dilluns, d’agost 07, 2006

Leon a Venècia

Lectures d'agost - VII

:nom Foto: El País
:
Donna Leon és una escriptora nord-americana, afincada a Venècia des de fa 25 anys, ciutat a la que ha ubicat el protagonista de les seves novel·les negres, el commissario Guido Brunetti. La vaig descobrir just després del meu darrer viatge a Venècia, fa tres anys, a través d'alguna entrevista que li van fer en una de les seves estades a Barcelona, on gaudeix de gran prèdica. Les seves novel·les tneen tots els ingredients de la novel·la negra, una fina ironia, i una franca crítica a les coses de la societat que no li agraden: l'enveja, la corrupció, la hipocresia. El realisme que fa servir l'ha portat a no publicar cap dels seus llibres a Itàlia, entre d'altres coses, perquè creu que seria una mena de desagraïment per les coses bones que li ha reportat aquest país.
:
Utilitza Brunetti i les seves trames per entrar dins d'aquests móns foscos, a través d'un comissari de policia ben especial, però també ben normal. Especial perquè la seva manera d'entrar en aquests móns evita que se li encomani, té una actitud diem-ne moral. I normal, dic, perquè, a diferència d'altres protagonistes de novel·les negres, té una vida privada com la majoria de la gent, amb una esposa que s'estima i amb dos fills fruit d'aquesta relació. Completen els personmatges fixos els seus subordinats i companys, el seu cap (una mena de babau) i la secretària, la signorina Elettra, un simpàtic complement.
:
D'aleshores ençà he anat llegint algunes de les novel·les de Donna Leon. La que us ofereixo avui és de fa temps (1998), però que ha servit per reestrenar amb el número 2 la col·lecció més important de novel·la negra en català, ara anomenatda "La nova cua de palla", amb qui molts ens vam estrenar en aquest gènere, i es diu Noblesa obliga (Edicions 62, Barcelona, 2006; trad. Xavier Solé). La trama es desencadena amb la troballa del cadàver d'un noi, fill d'un comte ric, segrestat dos anys abans. La trama anirà descobrint els camins de l'estultícia, però també els sentiments del commissario, les seves reflexions i la seva manera curiosa de descobrir les coses, deixant que la gent parli i anant cosint les informacions.
:
El paisatge de fons és Venècia, la seva gent, el seu menjar, les coses que ensenya i les coses que amaga. La riquesa i bellesa, d'una banda, i la maldat i altres vicis per una altra. I et queda unes ganes terribles d'anar-hi de nou.
  • "Com que era alemany, sabia perfectament que les armes de foc tenien molta més força que qualsevol reclamació que pogués fer respecte als seus drets legals" (p. 18).
  • "Va treure un exemplar de La bona vida, de Ciceró, i el va obrir pel capítol sobre les obligacions, on Ciceró descriu les divisions de la bondat moral. 'La primera és la capacitat de distingir la veritat de la falsedat, i de comprendre la relació entre un fenomen i un altre i les seves causes i conseqüències respectives. La segona categoria és la capacitat de reprimir les pasisons. I la tercera és la capacitat d'actuar amb consideració i comprensió en les nostres relacions amb les altres persones'" (p. 237).
  • [La Bíblia] "en lloc d'estar reclamant un ull i una dent, el que realment ens diu és que hi ha límits; que, si perdem una dent, lúnic que podem esperar és una dent, no una mà o... -i aquí va fer una altra pausa-, un cor." (pp. 269-270).

Cap comentari: