Ciutat cívica | La nació apretada

Tenim una ciutat cívica
:

I per això l'incivisme canta tant. Crec que la ciutat és un exemple de civisme quan el meu company Francesc Melero ha fet públic que els objectius de la recollida selectiva ha estat superats gràcies al bon acolliment de la selecció en origen de les deixalles orgàniques. Aquest avenç, que ha esdevingut una veritable conxorxa ciutadana, té conseqüències en molts nivells: ecològiques, econòmiques, energètiques...

:

També ho penso quan veig la bona acollida que han tingut les sessions d'autoprotecció per a veïns i veïnes que hem organitzat entre el servei de Protecció CVivil i la Creu Roja de Mataró des de fa més o menys un any. És una experiència que no es fa enlloc, que jo sàpiga, però es especialment interessant. Penseu que més prop d'un 80% dels serveis de les ambulàncies de Mataró es deuen a accidents domèstics (que són una barbaritat, en nombre, al món occidental) i que, molts d'ells, podrien evitar-se si les comunitats de veïns disposessin d'un mínim de coneixements. Això és el que es presta i, pel que sé, amb àmplia satisfacció dels usuaris. Per cert, aquesta és una campanya que no s'acaba i les sessions poden sol·licitar-se per telèfon trucant al 010. El que dic: només hi ha civisme si el conjunt dels ciutadans som conscients dels notres drets i dels nostres deures, i hoexercim responsablement. I aquí hi ha dos exemples. (Melero, acompanyat pels caps del seu servei, Antoni Saurí i Joan Campmajó, foto: V.B. / capgros.com.).

:
Dues ciutats - XI
:

:

El viaje podía durar una semana. O más. La nación viajaba muy apretada. Aplastada. Hueso con hueso, hombro con hombro, en un abrazo no deseado. He aquí -alguien podría pensar- que se cumple el sueño de muchos nacionalistas: una nación concentrada, condenada, dotada de una sola voluntad, cuerpo con cuerpo, cráneo con cráneo, el fin del individualismo caprichoso.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 141.
Il·lustració: Antonio Saura, Gluttony, 1994.

: