Avui, finalment, ha mort en Lluís Lligonya, director de Televisió de Mataró qui, amb una serenitat envejable, ha afrontat el tram final de la seva vida amb plena consciència del seu límit. "Morim", deia un dia en Francesc Torralba, "com vivim". Si mai él destí fixa en mi la consciència de compte enrera, només dic que m'agradaria afrontar-ho com ell. I crec que, també ara, ens ha ensenyat a viure. Foto: Judith Vives
:
En una apressada nota de condol he dit això: "En nom dels socialistes mataronins, expresso el condol més sincer per la mort de l'amic Bis, un home auster i emprenedor, com aquesta ciutat, que ens ha deixat la seva petja humana, el seu exemple per la lluita pels drets dels treballadors i un llegat ara ja imprescindible: Televisió de Mataró. A través d'ella ens coneixem tots més, ens apreciem millor i espero que ens estimem més. Aquestes són les vides que valen la pena."
:
Lligonya a la xarxa (in progress)
- Llibre de condol a capgros.com
- Primeres reaccions ciutadanes a capgros.com
- Entrevista de Judith Vives (2001) a DiariMataro.com
- Entrevista de Patrícia Pereira (2007) a El Tot Mataró
- Editorial de capgros.com
- Post d'Eli Solsona
- Post de Jose Spa
- Post de Javier Naya
- Post de José Luis López Bulla
- Post de Joan Antoni Baron
- Post d'Oriol Rodríguez
- Post de Saül Gordillo
- Article de Manuel Cuyàs a El Punt
- Post de Jordi Merino
- Post de Pere Pascual
- Post d'Antoni Cuadras
- Post d'Esteve Terradas
- Post de Núria Peidro
- Post de Manuel Mas
- Post de Consol Prados
- Post d'Oriol Batista
- Article de David González a l'Avui
- Post de Joan Mora
- Post de Quim Fernàndez
- Article de Pep Andreu a El Punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada