Patrimoni i reencantament | El règim

Patrimoni i reencantament

:
Can Marfà, a Mataró (DiariMataro.com).
:

Enmig del debat que aquests dies ha originat la decisió del Consell Municipal de Patrimoni Arquitectònic de Mataró sobre el canvi de catalogació d'una nau mataronina, vaig llegir al suplement "Propiedades" d'El País un reportatge sobre la protecció del patrimoni arquitectònic a les ciutats. Alguns dels experts veuen amb preocupació com s'ha passat d'un paradigma absolutament insensible al valor patrimonial a un afany conservacionista que els arquitectes Ramon Sanàbria i Ramon Mª Puig qualificaven d'histèric. De Le Corbussier a Carcassona, exemplifiquen. Sanàbria mateix demanava, per exemple, superar la confusió entre edificacions "velles" i "antigues" i que no es pretengui el risc de convertir les ciutats (fenomen viu i complex) en una mena de parc temàtic, sense vida cívica real. Puig també diu que el tractament del patrimoni "no és un problema de quantitat, sinó de qualitat, i la realitat ens ha demostrat que la ciutat sempre s'ha cosntruït sobre la ciutat. No serveix de res aferrarse a un edifici vell perquè és vell", diu.

:

L'arquitecte i urbanista Manuel de Torres deia també fa uns dies a Mataró, on presentava el seu magnífic llibre sobre el Centre, que "els centres de les ciutats no són intocables", al·ludint el·lípticament a aquest i altres debats. L'Arnau Vilardell i en Sergi Bonamusa donen bones raons per a defensar un Catàleg que, en el seu conjunt, ofereix la possibilitat de llegar un bon ventall de mostres de l'arquitectura mataronina de tots els temps. I que, per cert, darrerament ha incorporat altres peces arquitectòniques que, curiosament, no han estat notícia.

:

Només voldria apuntar un altre dels factors que incideix en aquest debat: el corrent de reencantament del món, com diuen alguns. És a dir, després de conèixer les limitacions del programa il·lustrat, després d'estar aclaparat pel domini científico-tècnic i utilitarista de l'entorn (en aquest cas, la fase que dèiem absolutament insensible a la conservació del patrimoni), es contra-resta amb la necessitat de mite, amb la idea de re-narrativitzar i, especialment, de sacralitzar els objectes, els paisatges, alguns llocs, etcètera. També en aquest àmbit, crec, es produeix aquest fenomen.

:

Els experts parlen que, després de la pèrdua de l'hegemonia simbòlica religiosa en l'àmbit del sagrat, i de l'afartament del domini científico-tècnic, s'observa aquest procés des de diverses experiències d'ampli seguiment. La re-sacralització del paisatge (aquí hi trobaríem també el paisatge de la infància, o l'arcaic, o el simulacre d'arcaic, els arbres, les muntanyes, les tradicions festives... i una part del debat mataroní sobre el Catàleg), la revitalització de les rutes (des del Camí de Santiago a la Ruta 66), els objectes (pulseres, pedres...), probablement també la violència (gamberrisme transvestit amb lluita política), el cosmos (secrets que ens revelen les estrelles, les mans, les cartes, els àngels...), determinats espais, determinats moments, etc... Pels que vulgueu conèixer més d'aquest fenomen, us recomano el llibre de Morris Berman El reencantamiento del mundo (Ed. Cuatro Vientos, Santiago de Xile, 2004-9-) i, especialment, el de José María Mardones Retorn al sagrat i cristianisme (Fundació Joan Maragall / Ed. Cruïlla, Barcelona, 2006), que m'acabo de llegir fa uns dies i és molt bo, molt, i que també té a internet alguns articles on en parla.

:
Dues ciutats - III
:
El nuevo régimen [comunista] se reconocía sólo por los síntomas siguientes: la palidez del rostro, el temblor de las manos, las conversaciones en voz baja, el silencio, la apatía, la costumbre de cerrar a conciencia las ventanas, la desconfianza para con los vecinos y la afiliación masiva al partido detestado.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 39.
Il·lustració: Eric Bulatov, Carrer Krasikov (1977), Museu d'Art Jane Voorhees Zimmerli, Rutgers, Universitat de l'estat de Nova Jersey, New Brunswick.

: