El dret a l'habitatge
:
Algunes persones properes coneixen el meu entusiasme per l'estudi que ha publicat recentment l'Enric R. Bartlett Castellà El dret d'accés a l'habitatge (que podeu baixar-vos íntegrament clicant aquí) a la col·lecció Quaderns de Cristianisme i Justícia de la Fundació Lluís Espinal. Ens vam conèixer amb l'Enric, ara professor a Esade, fa molts anys (tretze?), en unes jornades de la mateixa Fundació, i després hem coincidit alguna vegada més quan ell va ser adjunt al Síndic de Greuges en l'època d'Anton Cañellas. L'estudi fa un bon diagnòstic, crec jo, de problema actual de l'accés a un dels drets constitucionals (ja sabeu que un bon diagnòstic és el 50% de la solució) i recomana tres eixos en les polítiques públiques: acció sobre el sòl (la clau de tot, diu... potser ho hauria de dir a alguns de Mataró que no s'han assabentat), els ajuts a determinades persones amb problemes de renda o d'altres i, per últim, un impuls al mercat de lloguer.
:
Algunes persones properes coneixen el meu entusiasme per l'estudi que ha publicat recentment l'Enric R. Bartlett Castellà El dret d'accés a l'habitatge (que podeu baixar-vos íntegrament clicant aquí) a la col·lecció Quaderns de Cristianisme i Justícia de la Fundació Lluís Espinal. Ens vam conèixer amb l'Enric, ara professor a Esade, fa molts anys (tretze?), en unes jornades de la mateixa Fundació, i després hem coincidit alguna vegada més quan ell va ser adjunt al Síndic de Greuges en l'època d'Anton Cañellas. L'estudi fa un bon diagnòstic, crec jo, de problema actual de l'accés a un dels drets constitucionals (ja sabeu que un bon diagnòstic és el 50% de la solució) i recomana tres eixos en les polítiques públiques: acció sobre el sòl (la clau de tot, diu... potser ho hauria de dir a alguns de Mataró que no s'han assabentat), els ajuts a determinades persones amb problemes de renda o d'altres i, per últim, un impuls al mercat de lloguer.
:
Ernest Maragall
:
Fotos: C.Fernàndez, J.G.Jané, S.Flores.
:
Dissabte passat vam gaudir de al visita del Conseller d'Educació, Ernest Maragall, a la ciutat de Mataró. Primer, en l'acte d'inauguració de l'escola bressol Els Menuts (segona foto), amb la que Mataró continua al capdavant dels municipis de Catalunya en la ratio de places d'escola bressol per habitant, i que representa un pas més en la dotació d'un seguit d'equipaments escolars amb la qual treballen la Generalitat i l'Ajuntament, després de la despreocupació de la primera en els darrers anys del govern conservador. Per cert, Els Menuts (paraula amb doble sentit: les menudències que s'hi feien a l'edicle restaurat, que formava part de l'antic Escorxador modernista i els infants que avui omplen les aules) és la primera de les escoles bressol fetes a Mataró amb el niou règim de cooperació amb la Generalitat que ha de permetre la creació de 30 mil places que, en fi, també es van quedar a les baceroles quan Artur Mas era conseller en cap. Vegeu l'editorial de capgros.com d'avui, els comentaris de Pere Pascual, de Carles Fernàndez i de Glòria Figuerola i el flash d'Esteve Terradas.
Ernest Maragall
:
Fotos: C.Fernàndez, J.G.Jané, S.Flores.
:
Dissabte passat vam gaudir de al visita del Conseller d'Educació, Ernest Maragall, a la ciutat de Mataró. Primer, en l'acte d'inauguració de l'escola bressol Els Menuts (segona foto), amb la que Mataró continua al capdavant dels municipis de Catalunya en la ratio de places d'escola bressol per habitant, i que representa un pas més en la dotació d'un seguit d'equipaments escolars amb la qual treballen la Generalitat i l'Ajuntament, després de la despreocupació de la primera en els darrers anys del govern conservador. Per cert, Els Menuts (paraula amb doble sentit: les menudències que s'hi feien a l'edicle restaurat, que formava part de l'antic Escorxador modernista i els infants que avui omplen les aules) és la primera de les escoles bressol fetes a Mataró amb el niou règim de cooperació amb la Generalitat que ha de permetre la creació de 30 mil places que, en fi, també es van quedar a les baceroles quan Artur Mas era conseller en cap. Vegeu l'editorial de capgros.com d'avui, els comentaris de Pere Pascual, de Carles Fernàndez i de Glòria Figuerola i el flash d'Esteve Terradas.
:
La segona ocasió va ser un dinar (vegeu primers foto) que, aprofitant la visita, vam oferir al conseller els del PSC de Mataró i que vam compartir amb una quarantena de membres del sector educatiu de la ciutat. A la nota que ha emès el Partit es traspua l'alt nivell del debat que hi va haver i les enormes ganes d'enfrontar els reptes educatius del país que té el Govern. I el sector.
:
Fer el joc
:
Sento a Mataró Ràdio que el portaveu del PP a l'Ajuntament (sí, aquell que encara no ha rectificat cap mentida) que, enlloc de posar-se al costat de la Llei i els qui la fan complir, davant un pressumpte nou delicte d'usurpació a la ciutat, carrega contra "els partits d'esquerres". Quina barra. Al digital ElTotMataro.cat continua pixant fora de test abundant en una suposada falta d'efectius policials i a mi mateix com a una de les causes d'aquest delicte (quan la Policia Local i els Mossos van aparèixer ipso facto). No li vam sentir dir res quan el Govern del PP ens va deixar pràctucament sense efectius, abans dels Mossos. Ara, n'hi ha més que mai. No el vaig sentir dir res quan l'Ajuntament va fer complir, amb els Mossos, una ordre judicial de desallotjament en un parell d'ocasions (espero que en aquest cas passi el mateix... no tan tard). No el vaig sentir pas queixar-se de la tardança en el desallotjament dels cinemes Princesa, a barcelona, en temps d'Aznar (que no va fer res de rellevantcontra aquesta pràctica). Tampoc l'hem sentit posant-se al costat de qui s'ha de posar quan s'han fet efectives les sancions que s'han imposat a Mataró en virtut de les competències en Joc i Espectacle o per l'Ordenança de Civisme (que el PP trobava massa dura i que per això es va abstenir). Res. Això, que ho han fet "els partits d'esquerres" que governen a Mataró, només mereix el rebuig del PP. Se'n diu fer el joc.
:
Dues ciutats - II
:
Dues ciutats - II
:
:
:
Sentía una predilección especial por los paisajes y los bodegones, porque encajaban muy bien con su pasión por lo concreto, lo ordenado y, sin embargo, no exento de autonomía.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 29.
Il·lustració: Francisco de Zurbarán, Bodegó amb trastos (tasses i vasos) (c. 1636), Museu del Prado, Madrid.
:
Ramon, perque no li vas dir al debat al portaveu del PP (es diu Pau Mojedano, no passa res perque l'esmentis, jurídicament esmentar el càrre que ostenta es esmentar a la pròpia persona) que rectifiquès les seves mentides. Perquèn en persona no t'envalentones tant? Serà que et pot la vergonya en no tenir arguments tangibles més que dir-li mentider. Crec que l'hauries de respectar una mica més com ell fa amb tu, no es bo tenir mania, ni de bon cristià.
ResponEliminaGràcies per l'enllaç al quadern de Cristianisme i Justícia: És un molt bon treball.
ResponEliminaAnònim, i tant que li va dir. En el Ple municipal i davant de tothom!
ResponEliminaBueno, el document està bé. és de ràpida lectura, però la veritat no aprofundeix massa en la matèria. Potser és perquè és un quadern. Malgrat estar ben estructurar i plantejar algunes qüestions, em permeto dir que li falten alguns elements més per a plantejar les oportunitats i reptes per a ordenar les polítiques públiques d'habitatge.
ResponEliminaÉs cert però, que dona sortida de manera genèria a unes, les més bàsiques i massa genèriques. (des del meu punt de vista és clar).
Hi ha un document molt bo sobre aquest tema, que l'ha elaborat en Francesc Muñoz, anomenat avaluació de la necessitat social d'habitatge. (a veure si la Diputació el publica aviadet per tal que podem veure les propostes en els futurs plans d'habitatge de molt ajuntaments....)
Salut i bona nit
Benvolgut,
ResponEliminam'agradaria saber per quin motiu la socialista francesa Ségolène Royal és partidària d'un referèndum d'autodeterminació al Quebec i en canvi els socialistes catalans no volen plantejar-ne un entre la ciutadania catalana. Moltes gràcies.
