Pàgines

dijous, d’abril 12, 2007

L'essencial en un mitjó *

L'essencial en un mitjó *
:

Una nova producció itinerant a Can Palauet permet que, per primera vegada en molts anys, Mataró pugui disfrutar d'una exposició monogràfica de Tàpies, centrada en gravats dels anys 80 i 90 i dues escultures de bronze de 1987. Ho fa coincidint en el temps amb una mostra retrospectiva al Macba, a Barcelona, absolutament recomanable, i de la publicació d'un conjunt de reportatges televisius sobre la seva figura. A Mataró, doncs, podem fer una aproximació a l'obra de Tàpies, a les seves constants i al seu univers. Tal i com s'ha plantejat, a més, amb visites escolars i familiars, podrem traspassar la barrera que sovint representa el llenguatge de l'art modern a les nostres pautes de representació i d'interpretació més habituals.

Trencada aquesta barrera, més psicològica que intel·lectual, Tàpies ens suggereix un món molt fecund que, això sí, busca una resposta reflexiva a les seves propostes. Per Tàpies, l'art no és bellesa o, més ben dit, la bellesa no és embelliment; el seu impacte estètic busca commoure i fer pensar. Des dels contes infantils a Macbeth, de fet, des de la cultura se'ns avisa sovint per desconfiar de la bellesa o de l'atractiu. Tàpies recupera aquest discurs en forma de colors frets, de matèries poc utilitzades en la pintura, d'imatges d'impacte, de signes i símbols, de frases, de tota la combinatòria dels traços (des de la fermesa a una versió moderna del sfumatto)... i amb l'ús d'imatges, o de temes, com els objectes quotidians, la guerra i la destrucció, el cos, la vida espiritual i interior... Preocupat pel traç essencial, per representar l'Absolut, a Tàpies li surt la vida quotidiana i un espai buit. Ara et toca a tu omplir-lo.

  • * Aquest article va formar partde la revista Valors del juny de 2004 i no recordo haver-lo transcrit en aquest bloc
  • L'exposició "Antoni Tàpies. Cos i llenguatge" va fer-se a Can Palauet (21 maig a 27 juny 2004)
  • Aquí teniu el catàleg de l'exposició.
  • Foto: Martí Gasull.

3 comentaris:

  1. Oda a los calcetines
    Me trajo Maru Mori
    un par
    de calcetines
    que tejió con sus manos
    de pastora,
    dos calcetines suaves
    como liebres.
    En ellos
    metí los pies
    como en
    dos
    estuches
    tejidos
    con hebras del
    crepúsculo
    y pellejo de ovejas.
    Violentos calcetines,
    mis pies fueron
    dos pescados
    de lana,
    dos largos tiburones
    de azul ultramarino
    atravesados
    por una trenza de oro,
    dos gigantescos mirlos,
    dos cañones:
    mis pies
    fueron honrados
    de este modo
    por
    estos
    celestiales
    calcetines.
    Eran
    tan hermosos
    que por primera vez
    mis pies me parecieron
    inaceptables
    como dos decrépitos
    bomberos, bomberos
    indignos
    de aquel fuego
    bordado,
    de aquellos luminosos calcetines.
    (fragmento)
    Pablo Neruda, “Obras completas”, Tomo II,
    Editorial Losada, Buenos Aires, 1973.

    ResponElimina
  2. Anem millorant, ara tansols portem un retard de tres anys

    ResponElimina
  3. - Anònim 1,
    Gràcies per aquesta magnífica aportació.

    - Anònim 2,
    Ja saps, vaig dir que de tant en tant treuria articles antics i, ahir que no tenia massa temps, em va anar de perles.

    ResponElimina