre del que us parlava a sobre, que,a sl seus inicis, era a l'Escola Pia de Santa Anna, de la que també n'era alumne. Devia tenir 7 anys, i hi vaig anar amb un noi, l'Ignasi, que encara és amic meu (ens vam veure fa uns dies fent reis...). Hi vaig estar molts anys, va ser una gran experiència i, en general, ho recordo tot molt positivament (no sé si tant els que em van aguantar...). Es dóna la circumstància que aquest fet deu ser hereditari. I amb molt de gust. Bé, abans d'El Maresme, es veu que també escrivia al butlletí. Aquí teniu el conte, amb una còpia cedida per Quim Fernàndez (que en va ser monitor; ara ho és son fill ...ja dic que s'hereta). Com a curiositat, comprovareu que sempre m'ha interessat saber dón vénen els nens...

:

3. M'agrada dibuixar

:

:

Seguint amb aquest retorn a la infantesa (ja dic que el bloc estalvia psiquiatre...), també als 10 anys vaig fer aquest dibuix a l'il·lustrador Manuel Cuyàs i Duran, traspassat no fa pas gaire. Jo no recordava res d'aquesta caricatura però, fa poc, l'historiador mataroní Manuel Cusachs em va enviar una còpia d'aquest dibuix que diu que "va sortir publicat a la revista Bruguelandia, de la que no sé la data si bé calculo que devia ser pels anys 80, on hi ha una extensa entrevista amb el senyor Manuel Cuyàs on hi surt la teva obra de quan tenies 10 anyets". Bé, m'agrada dubuixar, vaig fer classes a casa del Sr. Jaume Arenas fins que es va morir, vaig estar després un temps amb Guerau Calàbia, però ara toit just arribo a fer alguna caricatura quan m'avorreixo en alguna reunió. Com fa poc em va dir el fill de Cuyàs, el periodista, Mingote deia que els nens saben dibuixar molt bé fins que n'aprenen. Deu ser això.

:

4. He estat a quatre dels cinc continents

:

:

Només em falta Oceania. Però, especialment quan era més jove, havia recorregut bona part del món amb viatges de baix cost (i sense internet ni les companyes de baix cost!) i sota el mestratge d'un gran amic meu que es diu Quim (i que ell no para de viatjar, cada vegada més barat). Tinc anècdotes per un tubo (per un youtube!), però la meva família diu que sóc un plasta perquè les he explicat mil vegades. O sigui que me les estalvio. (La foto és del 2003 a Venècia, poc després de Corpus i de les eleccions municipals, feta per en Marc).

:

5. Fumo 2 purets diaris

:

:

Forma part del meu ritual, si dino a casa (he renunciat a fer-ho fora) cosa que, per incompatibilitat horària, acostumo a fer sol des de fa anys. Llegeixo el diari, escolto la tele, prenc dues tasses de cafè, fumo dos purets d'aquests petitons i gairebé sempre enllesteixo uns encreuats (els fàcils). El meu cervell està motivadíssim per enfrontar les tardes i els vespres.

:

Passa-ho

:

Les cinc víctimes a les que passo aquest meme (no cal que sigui tan llarg...) són Poderoso Caballero, Roland Ledo, Pedro, Encarna Siles i Maribel Fàbregas.

: