:
Ja vaig dir que repetiria autors. Però és que no puc passar sense la cita almenys un cop l'any amb Donna Leon i el seu estimat Commissario Guido Brunetti. Ella tampoc pot passar de mi, de manera que m'escriu un llibre cada any des de Venècia. El darrer és Deixeu estar els nens (Ed. 62, Barcelona, 2007, trad. R. Borràs / X. Solé), on Brunetti s'endinsa en un fosc cas de comerç il·legal d'adopcions que es desvia cap un altre cas de moralistes sense moral. Enmig, com sempre, l'envejable vida familiar del comissari, la idiosincràsia de l'Estat italià, l'auge de l'extrema dreta al nord d'Itàlia, el fi coqueteig amb la secretària, les reflexions sobre la paternitat i sobre un munt de coses que es va trobant per un camí fressat de vida fins que no descobrim l'origen del cas. L'origen, al final, com en tota novel·la negra, com en tot macro-relat del sentit, també. Dues cites:
Ja vaig dir que repetiria autors. Però és que no puc passar sense la cita almenys un cop l'any amb Donna Leon i el seu estimat Commissario Guido Brunetti. Ella tampoc pot passar de mi, de manera que m'escriu un llibre cada any des de Venècia. El darrer és Deixeu estar els nens (Ed. 62, Barcelona, 2007, trad. R. Borràs / X. Solé), on Brunetti s'endinsa en un fosc cas de comerç il·legal d'adopcions que es desvia cap un altre cas de moralistes sense moral. Enmig, com sempre, l'envejable vida familiar del comissari, la idiosincràsia de l'Estat italià, l'auge de l'extrema dreta al nord d'Itàlia, el fi coqueteig amb la secretària, les reflexions sobre la paternitat i sobre un munt de coses que es va trobant per un camí fressat de vida fins que no descobrim l'origen del cas. L'origen, al final, com en tota novel·la negra, com en tot macro-relat del sentit, també. Dues cites: :Feia molt que havia acceptat que la majoria del que llegia als llibres, diaris i revistes era només una aproximació de la veritat, sempre inclinada cap a la dreta o cap a l'esquerra. Pero com a mínim era conscient dels prejudicis que tenien la majoria de periodistes, de manera que amb el pas dels anys havia après a llegir amb voracitat i gairebé sempre podia trobar algun granet dels fets (no guardava cap il·lusió de trobar la veritat) en el que llegia. . Però amb Internet, desconeixia el context, de tal manera que totes les fonts tenien el mateix pes per a ell. Brunetti anava a la deriva en el que bé podia ser un mar de mentides i distorsions d'Internet, i a més a més es trobava desproveït de la brúixola que havia après a utilitzar en el mar més familiar de les mentides periodístiques. (p. 118):Alguns homes rics compraven equips de futbol, d'altres adquirien dones noves o reconstrulen les que ja tenien; d'altres feien donacions a hospitals o galeries d'art; Brunetti estava condemnat a viure en un país en el qual els homes rics fundaven partits polítics. (p. 219)
Ramon,
ResponEliminagràcies per la verge de Vladimir que m'has enviat. T'imagines que la Marededéu hagués llegit el llibre que comentes avui? perquè en Jesús deu ser una mena de nen adoptat, dels primers de la història (i l'Esperit Sant, el certificat d'idoneïtat).
Per cert, ahir em va agradar veure't. Amb l'àvia, sovint parlàvem de tu (i d'aquests socialistes mataronins tan de missa).
Vladimir,
ResponEliminaNo fotis... i en parlàveu bé o malament, glups.
Bé, si hagués llegit el llibre segurament en treuria conclusions semblanrs: amb les bones intencions no compta prou.
Celebro que t'hagués agradat, no sabia que existia una marededéu amb el teu nom. Tota una premonició.