Xavier Mir
http://blocs.mesvilaweb.cat/xmir
Bassas:
ResponEliminaTu ets el responsable de la multa arbitrària de més de 5.000 euros imposada a una noia a la qual responsabilitzeu -sense fonament- d'organitzar una festa de cap d'any a la fàbrica okupada la Fibra.
Perseguir els moviments socials i censurar la llibertat d'expressió dels qui no combreguen amb el PSC de Mataró no és una actitud gaire democràtica i sobretot, gens ecumènica.
De bon rotllo: tal faràs, tal trobaràs.
- Anònim 1,
ResponEliminaPrimer, el Portaveu del PP es diu Paulí, que és un nom molt digne, no Pau, que és un altre nom, encara que facin el sant el mateix dia.
Segon, com et diuen, ja li he dit personalment per escrit i públicament al Ple, així com també a través dels mitjans de comunicació. No és mania, tranquil, i no sé si sóc massa bon cristià (ni crec que sigui de la teva incumbència), i gràcies per fer-me de confessor. Però vaja, l'Evangeli tracta molt pitjor que jo la hipocresia i l'escàndol.
- Tondo,
A mi també m'ho ha semblat. De res i felicitats pel bloc.
- Anònim 2,
Sí, diria que he estat ben clar. A més,davant una Comissió Informativa vaig presentar davant els regidors del Govern i l'oposició el nombre exacte d'efectius dels dies que el portaveu del PP havia citat amb un nombre fals. No es tracta d'opinions, són proves. S'enxampa abans un mentider que un coix.
- Jordi,
Bé, tu hi entens més que jo. Deus tenir raó, però a mi em va semblar ras i curt, va al gra i no es deixa res d'essencial. Gràcies per la recomanació. Salut!
- Xavier,
Diria que per vàries raons, se me n'acuden tres:
Primera: perquè els socialistes acostumem a respectar les lleis fonamentals dels països democràtics, Canadà i Espanya inclosos. En el cas de Catalunya, l'Estatut i la Constitució espanyola, refrendats per la majoria dels votants catalans. I és en el seu marc constitucional que el Quebec fa el referèndum (per cert, ja l'han fet vàries vegades i sempre han decidit quedar-se al Canadà). També crec que Royal ha fet una picada d'ullet (no sé si massa encertada) a la 'grandeur'.
Segona: perquè Catalunya no es troba en cap dels supòsits d'aplicació del dret a l'autodeterminació que recullen les resolucions de les Nacions Unides aprovades fins avui. Per sort, diria.
Tercera: perquè, de fet, ja els catalans ens 'autodeterminem' cada vegada que anem a votar. També per sort.
- Anònim 3:
Carambes! Una amenaça anònima (això sí, de bon rotllo)! Encara no m'hi havia trobat. No sé quina mania tens amb l'ecumenisme però diria que no té res a veure amb tot això. Tampoc sé què hi pinten aquí els moviments socials i la llibertat d'expressió. Si et refereixes a una sanció per organitzar una activitat sense permís en un lloc pressumptament usurpat, amb les conseqüències que va tenir per al descans dels veïns i higiene del barri, crec que ha estat feta després d'una instrucció ben feta, raonada i fonamentada amb la Llei. Si no ho creus així, per això hi ha els jutjats. Si et refereixes a algun altre expedient d'alguna activitat privada que infringeix les normes, et dic exactament el mateix. Les trractem totes amb el mateix zel.
- A tots/es:
Gràcies per escriure al bloc. Una abraçada.
A la resposta a la incisiva pregunta d'en Xavier Mir, li sobra més de la meitat del text. Sencillament, i com De Gaulle ja va fer, el que fa és donar suport a un poble amb el que manté "llaços històrics" (com el Líban per ex) i que de pas, pot fer la guitza al món anglosaxó si finalment aconsegueix la independència, que jo no entro a valorar. Que li preguntin que pensa sobre la pluralitat a la República (Bretanya, Iparralde, Catalunya Nord)... a veure si sap de que li parlen.
ResponEliminaPer altra banda, feia temps que no et comentava!
Joan
ResponEliminaGràcies, doncs. Per cert, molt bé el que dius al capgros.com.
Espero que la Royal estigui una mica més sensibilitzada que Sarkozy en el tema de la pluralitat interna. Disculpa la llargària de la resposta a en Xavier, però és que aquest tema de l'autodeterminació el tinc al pap. Crec que, els que pensem una altra cosa (i som demòcrates i d'esquerres) sovint no som prou clars en parlar d'aquestes coses...