Detencions | Pitus | Pau i plor

Detencions

:
Foto: Ajuntament de Mataró.
:

Aquests darrers dies, després d'uns altres en què s'ha muntat un dispositiu especial de paisà dels Mossos d'Esquadra i la Polica Local de Mataró, s'ha pogut detenir a diversos pressumptes autors d'una sèrie de robatoris en interior de vehicle que, de Nadal ençà, s'havien intensificat. Aquest fet certifica que el treball conjunt entre els dos cossos, que permet muntar operacions com aquesta i coordinar-les, si s'escau, amb d'altres actuacions. N'hi ha més en marxa, per a la qual cosa em permetreu que sigui discret. Però, en els anys que portem de desplegament (des de novembre de 2002), hi ha hagut experiències memorables. Des de detencions de petites xarxes de delinqüents fins a la reducció de la conflictivitat a l'oci nocturn, des dels moltíssims tallers il·legals clausurats (on alguns estrangers vivien en condicions infra-humanes) fins a actuacions preventives en civisme a les places i parcs de la ciutat... Mai no n'hi ha prou, però estic segur que el camí de la coordinació, el treball fet compartint professionalitat, informació i recursos, ha devengat en la millora dels índexs delictius que hi ha hagut a la ciutat.

:

Però no són els únics. Cal felicitar el Cos Nacional de Policia que, gràcies entre d'altres a la Comissaria de Mataró, ha fet caure una suposada xarxa de traficants a la comarca, amb 15 persones detingdes i molta droga comissada. Res a veure a la inacció de l'època que era ministre d'Interior Rajoy, o Acebes, on amb prou feines hi havia policies per obrir el llum i encara no estaven desplegats els Mossos... quin desastre.

:

Contra les xarxes delictives, xarxes de seguretat. I xarxes efectives, com han estat les que han permès aquests exemples de professionalitat.

:

En Pitus era socialista

:

Així ho diu en un ocurrent article al Diari de Girona l'amic Jordi Serrano on, revisant el famós llibre de literatura infantil que mitja Catalunya ha llegit i que va servir a un conegut economista insolent per riure's en una entrevista de l'aleshores candidat Montilla, arriba a una interessant conclusió.
:
Dues ciutats - X
:
El rococó y el miedo. La existencia sempiterna de la música y el terror de gente conducida a la muerte. La paz satisfecha de los museos y el llanto de un niño.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 84.
Il·lustració: François Boucher, Nu sur un sofa o Odalisque blonde, 1753, Alte Pinakothek de Munich, Alemanya.

: